Qui l’ha patit, però també qui l’ha gaudit, saben que Manel Royo és un tio pesat, molt pesat. “En el sentit positiu de la paraula”, aclareix, tot somrient, el nou lateral esquerre del Llagostera. Atabala, fot l’alè a sobre a qui trepitja la seva banda, és la seva pura ombra. “Amb el pas dels anys, t’adones que l’adjectiu de “pesat” té unes connotacions més positives que negatives. Soc un jugador que dona poc respir al rival, que rasca i que fa que tingui un partit incòmode”, destaca Royo, procedent de l’Ebro de Segona B. Potser, per ser tan pesat com ho ha estat també sempre el Llagostera, li atreu al futbolista d’Alcanar això de vestir l’elàstica almogàver.
“El projecte en sí del Llagostera m’agrada molt. El fet de tocar el futbol professional va canviar la història del club, que tot i els descensos de després va tornar a agafar embranzida tot seguit. El que va aconseguir l’última temporada confirma aquesta línia ascendent. A part, he tingut companys que han passat com aquí com Nando Quesada, a Segona A, i ara Marc Manchón, i m’han destacat el caràcter ambiciós i familiar del club”, destaca el jugador de 27 anys, amb passat també a Conquense, Valladolid B, Espanyol B, Barakaldo i Teplice de la Primera Divisió de la República Txeca. Royo es va formar al futbol base d’Alcanar, Amposta, Nàstic de Tarragona i Espanyol, que el va reclutar en cadets.
L’enorme ofici que ostenta Royo en la parcel·la defensiva conjuga a la perfecció amb la seva qualitat en atac, ateses les seves portentoses arrencades i les seves exquisites centrades. “Encara que el primer que s’ha de fer és defensar, m’agrada projectar-me en atac quan sigui possible i, quan ho faig, que sigui amb perill. Considero que centro bé des de línia de fons i també des de tres quarts. He passat per equips amb diferents estils -per exemple a l’Espanyol B combinàvem més i al Barakaldo fèiem un joc més directe-, i això m’ha ajudat a ser més complet”, exposa el lateral esquerre, on hi compartirà posició amb Aleix Roig.
“Puc aportar molt competitivitat a nivell intern, una cosa que benficiarà a tot l’equip i també polivalència, ja que també puc actuar de central. Tinc moltes ganes també de gaudir de la competitivitat i la visió futbolística de l’Oriol. M’ha transmès molt bones sensacions en les converses que hem tingut”, conclou Manel Royo, un pesat dels qui el el rival acaba fart, insuperable al darrere i punyent al davant. Com el Llagos, si no fos pesat, no seria ell.
Foto: CD Ebro