Recita futbol de les més diferents però sempre captiva. No és el clàssic davanter centre però les baixa del cel, no és l’extrem de tota la vida però desborda, no és el pur interior però la toca. Bohemi de les posicions, fugitiu de la pertanyença a un mateix lloc, es nega a encadenar-se a una demarcació, pot emigrar d’una a l’altra com el que muda de pell: ara sóc davanter, ara extrem, ara interior, ara mitjapunta. Andreu Guiu, el vers lliure del Llagostera, té distintes expressions. Totes igual de belles i captivadores. D’alta velocitat i també d’elevada alçada -1,87 m-, ha fet a la vora de la Costa Brava arrels a l’extrem dret, però sap el Llagos que en qualsevol moment el pot fer mutar, sobretot, veient com s’hi ha fet al Municipal, on sembla que hi porti recitant futbol tota la vida.
“No tinc una posició pura. Puc dominar diversos aspectes i em puc adaptar a diferents posicions, ja que tinc velocitat per desbordar per banda, cos per baixar pilotes i capacitat per associar-me. També m’adapto a jugar a cama canviada. Aquí a Llagostera l’Oriol m’insisteix molt a desbordar i centrar i també córrer a l’espai per aprofitar les pentinades de Sascha i en aquest rol m’hi sento molt bé”, assegura el ’22’, capaç de projectar el futbol amb un surtit de maneres. “Aquest és el meu primer any aquí i estic molt content amb el que m’he trobat. M’havien parlat molt bé de l’Oriol i el seu cos tècnic i del bon ambient del vestidor i em sento molt còmode. Estic gaudint de molts minuts i agraeixo molt aquesta confiança”, destaca Guiu, el mitjà d’una nissaga que porta inoculada la passió pel futbol, present també al seu germà petit Bernat, jugador del Nàstic, i al gran d’aquesta nissaga, Jaume, futbolista del Móra la Nova, de Segona Catalana.
“Els meus pares sempre ens han inculcat aquesta passió pel futbol”, ressalta el versàtil jugador nascut fa 26 anys al petit però coquet poble de Marçà, de 500 habitants, localitzat al Priorat. De la Rapitenca a l’Ascó, de l’Ascó al Prat, i del Prat al Llagos, ha fixat residència ja Guiu a la vora de la Costa Daurada, a la Costa Central i ara a les portes de la Costa Brava, on no li ha costat assimilar el canvi de casa. “El camp del Prat també és petit i la manera de treballar és semblant a la del Llagostera, així que això m’ha ajudat a adaptar-me de tal forma que m’hi sento com si hi portés tota la meva vida”, assenyala el ’22’, amb missions diferents a l’equip blau-i-vermell respecte de la seva estància a l’equip potablava. “Al Prat potser era més el jugador referència en el joc directe. No salto com Sascha però, si ell està molt vigilat, jo puc ser també un futbolista que vagi a les disputes al joc aeri per alliberar-lo”, assenyala Guiu, de noble caràcter però timadora aparença, capaç d’evocar la rapidesa del més menut i fibrat extrem.
“Enganyo molt als rivals que no em coneixen, perquè, com soc alt i corpulent, pensen que soc lent però, en realitat, soc ràpid. De fet, als partits que juguem fora de casa, en camps més grans, també m’hi adapto bé perquè puc treure profit de la meva velocitat”, subratlla Andreu, traçador del primer vers de la oda al futbol modest que amb tant d’afany i èxit va proclamar el Llagostera a la Copa Federació. Murri, va irrompre rabent al segon pal en el llançament d’un córner per marcar el primer gol del Llagos en la primera eliminatòria contra l’Ejea. Es proposa, però, Guiu, millorar la seva relació amb el gol. “Per una banda no he estat mai un futbolista molt golejador, però, per l’altra, crec que em falta determinació per convertir en gol les ocasions que tinc. M’exigeixo millorar en aquest aspecte en el present i el futur”, reflexiona el tarragoní, assistit en el seu rendiment per la seva altra professió.
“Som tres nutricionistes a l’equip [Gil i Sascha són els altres dos], i aquests coneixements t’ajuden a controlar un aspecte tan fonamental en el rendiment com la nutrició. De vegades altres companys ens demanen consell i també ens fem bromes entre els mateixos nutricionistes. A mi em fan la broma que sóc nutricionista de casaments i batejos perquè m’agraden els dolços”, diu, tot somrient, Guiu, inquiet per naturalesa. “Sóc un noi a qui li costa estar quiet i complemento la meva preparació física amb dos o tres dies de gimnàs a la setmana i, quan puc, m’ho combino amb altres activitats com la bicicleta i el pàdel. Tinc la sort que la meva parella és graduada en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) i estic ben aconsellat”, destaca el tarragoní. Confessa també Andreu Guiu que ha vist enriquit encara més el seu caràcter competitiu a l’esquadra del Gironès:
“Penso que el que més et crida l’atenció quan arribes a Llagostera és aquesta competitivitat que et fa encara més competitiu i aquest esperit d’equip, aquesta unió que fa ningú sigui més que l’altre. Aquest esperit d’equip és una de les raons que expliquen que fossim un equip tan competitiu contra La Nucía tot i portar tres setmanes sense jugar i el que explica l’èxit d’aquesta temporada. Som molt forts a casa però penso que ha arribat el moment de fer un pas endavant a domicili per assolir el nou objectiu que ens hem proposat”, destaca el futbolista d’un Llagos que rendirà visita a l’Hércules dimecres (17:00). Intentarà endur-se una alegria per als almogàvers. “No tenim una afició molt nombrosa però és molt fidel, es nota que senten el Llagostera des del cor i els agraïm el seu suport, són fonamentals en els nostres èxits”, subratlla Andreu Guiu, al noi que no pertany a cap rol fix però sap fer de tot. Un vers lliure embaladidor.