Ha sortit el Llagostera ben sencer de la quarantena. Entusiasta del treball diari i la constància, el Llagos s’ha encomanat a aquesta capacitat de treball i el minuciós pla de Jordi Mir per mantenir-se immaculat de físic a pesar del pesat tancament. Alliberat, amb la noble intenció d’honorar els almogàvers absents i deixant anar totes aquestes ganes de competir i de futbol contingudes, els primers minuts van veure un conjunt llagosterenc desfermat, aliè al confinament, pletòric de físic i d’idees, empaitant com una bèstia el gol en un inici majestuós coronat per David García. Versàtil obrer del mig del camp sempre al servei de l’equip, el gol és l’únic que li quedava al migcampista per aportar al Llagos i ho va fer engaltant un rebuig en un córner. L’Hospitalet, sorprès, es va anar reubicant amb el pas dels minuts i quan més perdut semblava que podia estar amb l’expulsió d’Eudald al minut 60, va trobar el nord amb l’empat signat per Salinas al 68. Desinflat al final, però el Llagos ha deixat clar que ha sortit ben fort del tancament.
El Municipal sempre és un desert pels rivals, que en lloc de trepitjar gespa trepitgen dunes, atrapats en cada pas, sense veure l’oasi que els permeti evadir-se del dur temporal de sorra que desencadena el Llagostera. Per tots és coneguda l’allau de joc ofensiu dels d’Alsina els primers minuts a casa, tothom sap que els primers minuts a Can Llagostera es fan ‘molto longos’, però ningú sap com aturar-ho. L’equip blau-i-vermell va percutir i percutir a un alt ritme els primers 20 minuts tan amb el tambor del joc directe, com el violí de les fines associacions. Els intèrprets d’inici i responsables d’interpretar aquesta simfonia enmig del despoblat i àrid Municipal van ser Marcos en porteria; Julen i Diego com a parella de centrals amb Aleix de lateral esquerre i Pere de lateral dret; David García i Cortés com a pivots amb Dubasin i Pau per bandes i Sascha a dalt amb Gil per darrere.
David García, amb l’elegància amb què ho faria el millor davanter centre, va enviar a l’escaire un rebuig per obrir la veda de les ocasions. Darrere del gol van desfilar dues oportunitats més amb la firma de Sascha, a qui li va ser invalidada una diana per suposades mans. El Llagos, intens i determinat, va empènyer els riberencs cap enrere. Governaven els de la Costa Brava totes les accions: disputes, segones jugades, desplaçaments en llarg, etc. Fulgurant, el conjunt d’Alsina irrompia a l’àrea d’Aliaga amb uns pocs tocs. Sascha, autèntic iman, aclaparava totes les pilotes àeries, fos per controlar-les, fos per rematar-les. L’art d’adormir la pilota al pit i descarregar del ‘9’ permetia habilitar les arribades per banda. L’Hospitalet, superat i perdut en aquest desert en aquests primers 20 minuts, es va reordenar entorn a un replegament en camp propi passat aquest primer tram per protegir-se a l’espera que el temporal amainés. La tempesta va cessar, però el Llagos, ambiciós amb la pilota però també caut, no va facilitar cap concessió al conjunt de la franja, que, obligat a fer quelcom que ni li agrada com anar darrere l’esfèrica, va marxar cap a vestidors sense tirar entre pals.
L’esquadra de Jonathan Risueño va iniciar la persecució del gol a la represa, sense perdre un instant més. Recorrien amb freqüència els riberencs a Christian Alfonso buscant entre línies el ’10’, jugador que més claredat havia donat a l’Hospi a la primera meitat amb el seu joc al primer toc. L’ex del Espanyol va xutar desviat des de fora de l’àrea en la primera aproximació d’un segon temps, on el Llagos -on Guiu havia substituït Salvans al descans-, continuava reprimint amb èxit l’immens potencial ofensiu dels de Risueño, que van reviure just en l’instant en què semblava que podien morir. Eudald va veure la vermella directa i el partit va virar a l’inversa. Paradoxalment, va ser a l’Hospi a qui millor li va anar quedar-se amb 10 futbolistes. Des d’aquest instant, els riberencs no van parar de créixer mentre el Llagos retrocedia.
L’equip de la franja, prenent riscos siderals, com el ciclista que baixa a tot drap, va llançar-se desbocat a per l’empat, enriquint el seu atac en lloc de fer-lo més auster per protegir-se. Amb els canvis introduïts, l’Hospi va modificar el perfil dels seus jugadors ofensius, ja que Salinas -davanter associatiu-, va prendre el relleu de Marcos De la Espada -més fet pel joc directe-, i Joel Jorquera -extrem pur-, entrava per obrir el camp en el lloc de Christian Alfonso, ubicat a la banda però amb tendència a anar cap a dins. El Llagostera, on Magallán va entrar per Dubasin, va anar a buscar al seu camp als riberencs, insistents per sortir jugant tot i veure el precipici en cada passada com encertats. Il·luminats per Canario, els de Risueño van saber sortir de la pressió i explotar els espais que quedaven a l’esquena del bloc. En una transició veloç, Salinas va equilibrar el marcador al minut 68. La diana va anar seguides d’un parell més de bones transicions de l’Hospi.
Consumit el millor moment en el partit dels de la franja, el Llagos es va preparar per l’ofensiva final i va prendre la pilota l’últim quart d’hora, exhibint voluntat i preservant el seu bon estat físic. En ple intent per guanyar, Eric va entrar per David García per obrir encara més el camp. Tot i la determinació, el Llagostera no va trobar inspiració per generar tot el perill que hagués volgut i les úniques situacions inquietants van ser una passada a l’espai a la que quasi arriba Guiu i un tir des de tres quarts de Magallán. Al final, segon empat en el segon partit de Lliga, pel que s’haurà de buscar la primera victòria diumenge al feu del Badalona (12:00). Exigit pel calendari, el Llagos ha començat aquesta marató de partits amb un digne esprint. La raça competitiva d’aquest equip mai ha estat confinada.
Fotos cedides per Quim Puig / L’Esportiu