Vell llop de mar, gran part de la seva vida surfejant per equips de la Costa Brava o la vora d’ella, Gabri Maragall, natural de L’Escala, atraca a la banqueta del filialasso banyat d’il·lusió i determinació. Incessant el seu caminar per les banquetes com l’onatge, s’ha mantingut 25 dels seus 55 anys capbussat a les banquetes, sense necessitat de sortir per prendre aire, surcades les aigües de Sant Hilari, Olot, Estartit Femení, L’Escala, Roses, Figueres, Sant Pere Pescador, Porqueres i Camprodon, el seu últim club, militant a Segona Catalana. Res com celebrar les noces de plata prenent el timó del Llagostera B a la categoria més alta del futbol territorial català, la de l’extenuant exigència: la Primera Catalana.
“En el moment que em truca l’Oriol i quedo amb la la Isabel, l’Óscar i ell perquè m’expliquin el projecte, no ho dubto, m’engresca molt aquest repte. Fa anys que conec l’Oriol, sempre he tingut feeling amb ell, vam coincidir la temporada 05/06 a Primera Regional, quan jo entrenava l’Olot. Sé que el Llagostera és un club que treballa de manera molt seriosa i sempre amb ganes de millorar. M’il·lusiona això d’haver de treballar nanos joves a una categoria com Primera Catalana per formar-los per al primer equip”, destaca Gabriel Maragall.
Profund coneixedor del futbol gironí, abillen el seu palmarès amb tres ascensos: a la Primera Divisió del futbol femení espanyol amb L’Estartit el curs 06/07 i dos a Segona Catalana amb el Roses les temporades 11/12 -sent l’equip menys golejat de la categoria amb només 11 dianes rebudes-, i 15/16. “Estava molt a gust a Camprodon i la idea era continuar l’any que ve, però els hi vaig dir que el projecte del Llagostera m’il·lusionava i ho van entendre. Estic molt agraït al Camprodon, per la seva comprensió i perquè sempre s’han portat molt bé amb mi”, ressalta Gabri, amb experiència tambe a equips de futbol base a L’Escala, Roses i Figueres.
Casat amb el futbol però no amb cap estil concret, a Gabri l’obsessionen, sobretot, dos conceptes. “Ordre i equilibri”, adverteix. “És la meva prioritat, estar sempre ben col·locats, que hi hagi un equilibri entre atac i defensa i que els jugadors tinguin clar què han de fer, sempre donant llibertat a la capacitat d’improvisació i qualitat de cadascú. L’estil dependrà de molts factors: dels jugadors que tingui, del tipus de rival, de la situació a la classificació, etc. Per sobre de tot, el més important és que els nois adquireixin l’ofici que els hi pot faltar per la seva joventut per competir a una categoria on ens trobarem amb molts equips fets”, argumenta Gabri, exigent a la par que afable amb el futbolista.
“En tot el temps que fa que entreno, no m’han fet fora mai de cap equip, cosa de la qual estic orgullós perquè significa que sempre he tingut bona relació amb els jugadors. Amb ells m’agrada tenir una relació mútua d’exigència i respecte. Al final, hem de tenir en compte que ens dediquem al futbol, que és el que més ens agrada. Soc de tracte fàcil i una persona dialogant. Parlant, la gent s’entén”, explica el nou míster del filialasso, el líder en la que serà la sisena temporada a Primera Catalana, que donarà el tret de sortida a l’octubre. Veterà navegant del futbol gironí, serè com el mar en calma i intensament apassionat com les onades que trenquen amb virulència, desbordat d’experiència i coneixements, no ha de fer res més Gabri que deixar-se portar que per la seva més que visible acompanyant: la il·lusió.