Banyats els seus ulls en llàgrimes. Al davant, l’aclama la graderia. Escortat per la família, Isabel Tarragó i el president del FC Barcelona B, Jordi Casals, a un costat, un passat que sempre ha fet present, el Barça. Mai s’ha esborrat la seva petjada del joc de Pitu. A l’altre, un present acabat de ser sepultat al passat i a la vegada el futur, el Costa Brava, companys que ja són excompanys però a qui seguirà veient com a director institucional, club a qui seguirà lligat també com a coordinador del futbol 7. Mira a un costat i veu on tot va començar. Mira a l’altre i veu on tot s’ha acabat però mai s’acabarà. Dispara les últimes dosi de qualitat amb la subtilesa de sempre amb la seva fina esquerra els primers cinc minuts. Ja s’ha tret el barret de jugador però tots ens el traiem davant d’ell. Al seu darrere, 232 partits, 38 gols, 9 temporades, 3 ascensos, 2 títols de Lliga, un de Copa Federació i un subcampionat de Copa Catalunya com a blau-i-vermell. Tot ideal, romànic, idíl·lic.
I quan seu a la banqueta ja només ha de fer que gaudir del seu Costa Brava. Un Costa Brava il.lusionant, atractiu, engrescador, guitza per a tot un Barça B, dominador a estones amb el seu futbol acadèmic però a d’altres torturat pel futbol propi del Costa Brava, exalçat per un gol d’estratègia de Julen Monreal al minut 47, un futbol consolidat amb una tremenda seguretat defensiva i canviat per moments pel mateix estil del Barça, amb moltes estones de possessió. Sap jugar a tot aquest camaleònic Costa Brava, un equip a qui poden dominar però no sentir-se dominat per aquesta perfecció defensiva, blindatge impossible de travessar per part del FC Barcelona B dissabte.
Els d’Alsina van lluir un aspecte inicial amb Marcos en porteria; una defensa amb Julen i Forlín de centrals, amb Pere de lateral dret i Manel Royo de lateral esquerre; un mig del camp amb Galindo i Pitu -substituït als cinc minuts per Antonio Romero-, al doble pivot i Guiu i Gil per bandes i Xumetra i Álvaro a dalt. Preparat per a tot, el Costa Brava, fonamentat en la seva poca distància entre línies, va gestionar amb solvència la possessió del Barça B, aclaparador en moltes estones de la pilota però amb un domini estirilitzat per la gran tasca defensiva dels blau-i-vermells, protegits en dues ocasions en aquesta primera part per Marcos, que va frustrar possibles gols de Solà, Peque i Jutglà. Veloç i rabent en les transicions ofensives, li va mancar un xic de pausa al Costa Brava per acabar de plasmar la seva amenaça al contraatac. Gil, que ja va exhibir una meravella a l’escaire al Johan Cruyff el març, va fer tremolar el travesser poc abans del descans.
Dinàmic en el seu joc, va trobar el conjunt d’Alsina el gol en estàtic, abraçant-lo en la seva tan venerada estratègia. Antonio Romero, molt dotat en la seva cama esquerra, en una espècie d’homenatge a Pitu, la va posar en un córner on va voler, al cap de Julen perquè el central fes que se celebrés al Municipal de Palamós el primer gol a casa del Costa Brava d’aquesta temporada. I tothom ja sap què és el que passa quan l’equip gironí la clava d’estratègia i adquireix avantatge. Però quedava temps encara per enfangar-se i picar pedra.
Com fa el Barça amb la pilota, el Costa Brava sap dur a terme aquest exercici defensiu de resistència de memòria i va restringir l’accés a l’àrea amb una perfecta actuació sense pilota fins el final. Fos quina fos la jugada. Triomf amb planta i comiat idíl·lic abans d’arxivar la pretemporada aquest diumenge al camp del Torroella (19:00). Emmirallat en el somriure entremaliat i maquiavèlic de Pitu des del córner, té ganes el Costa Brava de seguir fent de les seves.