No sempre expliquen els números una victòria, que de les més diverses maneres es pot expressar. Va sucumbir el juvenilasso diumenge a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on es va tornar a narrar un altre petit triomf del Llagostera. És ja un èxit pel petit gran Llagos presentar-se a tal mausoleu i més encara marxar amb tan digna derrota, molt més pròxima a l’empat que a la golejada. Jorge va profanar al minut 45 la quasi inviolable fortalesa defensiva de l’equip de Guillem Ferrer, elegant els 90 minuts, enfundat en el mono de treball per replegar a la primera meitat, més despullat a la segona part però ben calçat per atrapar el Barça amb un futbol més ofensiu tan sols eclipsat per la falta d’encert. La sempre imperant efectivitat va adjudicar la victòria al FC Barcelona contra un juvenilasso ric en totes les facetes menys en l’eficàcia.
Va acudir el Llagos a la Joan Gamper amb un onze titular amb Bernat a la porteria; una defensa amb Raúl i Puig a l’eix, Lloret de lateral dret i Massó de lateral esquerre; un mig del camp amb Adri i Borràs al doble pivot i Falgui i Ibuki per bandes i un dupla de davanters amb Mora i Pedro. Seguint el sempre preestablert i inviolable guió, la custòdia de la pilota va correspondre de manera exclusiva al Barça, freqüent visitant de l’àrea els primers minuts però veient com l’accés a les immediacions a l’àrea de Bernat es tornava cada cop més restringit. Estructurat en un bloc molt en curt entorn el seu 4-4-2, va fer el juvenilasso el centre una zona en la qual era impossible infiltrar-s’hi. I si algú gosava fer-ho, una instantània emboscada es tirava a sobre d’ell per evitar que es girés. Les úniques sortides possibles en el laberint del Llagos eren les obertures a banda per buscar les centrades laterals o les pilotes a l’espai, accions a les quals sempre van romandre atents els de Guillem Ferrer.
Condicionat per l’enorme desgast físic i mental que suposa contarestar tal ingent qualitat, el conjunt llagosterenc no va poder ser tan replicaire al contraatac com li hagués agradat. Es va desplegar amb ambició, il·luminat per un barallador Mora, que, més despenjat, se les tenia en nobles duels amb els centrals per aguantar i guanyar temps perquè l’equip sortís. Li va faltar un xic de precisió al Llagos, que, tot i això, va poder presumir, orgullós, d’un dels seus tan coneguts trets d’identitat com la seva punyent estratègia, ensenyada en un parell d’accions a pilota aturada inquietants per al Barça. Coincidint amb el final de la primera part, l’equip d’Óscar López es va filtrar per l’única esquerda del juvenilasso, aprofitada per Jorge Alastuey per rematar una centrada lateral i tombar el mur aixecat pel Llagostera.
En un atac de la personalitat que té, el Llagos es va negar a ser obedient amb el que li volia ordenar el FC Barcelona, seguir replegat, i, va mostrar les seves maneres quan va tenir la pilota a la recerca de l’empat, sense que aquests riscos derivessin en facilitats per al Barça, exigit quan va estar la bola en poder dels de Guillem Ferrer. Dictador del mig del camp, sobretot a la segona part, Adri Garcia va dirigir les operacions d’un juvenilasso capaç de generar oportunitats en estàtic, en transicions i a pilota aturada i que feia bons balanços defensius i neutralitzava prou bé les obertures a banda del Barça. Gràcies al canvi de sistema al 4-5-1, amb una línia de cinc a la medul·lar -Pedro es va situar d’interior per formar un trident a la zona central amb Borràs i Adri-, el Llagos podia bascular millor per arribar a tapar bé els costats. L’aportació dels canvis -van entrar Chami, Rodrigo, Trafach, Tubert i Soler-, va ser també determinant perquè a l’equip se li obrís encara més el camí cap a les situacions de gol.
Va aconseguir viure el conjunt de la Costa Brava els darrers minuts en camp culé, erigint-se Falgui i Adri en finalitzadors de les millors oportunitats per empatar d’un Llagos que va acariciar l’empat. Mai una derrota va ser tan elegant per a un juvenilasso que manté intactes les seves ganes de fer-la grossa encara aquesta temporada. El pròxim repte que proposa el calendari és el partit a casa d’aquest dissabte contra el Gimnàstic Manresa (12:30). Ja se sabia que aquest equip podia competir contra qualsevol. Però, ni més ni menys que a Can Barça, ho va deixar encara més clar.