Molt ha canviat el món aquests sis últims mesos. Però el que no canvia és el Llagos. Intacta segueix la seva raça, inalterable roman la seva competitivitat i igual de ferotge continua sent la seva obstinació. Contra un Figueres més rodat i que ja havia jugat amistosos de preparació va transmetre grans sensacions. Un gol de Gabri al principi de la segona part semblava que podia imposar la lògica, que vencés el conjunt amb més ritme, però Sascha va forçar l’empat als minuts finals. Els de Javi Salamero es van guanyar l’accés a la final del Torneig Estany als penals però el resultat és el de menys. Tot i que portava sis mesos adormit, el Llagos va despertar ràpid la seva competitivitat per demostrar que la vida segueix igual a Llagostera.
El que, com no, també es conserva és l’essència de la samarreta: tot el que se la posa treu el millor de sí, siguin de casa o de fora. El Llagos de la primera part va contemplar com s’estrenaven amb el primer equip fins a cinc futbolistes del planter: Albert Torra, l’any passat al filial, i Joan Puig, Gerard Pouget, Badr El Amerani i Youssef Zayzoun, al juvenilasso el curs passat. El torn pels fitxatges, tret de Muñi -que va ingressar al primer temps-, va arribar a la segona part: Andreu Guiu, Julen Monreal, Pere Martínez i Marc Manchón. Queda per estrenar-se Aleix Roig.
Oriol Alsina va sortir amb un onze ple de vailets que va estar a l’alçada, una alineació titular amb set jugadors dsl planter. Pol Llubera i Dídac Gordils ja havien debutat a les ordres del tècnic d’Arenys de Mar. Així l’onze d’inici va ser el següent: Torra en porteria; una línia defensiva amb Llubera i Aimar de centrals, amb Dídac de lateral esquerre i Puig de lateral dret; un mig del camp amb Badr i Pouget al doble pivot amb Eric i Youssef per bandes i Dieste i Kuku en punta. Van rendir a tal nivell que els debutants no semblava que fossin debutants. No es conformaven amb estrenar-se, volien aportar. I ho van fer. El Miquel Coromina va ser testimoni de la seguretat de Torra, de l’ofici de Puig, de l’elegància de Pouget, de la gosadia de Badr, de la velocitat de Youssef. Joves que semblaven veterans.
El Figueres, amb diversos exllagosterencs a les seves files –Pol Gómez, Medina, Tarrenhcs, Ousman, Abel i Mario-, va sortir a manar. L’equip de Salamero, mostrant molt bones maneres, ho va fer amb la pilota, però el Llagos no li va permetre que ho fes a l’àrea i van ser poques les aproximacions incisives de l’esquadra de l’Alt Empordà, que intentava sempre sortir jugant. El Llagos, junt i treballador en defensa, va intentar ser vertical en atac amb les internades d’Eric -elèctric-, i la velocitat de Dieste, Kuku i un Youssef que ho va lluitar absolutament tot. Gens de temor malgrat ser el seu primer matx amb el primer equip. Les accions més inquietants van anar a càrrec d’Eric. La primera part no va viure grans ocasions tot i que va oferir un ritme intens i incessant.
Insistent, el conjunt dirigit per Javi Salamero va donar la benvinguda a la segona meitat amb un gol fulgurant. Marcos Pérez, que havia entrat al descans per Torra, va treure una gran mà a un potent xut de mitja distància però en el rebuig Gabri va rematar a gol l’1-0. La reacció del Llagos no es va fer esperar i immediatament va prendre la iniciativa per llançar-se cap al gol. Al minut 63, la clàssica sèrie de canvis de tot partit de pretemporada amb l’ingrés dels fitxatges i dels titulars habituals. Amb les substitucions, l’onze va ser el format per Marcos en porteria; una línia defensiva amb Lucas i Julen com a parella de centrals amb Diego de lateral esquerre i Pere Martínez de lateral dret; una medul·lar amb Cobos i Manchón al doble pivot amb Gil i Cortés pels costats i una dupla atacant amb Sascha i Guiu.
Els últims 20 minuts, el Llagostera va sotmetre el Figueres amb el seu joc físic, intens i directe, aquell que et va endarrerint cap a la teva porteria i davant el que acabes claudicant. Sascha, a qui l’art de baixar i pentinar pilotes no se li ha oblidat, va perdonar una de cap. Tossut com sempre, el davanter no es va detenir en l’error i a la següent la va enviar cap a dins amb una rematada amb el oeu a l’àrea petita després d’una sèrie de rebots de la que, per insistència, va sortir vencedor. Desfermat, el Llagos ho va posar tot per evitar els penals i Cortés, en un llançament de falta directa que va dibuixar una perfecta, la pilota es va estavellar al pal. Als penals, el Figueres va estar més encertat i s’enfrontarà aquest dimecres a l’Olot a la final (21:30), mentre nosaltres lluitarem pel tercer lloc contra el Banyoles (19:30). Aquest només ha estat el primer partit de pretemporada però ja ha estat suficient per saber el més important: el Llagos no ha perdut la seva essència.