UE Costa Brava 0-1 CE Sabadell: Retrobament d’amics d’on tots dos surten contents

Són Costa Brava i Sabadell grans amics. Fins i tot, íntims amics. Però, de vegades, les circumstàncies de la vida posen distància a l’amistat: ja era quasi un any i mig sense veure’s. Ja s’havien de tornar a veure aquest any, però, com fan els bons amics, Costa Brava i Sabadell van trobar un espai en les seves ocupades agendes per petar la xerrada en una distesa i amistosa tarda d’estiu. Un retrobament entre dos amics i dues aficions agermanades que va deixar a tots dos contents pels arguments esgrimits en un partit governat per l’emoció. Més al Sabadell que al Costa Brava per la victòria, però no molt més. El gol decisiu d’Alfred Planas al minut 66 va ser l’únic tatxó dels blau-i-vermells, intensos i verticals, sòlids i convençuts. Tant amb l’onze titular com el de la segona part. S’escurça cada cop més ràpid el temps que queda per al primer partit, com la distància que els queda als d’Oriol Alsina per treure tot el seu potencial.

El Costa Brava va partir amb Marcos; una línia defensiva amb Forlín i Julen de centrals; Pere de lateral dret i Manel de lateral esquerre; un mig del camp amb Galindo i Romero amb Xumetra i Guiu pels costats i Gil i Álvaro a dalt. Amb el privilegi de tenir almogàvers i els perennes amics arlequinats com a testimonis, va tenir lloc, aquesta esperada xerrada entre amics, un apassionat debat entre Costa Brava i Sabadell a la gespa del Municipal de Palamós-Costa Brava. Portaven la iniciativa els d’Antonio Hidalgo, prenent la paraula amb la pilota. Intentava trenar llargs torns de paraula el Sabadell però les respostes dels blau-i-vermells eren aterridors crits al contraatac. Amb una extraordinària organització defensiva, el Costa Brava es feia el sord davant el sonor discurs arlequinat, insistent en jugar-ho tot des del darrere. La igualtat va ser tossuda i no va marxar en tota la primera part. Ni en tot el partit.

Però les ocasions reclamaven el seu espai. I el van trobar. En aquest repàs de conceptes de pretemporada, va deixar clar el Costa Brava que el que posa a la pissarra s’ho sap de cap a cap. En cada acció a pilota aturada inquietava el Sabadell com en una falta lateral rematada per Forlín amb la testa. Però també amenaçaven els d’Alsina amb la pilota en moviment, perill exemplificat en un cursa a l’espai de Xumetra que va acabar amb un xut escorat enviat a córner i un tir des de la frontal de Gil interceptada per un immens vol de Kike Royo quan es dirigia a l’escaire. Així eren les respostes d’un Costa Brava que donava sentit al joc sense la pilota però també amb ella: curtes però intenses.

El Sabadell, acadèmic i estètic també en la seva proposta, també va comptar amb les seves arribades al primer temps. Proveïts d’abundant paciència -necessària per treure l’entrellat davant l’harmonia defensiva del Costa Brava-, els d’Antonio Hidalgo intentaven jugar-ho tot al peu sense rifar la bola, buscant desarmar els blau-i-vermells amb velocitat en la circulació de pilota i canvis de joc. Convençuts tots dos del que estaven fent, la segona part va ser una còpia de la primera, amb un Sabadell que dominava la pilota a estones però un Costa Brava que no era dominat i, com a la primera meitat, necessitava poc per espantar molt. Un Costa Brava amb l’onze mudat de dalt a baix en aquesta segona meitat: Varo a la porteria; Gamell i Puig com a parella de centrals; Falgui de lateral dret, Aleix de lateral esquerre; Adri i Manchón al doble pivot amb Cala i Ibuki per bandes i Youssef a dalt amb Badr enganxant.

Estava el partit pres per la calma quan, de sobte, la van trencar els blau-i-vermells amb una veloç jugada en què Cala, després de conduir, la va posar a l’espai per Youssef, que quasi remata en l’un contra un. Víctima del caràcter lunàtic i capriciós del futbol, es va passar de la quasi celebració dels almogàvers a la dels arlequinats després d’una bona resolució d’una combinació per part d’Alfred Planas amb un xut creuat. El 0-1 va estimular encara més el Costa Brava, que va llançar una persistent ofensiva final suficient com per retornar la igualtat al marcador tot i que finalment no arribés. Van veure els blau-i-vermells passar de ben a prop el gol amb un córner tancat d’Ibuki refusat per Froilán i un tir desviat de Cala després d’una gran conducció pel centre.

Derrota però vist com com va ser, va poder sortir el Costa Brava content del retrobament amb un dels seus amics, amb qui tornarà a coincidir al desembre, també al Municipal de Palamós, que es vestirà de gala dissabte per acomiadar Pitu Comadevall contra el Barça B (19:00). Esperem que els almogàvers tenyeixin l’estadi. S’ho mereix.