Li queda el Llagos tan bé el vestit de foraster com el d’estar per casa. Però tant, que és un foraster de qui sempre et pots fiar. Enfundat en el seu rosa visitant llampant, amb un ‘look’ curt per defensar i desmelenat per contraatatacar, va comparèixer el Llagos a la Dani Jarque, un incòmode invitat a la gàbia d’un filial perico que venia volant alt amb dos victòries seguides. El que du les fletxes a l’esquena, Christian Dieste, en va clavar la tercera de la temporada quan el rellotge assenyalava la mitja hora però 30 segons va tardar Gori en restablir l’ordre a la casa de l’Espanyol B, d’on l’equip llagosterenc es va endur un honorós punt. Malgrat la distància, es dediquen els d’Oriol Alsina a propagar una alegria que arriba a tots els almogàvers, fins i tot els que ho contemplen des de l’estranger. És el Llagos un incòmode ocupa allotjat a la rampa d’accés a la segona fase per la Segona B Pro que, tossut, manté les seves aspiracions a convertir-se en inquilí d’una casa encara més gran.
Va exaltar l’esquadra de la Costa Brava la seva camaleònica capacitat per adaptar-se a tot en un exercici de perfecció defensiva, només minvat per la diana de Gori. Pot fer el Llagostera quilòmetres i quilòmetres rere l’esfèrica, que trobar escletxes en el laberint del bloc d’Alsina és un maldecap, qualsevol que sigui el que administri la bola. La fèrria disciplina defensiva del Llagos obligava a que s’espremés al màxim l’Espanyol B, amo a casa seva de la pilota, però no del partit, on s’hi va donar un intens debat amb arguments diferents però igual de lícits que no es va decantar per a cap dels dos. El millor termòmetre per mesurar la superioritat, les oportunitats de gol, va marcar els mateixos valors per a un i l’altre, així que la subhasta dels tres punts es va saldar en un just repartiment d’un per cada un.
Els onze llocs de l’alineació titular es van repartir entre Marcos a la porteria; Julen i Diego a l’eix de la defensa, Pere de lateral dret i Bigas de lateral esquerre; Cortés i David García al doble pivot, Duba i Guiu a les bandes i Dieste i Gil a dalt. Tocava l’Espanyol i perseguia amb frescor i alegria el Llagos, ni obedient ni sumís, letàrgic però despert, al darrere atrinxerat però hiperactiu en atac. Intentaven sotmetre els de José Aurelio Gay però sempre acabaven fent el que els manava el solidari i disciplinat Llagostera: jugar a bandes i centrar. Allà, a l’àrea, es llepaven els llabis Diego, Julen, David i tots aquells als que tant els encanta refusar per dalt. Complerta la primera mitja hora i avorrit l’Espanyol B de tan atacar sense poder profanar la porteria custiodiada del Marcos, al Llagos, fins llavors sense poder comptar ocasions però murri i ràpid en cada transició, li va tocar el moment de divertir-se.
En un moment d’aparent tranquil·litat, el determinat Dieste va provocar un enrenou. ‘Flecha’, com si fos el mateix Robin Hood, va robar a un gran per donar-l’hi a un petit amb una recuperació de pilota en zona de creació, i, amb una punyent picada, va dibuixar el somriure a l’equip abillat en aquesta ocasió de rosa. Portant fins a l’exageració el caràcter efímer del futbol, Gori va torçar mig minut després l’eufòric gest del Llagos, tot i que un punt a la Dani Jarque ja era pel celebrar i així ho va acabar apreciant el conjunt del Gironès al final. Frenètic minut amb influència testimonial. Com si res hagués succeït, tot va seguir igual, amb el filial espanyolista prenent la paraula amb la pilota i el Llagostera responent amb una excelsa defensa.
Mandrós, el guió del partit no va voler mutar a una segona meitat que va veure un Llagos encara més agosarat, ben abrigat al darrere i amb desig de despullar l’avançada defensa dels pericos. L’extensió de terreny que quedava a la seva esquena, si era el Llagostera capaç de superar la pressió post-pèrdua, era massa llaminera per a velocistes de la pilota com Dieste, Gil, Guiu i Dubasin, signataris d’incisives accions ofensives que es van quedar en un quasi a la represa. El transcurs del temps no va dissuadir de la seva consistència defensiva l’equip de la Costa Brava, caçador de les segones jugades i vencedor als duels individuals. Bigas, per descomptat, també va sortir triomfant del seu, com si la seva lesió mai hagués existit. Serveixi com exemple el poltre per aclarir el que significa sortir més fort d’una lesió. Rigorós ordre defensiu que només es va veure pertorbat en una ocasió aturada per l’infinit Marcos i en una rematada desviada al tram final.
Refrescat pels jugadors que van entrar des de la banqueta -Aimar, Aleix, Manchón, Youssef i Pitu-, el Llagos va seguir blindat sense pilota i vertical amb ella. Malgrat les intencions de tots dos, el marcador no va registrar cap moviment més i, satisfet, el conjunt d’Oriol Alsina va tornar a Llagostera amb un gustós punt, que assaborirem encara més si dissabte traiem un bon resultat al Municipal contra el Cornellà (17:30). Continua la classificació deixant moltes incògnites, però el que ja ha deixat molt clar el Llagos és que allà hi serà, a la lluita, fins el final.