Vicenç Fernández analitza el primer tram de temporada del filialasso: "Competim bé però ens falta millorar la concentració i ser més contundents a les àrees"

El filialasso és una de les millors motos de la graella de Primera Catalana. Està compost per peces que li confereixen una tècnica exquisita, una potència descomunal i una competitivitat contagiosa. Però en la majoria de les curses en el que portem de temporada, sempre hi ha hagut algun contratemps que ha impedit l’equip de Vicenç Fernández acabar amb un bon resultat. L’últim lloc a la taula, amb 7 punts després de 15 proves disputades, no reflecteix el verdader potencial d’aquest equip. Ho sap el vestidor del conjunt blau i vermell, i, per suposat, tots els seus adversaris, que a l’hora de competir s’enfronten a un rival fort en el cos a cos, difícil d’avançar i també molt complicat de deixar-lo de roda una vegada t’has posat per davant. La dada que ho diu: fins a cinc de les nou derrotes han estat per la mínima. El filialasso competeix molt bé durant gran part de les curses però sempre hi ha alguna caiguda, alguna errada puntual, que fa que l’esquadra de la Costa Brava no acabi en els punts. Així ho destaca el seu director, Vicenç Fernández: “Competim a tots els partits però hem de millorar molt en la concentració, moltes vegades aquestes petites desconnexions ens costen gols o situacions de gol. Però això va lligat amb la joventut de l’equip, i penso que anem progressant en aquest aspecte, un dels que més ens urgeix millorar. Tot i així, també ens manca més contundència a les dues àrees”, destaca el tècnic de Vidreres.

A pesar de que la salvació és a 8 punts -d’altra banda, una situació més que salvable-, la tendència de resultats dels darrers partits il.lustra la clara línia ascendent de l’equip llagosterenc: un triomf, dos empats i dues derrotes en els últims cinc enfrontaments. “Els nois treballen molt cada dia, hi posen moltes ganes i il.lusió i és un luxe treballar amb tots ells. És cert que els resultats no estan sent els desitjats i tothom valora un equip segons aquests, però anímicament estem bé”, apunta l’entrenador d’un filialasso que, si una cosa ha demostrat, és que sap superar moments adversos, afrontar les corbes que hi ha en tota cursa: en quatre dels cinc partits en què ha puntuat, el Llagos ha remuntat. Si un oponent rebassa els de Vicenç Fernández, aquests tenen el caràcter suficient per recuperar la posició. El matx més paradigmàtic és el de Manlleu, on un gol de Castellano a l’última jugada va donar la victòria als del Gironès. Un esperit de superació innat en tot equip del Llagostera i que, com no, en presumeix el segon conjunt del club de la Costa Brava.

Però aquest equip, a part de mostrar caràcter, també té molt de futbol. Ràbia per guanyar però també tècnica per executar totes les maniobres a la pista. “Crec que aquest bloc té molt de talent, sol ser l’equip que porta el pes del partit amb la pilota i això, des del punt de vista de la formació, és importantíssim. L’ordre dels rivals ens dificultar dur a terme aquest estil, però ho intentem i això té molt de mèrit”, ressalta Vicenç Fernández. “El club ha fet una aposta molt valenta amb jugadors tan joves i també té mèrit. El 100% dels futbolistes poden ser escollits per jugar amb el primer equip i això s’ha de destacar”, agrega el preparador de Vidreres. Diversos dels cracks del filialasso ja han tingut minuts amb el primer equip: Pau Juvanteny -titular amb Oriol Alsina en més d’una ocasió aquesta campanya-, Alex Cobos, David López, Pol Llubera, Monsif Khattar…, només una de les moltes mostres del talent d’aquest grup. Vicenç Fernández assegura estar satisfet amb el futbol que estan oferint els seus pupils encara que fa èmfasi en una paraula, una virtut del tot clau per culminar aquestes bones idees i intencions: contundència.

“L’equip està bastant bé, encara que tenim clar que sempre es pot millorar. Assumim riscos amb la pilota i de vegades pot costar car però també és cert que cada vegada ens sentim més còmodes amb ella. Ens falta ser més contundents, al darrere, en les pilotes dividides i a l’hora de definir”, remarca Vicenç Fernández. “També cal millorar en les transicions ofensives. En aquest tipus d’accions és on es decideixen partits i hem de tenir una millor presa de decisió”, afegeix l’entrenador de Vidreres. En qualsevol cas, la moto del filialasso està equilibrada en totes les seves parts: tant a la part frontal, com a la intermitja com a la rereguarda, ja que la responsabilitat golejadora està repartida entre totes les línies: Llorenç Busquets (davanter) suma dues dianes, Óscar Castellano (interior) unes altres dues i Pol Llubera (central) i José Alberto (lateral), quatre i una respectivament. Podria sorprendre que la defensa hagi vist més cops porteria que les altres línies però no al Llagostera, on l’estratègia és primordial. Un dels seus braços executors és Llubera, que ja l’any passat va ser el màxim realitzador del juvenilasso tot i actuar a l’eix de la defensa.

El filialasso, desitjós de demostrar aquesta millora constant que exhibeix partit rere partit, ja anhela competir. Però no ho farà fins el proper diumenge, 12 de gener, quan rebi el Mollet al Municipal (17:00). “El pròxim partit l’encarem amb la mateixa mentalitat que tots: l’objectiu és competir i si ho fem estarem més a prop de guanyar. El Mollet és un gran equip que practica un futbol molt atractiu i buscarem la manera per contrarrestar-lo dins la nostra idea”, assevera Vicenç Fernández, el pilot d’una moto amb molt de potencial per demostrar. Només és qüestió de trobar una bona traçada per redreçar el rumb i, a partir d’aquí, volar direcció la permanència. I aquest equip està a molt a prop de trobar-la.

FOTO: Vicenç Fernández dona instruccions durant el partit que l’equip blau-i-vermell va empatar a Parets