UE Llagostera-Costa Brava 1-3 Atlético Levante: Càstig excessiu

El futbol de vegades no et premia com mereixes ni entén de mèrits i esforços. T’ho pot donar tot en un moment però també treure-t’ho tot en un instant. El Llagos va patir aquest caràcter capriciós del futbol per acabar suportant un càstig excessiu, desmesurat pel que es va presenciar al camp. Magallán va empatar al minut 55 el gol al minut 4 de l’Atlético Levante. Després d’un gran esforç, el Llagostera s’havia guanyat el dret a vèncer, estava en disposició de tornar a assaborir la victòria. Però en sis minuts, un nou gol dels de Tevenet, quan millor estava l’equip llagosterenc, ho va complicar de nou tot. El Llagos, fidel a sí mateix, sense traicionar el seu caràcter guerrer, no es va lamentar i va empaitar l’empat fins el final. No el va atrapar i aquest ja es va escapar del tot amb el tercer gol dels valencians. Costa sortir de les males dinàmiques, però tot laberint té sortida. I més si es tracta del Llagostera, acostumat a conviure amb constants adversitats, com el fet d’haver de competir sempre contra clubs amb molt més pressupost.

Intensitat, coratge, futbol directe, joc vertical… Trets d’identitat que defineixen l’equip llagosterenc i que van en la manera de ser d’un equip que va mostrar als almogàvers la personalitat de sempre. Si de cas, l’únic que va faltar va ser aquest encert de cara a porteria que tan poc està acompanyant el Llagos aquesta jornada i dominar més les jugades d’estratègia, un detall que va fer la diferència al Municipal. Un aspecte que el conjunt de la Costa Brava domina com pocs però que en aquest cas va saber dominar millor un Levante B que va marcar tots dos gols a pilota aturada i que es va defensar prou bé en el que són les accions preferides el Llagostera, sobretot al Municipal. Cedir una mica en el terreny de l’estratègia va ser el que va fer que el filial granota pogués conquerir aquesta fortalesa anomenada Municipal que ningú conqueria des del 12 d’octubre, quan el Sabadell va guanyar (0-1). Quasi quatre mesos sense perdre-hi. Diu molt d’un Llagostera i d’uns almogàvers que ara han d’estar més units que mai per tornar a cantar victòria.

El Llagos va sortir amb Marcos en porteria; Lucas Viale i Diego com a parella de centrals amb Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot amb Gil Muntadas i Nahuel per bandes i, a dalt, parella de davanters amb Sascha i Christian Dieste. La novetat, la primera titularitat de Dieste des de que és jugador del Llagos. L’equip d’Oriol Alsina, concentrat, intens i ofensiu, tenia clar que amb el seu futbol intens i directe volia sotmetre el Levante B des del principi. Tot i així, l’equip que entrena Tevenet va sobreviure amb èxit a aquest assalt inicial, ja que Rubén Fernández va fer pujar el 0-1 de falta directa. Però el gol visitant no va fer més que encendre encara més el Llagos, que mostrava l’ardent desig de guanyar amb ofensives incessants a través dels desplaçaments llargs a Sascha i l’obertura ràpida a bandes per proveir de centrades el ‘9’ i Dieste. Gil i Nahuel desbordaven des dels costats i Maynau i Aimar no dubtaven en sumar-se a l’atac quan veien la oportunitat. Sascha, a pentinada de Dieste, va fregar el gol en la millor ocasió de totes les aproximacions que van tenir els blau-i-vermells.

El Levante B va patir en molts moments però en d’altres va saber adaptar-se al joc directe del Llagostera i, a més a més, intentava sortir amb rapidesa i fluïdesa en transició ofensiva. Després d’aguantar l’intens ritme del Llagos durant la major part del primer temps, el conjunt que dirigeix Tevenet va tractar de refredar els minuts finals d’aquesta primera meitat allargant les seves possessions de pilota. El filial granota va aconseguir plantar-se al descans amb el 0-1, encara que la sensació que regnava al Municipal és que la distància amb el gol de l’empat era cada vegada més curta. Una distància que el Llagos va retallar ja del tot a la represa. L’impetuós ritme amb què va sortir el Llagostera de vestidors va portar, per fi, la diana de l’empat: Magallán va acudir ràpid a una pilota rebutjada al punt de penal al minut 55 i la va enviar cap a dins.

La meitat de l’empresa de la remuntada estava feta i el Municipal es preparava per complir amb la segona part de la reacció. Però un imprevist va complicar la missió amb el gol de Rubén Fernández a la sortida d’un córner. Abans, Marcos Pérez havia fet una gran parada a mà canviada. Nou gol psicològic que no va fer dissuadir el Llagostera de l’intent de remuntada. Estava complicat, però la qualitat i l’esperit d’aquest equip sempre fan que tot sigui més senzill. Per tal de refrescar l’equip, Kuku, Eric i Cortés van ingressar al camp per Sascha, Nahuel i Gil. Les oportunitats per empatar van arribar: un xut ras de Cortés que va blocar Cárdenas, un potent xut de Dieste en què el porter granota va haver de treure els punys i una nova rematada del ’22’, molt actiu, que va marxar per sobre del travesser. La diana de l’empat es va acabar resistint i finalment va arribar del de la sentència a l’últim minut.

Massa càstig per un Llagos i per uns almogàvers que, millor que ningú, saben que no hi ha una altra d’aconseguir el teu objectiu que no sigui continuar insistint. Diumenge que ve visitem l’Hércules (17:00). Parlem d’un club amb essència de Primera Divisió, parlem del Rico Pérez. El repte de tornar a guanyar i fer-ho a un campàs com aquest és del tot majúscul. Però la nostra motivació i la dels almogàvers ho seran encara més.

 

FOTO: Christian Dieste, molt actiu tot el partit, va viure el seu primer partit com a titular al Llagostera