Voluntariós com sempre, va reaccionar a temps el Llagos però sense encert, tot el que va correspondre a l’Andorra en el moment de major inspiració de l’equip tricolor, llançat per la gran efectivitat del contrastat Carlos Martínez, un de tants bons jugadors de l’equip del Principat, signatari de dos gols decisius pels andorrans i fatídics pel Llagos. Revoltós, l’equip de la Costa Brava es va animar a la segona part i va gosar discutir la propietat d’una victòria que ni molt menys estava adjudicada encara per a l’equip de Nacho Castro. O així ho va donar entendre el bon grapat d’ocasions de què va disposar el Llagostera, determinat a desfer allò que ja semblava establert. El tren va passar molts cops però el conjunt del Gironès no el va agafar i cap punt va poder posar rumb a Llagostera, on, coses del calendari, els d’Oriol Alsina no hi jugaran en tot el mes.
L’estadística advertia de la dificultat de puntuar i, sobretot, de guanyar a Encamp, d’on cap equip escapa amb la victòria des de quasi fa un any. L’últim priviegiat va ser l’Atlético Levante, curiosament el darrer equip també que va vèncer al Municipal en Lliga. Per a més coincidència, també va ser al febrer de l’any passat. Però el Llagos no volia admetre la normalitat i viatjava convençut d’arribar, competir i vèncer. L’últim no va poder ser però res a retreure a un equip que, com sempre, va mantenir la seva essència contra un dels millors equips de la categoria que es va convertir en el primer aquesta temporada en marcar gol al Llagostera a la primera part. Si amb l’equip més desgastat ja era difícil profanar la porteria de Marcos, amb les cames del tot fresques ja era impossible. Una ratxa descomunal que s’ha mantingut vigent tota una volta. Poca cosa canvia per al Llagos amb aquesta derrota en aquesta Lliga tan llunàtica -en què tan aviat estàs a dalt que a baix-, ja que els de la Costa Brava, quarts abans d’aquest cap de setmana, retrocedeixen només dues posicions.
Novetats a l’onze titular respecte de l’últim partit. Encara que en aquest equip, on ningú és propietari de cap posició, la novetat real és que no hi hagi. Entraven Julen, Aimar i Guiu per Lucas, Pere i Duba. L’Andorra, que prefereix conservar la pilota, havia de tenir un dels seus millors dies per traspassar la millor defensa de la Lliga. Transcorreguts uns primers minuts en què la labor de contenció per part del Llagos estava sent extraordinària -obligant els locals a anar per fora-, dos moments tan fugaços com eficaços van apropar l’esquadra del Principat al triomf. Al minut 14 Carlos Martínez va embocar a gol una passada de Bover i l’experimentat davanter va repetir tres minuts després rematant una centrada de Víctor Casadesús. Tot i que l’Andorra va intentar adormir el partit amb la possessió a poc a poc va anar despertant el Llagos i una rematada des de mitja distància de Cortés i un cop de cap de Sascha poc abans del descans van confirmar la recuperació del conjunt llagosterenc, que començava a veure clar el camí.
Dotat tan de risc com de convicció, el Llagostera, que va fer tres canvis a la pausa, s’hi va posar per fer realitat un remuntada en la que tothom hi va creure. Dieste, Gil i Magallán van entrar per Pau, David i Manchón en una aposta per un mig del camp molt ofensiu. El Llagos, amb abundant voluntat, i per descomptat, amb futbol en quantitat i qualitat, va prendre l’esfèrica a l’Andorra i va començar a entrar per bandes, amenaçant amb el poder rematador de Sascha i Dieste i l’arribada des de segona línia de Gil i Cortés. El comptador d’oportunitats va registrar fins a sis ocasions amb color blau-i-vermell però sense que poguessin arribar al seu destí final. Estava prenent molts riscos el Llagos però va saber gestionar prou bé les transicions de l’Andorra. Youssef, relleu de Guiu, va entrar per banda dreta i Gil, que indetectable es va incorporar des de segona línia, va arribar molt bé però no va encertar en el remat. En l’altre canvi, Pere va entrar per Julen.
La creença en puntuar es va mantenir en peu fins el final però l’Andorra va saber gestionar els minuts finals per sufocar la revolta d’un Llagostera al que va castigar un mal inici i l’absència d’efectivitat durant el partit. Tanmateix, ni un gran adversari com l’equip tricolor, ni el fred -sensació tèrmica dos graus-, ni l’altitud -més de 1.200 metres-, van ressentir l’esperit competitiu del Llagos, que guardarà descans el pròxim cap de setmana per ordre del calendari. La data a la que es mira ja és el 24 de gener amb la visita a L’Hospitalet (12:00). Fins llavors a treballar per tornar a treure un somriure als almogàvers, sobretot a tots aquells que pateixen amb nosaltres des de la distància.