Quatre minuts fatídics van separar de manera brusca i cruel el Llagos d’una victòria que ja abraçava. El gol de Monchu al primer minut va allunyar del triomf un Llagos que tot i així no la va perdre de vista i que sempre va anar a per ella. Per arribar a atrapar-la en nou minuts d’una bogeria beneficiosa per l’equip llagosterenc. Cortés va empatar de penal al 64’ i un gol de Magallán nou minuts després des del pic de l’àrea van fer ressonar els crits dels almogàvers en mig del silenci del Johan Cruyff. Però el futbol, amb aquest caràcter capriciós que de vegades té, va treure tot al Llagos en quatre minuts amb dianes de Cuenca i Ilaix en un altre episodi de bogeria que va ser el definitiu i injust epíleg a un partit en què l’esport rei no va ser condescendent amb l’esquadra de la Costa Brava. Hagués estat el retorn triomfal a la victòria però aquesta haurà d’aguardar. Veient la competitivitat i l’ambició d’aquest equip, l’espera està sent pesada però de be segur que ja no li queda molt. Persistir en aquesta línia i no desistir és el que hem de fer perquè el fruit caigui després de tant agitar l’arbre.
Una frase marcava el pas entre els vestidors i la gespa, la tan coneguda consigna de Johan Cruyff “Sortiu i gaudiu”. Tots dos s’ho van aplicar i van gaudir i fer gaudir el públic en 90 minuts de contraposició de models de club i d’idees futbolístiques: el del Barça, amb tot el que implica, contra el del Llagostera. Dos models i dues idees tan diametralment oposades que feien d’aquest partit un matx apassionant i extremadament interessant per l’aficionat neutral. Inclús exòtic, perquè crida l’atenció veure com un club de poble amb la seva ambició i capacitat de treball com a úniques riqueses competeix al segon equip de tot un FC Barcelona. Però, per sort, al futbol actual encara hi tenen cabuda històries de conte com la del Llagos. El filial blaugrana no va poder reduir un Llagostera que va anar creixent amb el pas dels minuts fins fer l’estirada al final.El conjunt de la Costa Brava, es va engrandir en la immensitat del Johan Cruyff tot i perdre’s al final en dos moments de desorientació puntuals.
Oriol Alsina va sortir d’inici amb Marcos a la porteria; Diego i Aimar com a parella de centrals amb Maynau com a lateral esquerre i Crespo al lateral dret; Santi Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i Dieste a dalt amb Gil Muntadas per darrere. Sense que pràcticament hagués donat temps de res, Monchu, en una jugada de murri del Barça B, va desencadenar un inici feliç pels de García Pimienta. Trobant una ràpida drecera, els blaugrana van aconseguir un gol que els va donar tranquil·litat, un gols que els estalviava aquells nervis que et prenen quan veus que no pots marcar una diana a un equip sòlid que tant et fa suar com el Llagos. Tot i així, l’angoixa no es va deixar veure ni en els rostres dels jugadors ni en el seu fútbol. El gol és el tot però en aquest cas no havia de canviar res de les intencions inicials.
El Barça B, com era d’esperar, va voler encomanar-se a la pilota tot i l’instantani 1-0, sortint jugant des del darrere mentre el Llagos, treballant dur, aguardava en camp propi. Els de García Pimienta, sense opció de jugar per dins, intentaven progressar sobretot per banda esquerra amb el seu lateral esquerre, Akieme, molt estirat, i amb les conduccions i canvis de joc de Riqui Puig. Les circulacions de pilota dels blaugrana, eren fluïdes, tot i estar ben contingudes per l’ordre, la solidesa i la solidaritat del Llagostera. Però res tenien a envejar les de l’equip d’Oriol Alsina, que la movia amb harmonia. Gil Muntadas, Santi Magallán i David García formaven un cordó de seguretat a la medul·lar que asseguraven la possessió pels de la Costa Brava, la mobilitat de Dieste inquietava els centrals del Barça B i el desequilibri de Cortés i la velocitat de Nahuel mantien en alerta els de García Pimienta, que tampoc no podien passar per alt els serveis de porteria de Marcos, les projeccions de Maynau i Crespo i la presència de Diego i Aimar a la seva àrea en les accions de pilota aturada.
Collado i Riqui Puig les van tenir pel filial blaugrana per ampliar la renda però Dieste, a l’interior de l’àrea, Magallán i, sobretot, Gil Muntadas, les van tenir pel Llagos per empatar. L’artista del Llagostera va tenir la més clara per establir la igualada en una bella jugada: Magallán, amb una passada impossible que només veuen i executen els jugadors que entenen el futbol d’una manera tan singular com ell, la va col·locar a l’espai perquè trenquès molt bé Gil, que es va trobar una gran intervenció d’Iñaki Peña que va posar fi a la primera part. Tot i no poder aprofitar la ocasió, la oportunitat va fer creure encara més el Llagos, que estava subjectant tot el talent del Barça B i estava donant la talla amb la pilota. L’entrada de la segona part va portar una embranzida per part de l’equip que entrena Francisco García Pimienta en un decidit intent per encaminar la victòria: Marcos Pérez va haver d’intervenir en dues ocasions i Aimar va haver d’interposar-se en una acció a l’àrea petita per evitar una rematada molt clara.
Consumit aquest període de tempesta per part del Barça B, va arribar el moment que tant havia estat esperant el Llagostera. Les estones de possessió i bon futbol per part del Llagos van tornar i l’únic requisit que quedava per complir era definir l’última passada, ja que el conjunt del Gironès es plantava a tres quarts amb gran facilitat. Aquesta darrera passada es resistia però el Llagos va trobar un altre camí. Un que sempre li porta al gol: la pilota aturada. Encara que en aquest cas el camí va ser una mica més llarg ja que la diana de l’empat va arribar amb un penal provocat per Diego. El central va ser agafat quan anava a rematar i va treure una pena màxima que va convertir Sergio Cortés. L’empat ja era molt bo i, malgrat que el Barça B volia més, el Llagostera també. Una ambició que es va personificar en Santi Magallán. Quin tir des del pic de l’àrea es va treure l’argentí ajustat al pal. En els dos primers canvis, Sascha va entrar per Dieste i Eric per Nahuel.
El desenllaç, però, no va ser l’ideal ni el més merescut per tot el que havia fet el Llagostera: Cuenca va rematar en una jugada a pilota aturada al minut 82 i, quatre minuts més tard, Ilaix va establir el tercer arribant des del darrere. En l’últim relleu, Kuku va ingressar a la gespa per Aimar i el Llagostera va passar a jugar amb defensa de tres. Els intents no van morir fins el final però sense que el conjunt llagosterenc pogués aconseguir un desenllaç just al partit en base a tots els mèrits acumulats. El futbol va tornar a ser desagraït amb el Llagos, però, convençuts de la nostra manera de treballar, seguirem intentant-ho. Dissabte espera l’Andorra al Municipal (16:30), desitjós de viure una d’aquelles grans tardes. Els almogàvers tindran la clau.