Gol d’estratègia, intensitat infinita, joc solidesa defensiva, ànims incessants dels almogàvers… i, com no, victòria. Compareixia el Llagostera al Municipal quasi set mesos després i el Llagos que es va presentar va deixar clar que els hàbits de casa no se li han oblidat. El Llagos de sempre, el de tota la vida, va ser el que va portar la primera victòria de la pretemporada i d’un 2020 en què la poca fortuna de la segona volta de la passada campanya i la pandèmia havien mantingut l’equip llagosterenc apartat del triomf. Un dels executors més visibles de la filosofia del Llagos, Sascha, va arxivar aquesta mala ratxa amb un gol de cap a la sortida d’un córner botat per Cortés al minut 9. El retorn a la victòria no va poder ser de la manera més tradicional. I és que no hi ha res que a Llagostera produeixi més plaer que guanyar a pilota aturada.
Els onze titulars van ser els onze que van acabar. L’acumulació de minuts dels jugadors -fins ara cap havia jugat més de 45 minuts en un partit-, era un dels objectius del Llagos. A la porteria, Marcos; en línia defensiva, Julen i Diego com a parella de centrals, amb Pere de lateral dret i Roig de lateral esquerre; a la medul.lar, Cortés i Manchón al doble pivot amb Guiu i Eric per bandes i, a dalt, Sascha amb Gil per darrere. I com a jugador que abastava tot el camp, els almogàvers. Es trobava a faltar aquell ambient de germanor entre jugadors i afició i tots dos van correspondre mutuament les ganes de gaudir de l’altre.
El primer dels hàbits del Llagostera és sotmetre l’adversari amb un inici intens i així va ser. Intercalant el joc elaborat amb el joc directe, els d’Alsina van desencadenar la tempesta inicial obligant el Figueres a agafar el paraigua. Els serveis de banda, les faltes laterals, els córners van anar caient i, quan passa això, el Llagostera acaba marcant: córner botat amb precisió per part de Cortés i impecable cop de cap de Sascha. A partit d’aquí les ocasions per forçar el segon es van anar succeint: un xut de Guiu, una falta directa de Cortés, una altra acció a pilota parada.
El Figueres de Javi Salamero, competitiu, es va estirar i va anar equilibrant el matx, però sense inquietar un Llagostera tan pragmàtic en l’aspecte defensiu com l’ofensiu. L’ofici i l’ordre van regnar quan el conjunt de la Costa Brava es veia privat de la pilota. El Llagos era inexpugnable com a col.lectiu i els duels individuals queien tots del bàndol llagosterenc. L’esquadra de l’Alt Empordà va acabar d’igualar l’enfrontament a la segona meitat però l’equip del Gironès es va mantenir inamovible en la seva postura: fermesa al darrere i verticalitat al davant sempre que tenia la oportunitat, amb projeccions dels laterals sempre que era possible i un Eric i un Guiu que només miraven cap a porteria quan intervenien.
Al tram final, el Llagostera va veure passar de molt a prop el gol de la tranquil·litat fins en tres situacions: un cop de cap que Sascha no va arribar a connectar amb nitidesa i, tot seguit, un xut des del balcó de l’àrea amb rosca d’Eric, qui va fregar de nou la diana amb un xut escorat minuts més tard. L’ambició del Figueres per empatar va donar lloc en aquesta recta final a més transicions, context que tampoc va alterar massa un Llagos que va acabar deixant el comptador d’ocasions de gol rebudes a 0 exhibint una poderosa solidesa defensiva. Una estadística que va coronar una victòria de les de tota la vida forjada per uns sans hàbits al Municipal que el Llagostera no ha perdut.