No voldríem que arribés mai aquest moment. Però ha arribat. Tot i així, no el perdrem. Deixem de gaudir-lo al terreny de joc però no al club. Pitu Comadevall, icona, símbol, llegenda de la UE Llagostera-Costa Brava, deixa la seva companya a la qual ha enamorat i amb qui tant ha enamorat, la pilota, amb 37 anys. Projectats sobre el cel de Llagostera quedaran, per sempre, els inversemblants encanteris del mag de Salt, el seu íntim ritual abans de llançar un córner, els seus insòlits però repetits gols olímpics. Cada vegada que treia la llengua, alguna en tramava Pitu Potter, que s’acomiadarà en una roda de premsa el pròxim dimarts a les 18:00 al Municipal de Llagostera.
Al seu darrere deixa un rastre imperible amb l’escut del Llagos al pit: 232 partits, 38 gols, 9 temporades, 3 ascensos, 2 títols de Lliga, un subcampionat de Copa Catalunya i una Copa Federació. El ‘8’ va arribar a Llagostera la temporada 12/13 i, la següent, aconseguiria un ascens a Segona A per a molts encara incrèdul. El capità va acompanyar el Llagos en el seu periple per la categoria de plata del futbol espanyol els cursos 14/15 i 15/16 per marxar al Pune City de l’Índia 6 mesos i tornar al club de la seva vida el gener del 2017 per completar la temporada 16/17.
El mag de Salt va mostrar, orgullós, el seu amor pel Llagostera a finals de la temporada 17/18, quan va decidir quedar-se al seu estimat Llagos malgrat el descens a Tercera Divisió. I el va ajudar a ser de nou de bronze. I va mostrar tota la seva empenta i obstinació quan, després de lesionar-se en el play-off d’ascens a Segona B contra el Portugalete amb una ruptura de lligament creuat anterior amb afectació als meniscos, va decidir recuperar-se per tornar a gaudir del Llagos i del futbol. Després d’una temporada 19/20 en blanc per la rehabilitació i la pandèmia, el Municipal de Llagostera, emocionat, va contemplar com Pitu tornava a acariciar la pilota en un amistós de pretemporada contra l’Espanyol B un 5 d’octubre del 2020. Havien passat 498 dies. Però allà hi tornava a ser Pitu, aclamat pels almogàvers.
I amb la inestimable ajuda del capità, la temporada va donar molt de sí. I tant que va donar!: Pitu va alçar ben alt i amb un crit coral al cel la Copa Federació en un últim any memorable amb el subcampionat de la Copa Catalunya i, com no, l’ascens a Primera Federació. A la memòria dels almogàvers regnarà per sempre la màgia de Pitu Potter, el seu somriure carismàtic, el seu intents i apassionat amor pel Llagostera. Un tros de l’escut.