UE Llagostera-Costa Brava 2-0 Atlético Levante: Tarda extasiant

UE Llagostera-Costa Brava 2-0 Atlético Levante: Tarda extasiant

Tarda extasiant la que va viure el Llagostera al Municipal amb l’agradable companyia dels almogàvers, aixecats de cop del seient pel brutal cop de cap de Sascha al minut 68, d’eufòria ja desbordats amb la descomunal jugada d’Andreu Guiu al 88. Respectuós amb la tradició de guanyar cada cap de setmana a casa va ser el Llagos amb la presència de l’últim invitat que va frustrar la festa, un Levante B que va ser l’últim en profanar el cau llagosterenc amb la seva victòria en aquell ja llunyà 9 de febrer del 2020. Agradable tarda dominical on el sol va acabar esqueixant els núvols per donar encara més brillantor al triomf del Llagos, fidel també a la tradició de citar-se amb la pugna per un ascens una temporada més. Esperen La Nucía fora diumenge i l’Hércules a casa en la darrera jornada. Passi el que passi, a deixar-nos l’ànima. Passi el que passi, aquesta temporada ja és un èxit.

Entretingut repartiment de pilota el que es va donar, a un costat l’acadèmic Levante B i a l’altre el versàtil Llagos, que igual captiva remenant-la per terra com va fer, sobretot, a la primera part, que llançant-la per aire com va fer a la segona amb una punyent ofensiva de centrades que va atabalar el filial granota. Es va erigir Marcos en àngel de la guarda en el partit que tot i així segurament més ocasions hagi aclaparat el conjunt blau-i-vermell aquest curs o un dels que més. Al final, per balanç d’oportunitats, va proclamar el partit el just vencedor.

Impossible d’endevinar l’onze titular en un Llagos competitiu siguin quin siguin els noms que copsen l’alineació d’inici, els d’Oriol Alsina van comparèixer davant dels almogàvers amb una altre onze inèdit aquesta campanya: Marcos en porteria; una defensa amb Diego i Julen de centrals, Pere de lateral dret i Bigas de lateral esquerre; una medul·lar amb Juvi, Cortés i Pitu i un trident ofensiu amb Sascha com a referència, Duba per esquerra i Gil per dreta. Sense permetre que el petit Municipal li prengués els seus trets d’identitat, el Levante B va intentar moure-la amb combinacions, no sense haver de pensar i pensar per trobar vies al complex sistema defensiu del Llagos, que va sumar la dotzena porteria a 0 de la temporada.

Administrava també amb elegància la bola el conjunt de la Costa Brava, amb abundant acumulació de ‘piloters’ a la medul·lar: Juvi, Cortés, Gil i Pitu. El partit va anar evolucionant cap a un matx amb freqüents visites a l’àrea, sobretot per part dels d’Alsina. Movia ràpid l’esfèrica el filial granota però encara més el Llagos, llançat sobretot per les internades de Duba per banda esquerra, posseïdor el l’extrem de la més clara de la primera part amb un pal. Amenaçava també el Llagos amb les arribades de segona línia de Pitu, elegant en la construcció, murri en les irrupcions a l’àrea. Va poder el mag de Salt treure el conill del barret en dues accions, una a rebuig d’un tir de l’hiperactiu Duba. Sascha va cloure la sèrie d’ocasions del Llagostera amb un tir que va desfilar per sobre del travesser.

Va mudar l’equip del Gironès el seu aspecte a la segona part, guardant el 4-3-3 i passant al 4-4-2. Manchón va entrar per Juvi per formar al doble pivot amb Cortés, Duba es va mantenir en esquerra i Guiu va ingressar per Pitu per ubicar-se d’extrem dret perquè Gil centrés la seva posició per situar-se com a mitjapunta per darrere de Sascha. També Aleix Roig va prendre el relleu de Bigas al lateral esquerre. El Llagos va donar un pas endavant en la pressió i el Levante B es va veure obligat a llançar més perquè les jugades morissin al cap de Diego o Julen. En atac, l’equip llagosterenc va ser més directe, trobant encara amb més facilitat la testa de Sascha -clínic de baixar pilotes el que va impartir-, i transitant l’àrea granota amb centrades i més centrades.

En una d’elles, a càrrec de Guiu, Sascha es va llançar en planxa amb un bell i efectiu cop de cap. Elàstic en l’art de rematar en la testa, el ‘gladiator’ del Llagos s’ajup o s’estira fins on faci falta per rematar. No van callar els nois d’Alessio Lisci -va requerir un parell d’intervencions d’un infal·ible Marcos-, però tampoc havia dit la seva última paraula l’equip llagosterenc. La va intentar pronunciar Aleix Roig -impetuós per banda esquerra-, amb un xut al travesser i també Duba, a qui li van mancar uns centímetres per clavar un golàs al pal llarg des de la frontal. Finalment, Guiu va ser qui va tancar el discurs al 88’ amb un crit que va ressonar per tot el Municipal, prenent la pilota des de la mitja lluna de l’àrea pròpia per batre el rècord de 100 metres amb bola i agitar la xarxa un xut furiós. Aterridor.

I esfereïdor el que està fent un Llagostera disposat a deixar de nou mut el món del futbol. No sabem fins on arribarem però ens veiem temptats de nou a tornar-ho a fer. De moment, només existeix el partit d’aquest diumenge al camp de La Nucía (18:30). Som el Llagostera, mirem enrere, orgullosos, i sabem d’on venim. Però, determinats, també sabem cap a on volem anar.