Ha conegut clubs i clubs Juan Forlín, lligues i lligues, però confessa que li ha impactat la competitivitat que es viu a Llagostera, on es venera l’infinita ambició, on el mínim és donar el màxim. “No he tingut molts dubtes de continuar aquí, vam arribar ràpid a un acord amb el míster. He estat a molts clubs i em crida molt l’atenció la competitivitat i la unió que hi ha al Llagostera, a més de tot l’afecte que he rebut. Tot això explica que, tot i ser un club petit, ascendíssim”, admet Forlín. Reconeix el central argentí que no s’ha pogut expressar fins ara tot el que li hauria agradat després d’arribar el març, privat de minuts per les lesions. “No vaig tenir continuïtat, no em vaig poder sentir bé del tot l’última temporada per problemes físics, però ja estic preparat”, destaca Forlín.
Li van restar les lesions minuts però van poder reprimir les lliçons que va impartir a l’eix de la defensa, beneït per la seva experiència i aclaparat per totes les seves virtuts. En van ser suficients 3 partits i 122 minuts. Molts en porta acumulats ja al llarg de la seva carrera el defensa de Reconquista, com anys porta ja sumats amb els seus 33. Però no oxida l’incessant transcórrer del temps la seva motivació ni la seva addicció pel futbol. Brota del seu interior una encara indòmita il·lusió. “Mentre senti aquesta espina, mentre tingui aquests nervis, aquestes ganes de competir, continuaré jugant. Vaig amb moltes ganes a entrenar cada dia i m’encanta les ganes que hi palpo de guanyar cada cap de setmana com he destacat. El dia que no senti tot això, serà el moment de fer un pas al costat. I, físicament, també em sento molt bé”, confessa també un sincer Juan Forlín.
Prim però àgil, baix per les alçades que solen contemplar els centrals -1,77 m-, però veloç, manté el seu privilegiat físic l’ex de Boca Juniors, Espanyol i Oviedo, entre d’altres, insuperable en el cos a cos i l’un contra un. Encara que no necessita de moltes descripcions Forlín, anclat encara en una eterna maduresa quan s’ho podria prendre ja com una jubilació daurada. “No soc d’aquests centrals d’1’90, sempre m’he hagut de buscar la vida i aprofitar les meves altres virtuts. Intento llegir ràpid la jugada i ser ràpid en l’un contra un”, assenyala el central. Com tampoc no necessita molta descripció la desenfrenada passió argentina, manifestada al Llagos en altres jugadors del país com Lucas Viale.
“Des de petits se’ns inculca aquesta passió i competitivitat i ens costa entendre que no sempre es pot guanyar. Però a Llagostera, com ja he dit, he trobat aquesta competitivitat i és una de les coses que més m’agraden. La necessitem per aquesta temporada tan exigent que ens espera”, ressalta Juan Forlín. No hi ha una altra manera de treballar al Llagos que suant i treballant fins l’extenuació, com tampoc no hi ha una altre mode d’encarar els caps de setmana que amb la irreprimible ambició per guanyar. I això, a Juan, li encanta.