Ni l’esgotament, ni un gran rival com l’Olot, ni la bufetada del gol en contra al minut 90 van dissuadir el Llagostera d’arrencar un resultat positiu del derbi. Rendir-se, inclús quedant segons, és com desertar pel Llagos, una heretgia, una renúncia a sí mateix. I, si no surt, es torna a intentar. A segons d’expirar un apassionant derbi gironí, David García va rematar de cap un servei de banda d’Aimar. Un defensa va rebutjar, però David, tan elegant com insistent, es va tirar sobre la bola per connectar de primeres una rematada al pal llarg. Així se les gasta el Llagos. Així d’irreductible és aquest equip, insurrecte quan tot sembla acabat. No és casualitat que aquest grup hagi celebrat tantes alegries als trams finals en temporades anteriors i aquesta: victòria contra el Nàstic a la pròrroga dels vuitens de final de la Copa Federació (2-1), campió de la Copa Federació a l’últim minut del temps extra contra Las Rozas (1-2) i empat contra l’Olot. Una perenne obstinació que és part de la manera de ser d’aquest equip.
Quasi buit el dipòsit de forces després de dos mesos de brutal exigència amb dos partits per setmana, l’últim d’ells el de Copa del Rei contra l’Espanyol, i amb jugadors lesionats, un punt en sabia a tres. A punt d’arxivar la primera volta -queda el partit al Prat el cap de setmana del 9 i 10 de gener-, el Llagos, amb tota la pallissa que porta a sobre, es presentarà a la segona part del campionat amb plenes opcions de lluitar per tot. Cimentat en una gran fortalesa defensiva, una immensa profunditat de plantilla i la competitivitat innata d’aquest grup, el conjunt llagosterenc ho està tornant a fer i està igualant al camp el desavantatge de tenir el pressupost més petit de la categoria. Tret del Nàstic en Lliga, que va jugar tota la segona part amb un jugador més, cap equip ha estat superior a l’esquadra de la Costa Brava fins ara.
Oriol Alsina va escollir per l’onze titular d’aquest últim partit de l’any Marcos en porteria; Diego i Lucas a l’eix de la defensa; Aimar de lateral dret i Aleix de lateral esquerre; Cortés i David de pivots, Guiu i Pau per bandes i Sascha a la punta de l’atac amb Gil per darrere. L’Olot, en un intent per desactivar el sempre inici intens del Llagos, va intentar prendre la possessió de pilota els primers minuts però sense inquietar els blau-i-vermells, molt ben posicionats com sempre. Els de Raúl Garrido intentaven combinar des del darrere, buscant Delgado en punta per descarregar quan havien de recórrer al joc en llarg, mentre el Llagos es mostrava fort amb el seu joc directe i amb la seva indesxifrable estratègia, on sempre rematava les accions. Sascha va tenir la més clara per l’equip blau-i-vermell al minut 32 amb un xut a prop de l’àrea petita que no va trobar porteria mentre Kilian, arribant al segon pal per embocar una centrada de Soler, va errar per l’Olot quasi a boca de canó. Els de la Garrotxa ho van intentar amb centrades, sobretot per dreta, però els d’Alsina es van defensar amb solvència. La igualtat al primer temps, on no es va assenyalar un penal a Guiu, havia estat absoluta i així ho deia l’escassedat de situacions clares de gol.
El Llagostera va començar a rendir comptes a la segona part pel descomunal esforç acumulat d’aquests dos últims mesos. El cansament, unit a la circulació de pilota de l’Olot, van fer retrocedir metres al conjunt de la Costa Brava, que tot i així va aguantar amb solidesa, sobrevivint sense problemes a la sèrie de córners seguits que van tenir els de Garrido a l’inici de la segona part. El Llagos va començar a moure la banqueta per refrescar l’equip i Duba va entrar al principi de la segona part per Gil. Al primer temps, Aleix, lesionat, es va retirar per donar entrada a Genar. També van entrar Dieste, Pere i, als darrers minuts, Pitu.
Superats i ben defensats els córners en contra, l’equip d’Oriol Alsina va prendre aire i durant uns minuts va aconseguir retenir la bola sota la direcció de Cortés en busca del gol amb el joc directe i les arribades per banda, que no es van arribar concretar en oportunitats. A l’últim tram va ser l’Olot el qui va tenir mes possessió però sense que el Llagos li permetés trobar claredat als darrer terç de camp. De fet, el brillant exercici defensiu un partit més del conjunt llagosterenc es va veure plasmat en les poques intervencions de Marcos, que no es va veure exigit a fons en cap situació. Però l’Olot va acabar aconseguint el seu propòsit a l’últim minut amb una rematada de l’ex del Llagos, Jordi Masó, amb un tir ajustat al pal imparable.
Qualsevol altre equip hagués començat a lamentar la derrota, a pensar en la llàstima que suposava marxar a les vacances nadalenques amb un resultat negatiu. Tots menys el Llagos, que només va pensar en lluitar per l’empat, encara que restés menys d’un minut. Ho va aconseguir David, un escut que també fa d’espasa aquest any amb les dues dianes que suma. Un punt de caràcter i a gaudir d’unes vacances ben merescudes. Tenim uns dies per davant per recuperar forces i per contemplar amb orgull el que hem aconseguit en una primera meitat de la temporada en què el Llagostera s’ha guanyat encara més admiració. Al bon paper en Lliga s’hi afageix el subcampionat de la Copa Catalunya i la Copa Federació. Als grans culpables de que haguem aconseguit tot això, els almogàvers, van dedicats aquests títols. Un dels nostres desitjos pel 2021 és que poguem tornar a gaudir amb ells, que també el Municipal torni a omplir-se de futbol base i felicitat. Sense la seva gent, el Llagostera és menys Llagostera.