Arribarà el dia en què les escoles ja no tindran pissarres per imperatiu de l’imparable de tecnologia. Però, mentrestant la d’Oriol Alsina i el Llagostera romandrà impertèrrita al pas del temps i immune a la poderosa tecnologia, que per més que avanci no atraparà l’infinit intel·lecte d’Alsina i els seus per crear més i més jugades d’estratègia. Fa temps que l’escrupulosa ciència ha impregnat el futbol amb eines i anàlisis cada vegada més sofisticats però no ha pogut fer res encara per trobar antídot contra el cada cop major catàleg d’accions a pilota del Llagos. Una nova soca va inocular el rival, en aquest cas el Nàstic: bola picadeta de Cortés des de la frontal i gol de murri de Dieste al minut 39. No entrava en contacte l’equip grana, líder, amb la derrota en Lliga des de la primera jornada i en partit oficial des de que l’equip blau-i-vermell l’eliminés als vuitens de final de la Copa Federació. En tots dos casos, a l’octubre. Dues de les tres derrotes del quasi imbatible conjunt d’un altre savi del futbol com Toni Seligrat contra el Llagos. Què tindrà aquest equip. Evidentment, pregunta retòrica perquè ja ho sabem tots.
Intensa compareixença al Municipal entre dos equips amb una mateixa manera d’expressar-se. Coneix el Llagos fins el més recòndit secret per mantenir la custòdia de la imbatibilitat del vetust però complex Municipal però sabia el visitant d’aquesta ocasió també a quina casa jugava. Tot plegat va portar a un joc on la intensitat marcava el ritme i regnaven els desplaçaments llargs i per part dels dos contendents. No perd vigència al Municipal aquest estil, actualitzat en tot cas per un i altre que també la saben fer moure per terra. Va abundar l’escassetat d’ocasions però va saber el Llagostera enviar cap a dins la seva per després congelar la renda. No li importa ni li ha importat mai al conjunt de la Costa Brava córrer, suar, panteixar, en definitiva, enfangar-se per custodiar la seva renda. Coral defensa de tothom, del primer a l’últim, en un equip on es condemnen els privilegis. Com el líder que és, va empènyer el Nàstic a la segona part, contemplant les tres o quatre intervencions de Marcos de cada partit. Tot i així, va ser més que un patit exercici de supervivència, en va ser un de sòlida solvència.
S’arruinaria qui apostés per l’onze titular del Llagos, perquè és impossible endevinar-lo. En aquest cas van saltar d’inici Marcos en porteria; una línia defensiva amb Diego i Alejandro Marcos de centrals amb Pere de lateral dret i Aimar de lateral esquerre; David i Cortés al doble pivot amb Guiu i Dieste per bandes, Sascha a dalt i Gil enganxant. Les novetats, l’entrada d’Alejandro, Bigas i el davanter aragonès. Sense que hi hagués pròleg ni epíleg ni diferents capítols, el partit va ser el mateix els 90 minuts, abraçant Llagos i Nàstic joc directe i vertical, forts per dins i invitant un a l’altre a sortir per fora. Invitació a la qual ningú va fer el lleig, en possessió tots dos d’hàbils futbolistes de banda i excelsos rematadors -sobretot de cap-, com Sascha en el bàndol llagosterenc i Gerard Oliva en el tarragoní. Estava la bola en poder dels de Seligrat més estona però sense que signifiqués superioritat. La primera alerta se la va endur el Llagos amb una falta molt ben desviada per Marcos però fugaces arribades dels d’Alsina en transició, com dues centrades de Gil que no van conèixer rematador, van portar la inquietud als nois de grana. Va perdre per lesió el Llagostera David García abans de la mitja hora però amb la mateixa gosadia, sacrifici i intel·ligència tàctica va emergir el jove Juvi al partit. Aparentava jugant els 34 de David i no els seus curts 20. Cara de vailet però avançat a la seva edat a la gespa.
Atreia cada cop més l’esfèrica cap a terreny del Nàstic l’esquadra de la Costa Brava i, com tota la vida, com les verdaderes victòries ‘made in Llagos’, els blau-i-vermells van enganyar el seu rival d’estratègia amb la picadeta de Cortés cap a Dieste, precís per clavar la seva quarta fletxa aquesta temporada. S’intuïa el desenllaç final, el que tantes vegades hem vist al Municipal i no ens cansem de veure, però s’havia de treballar encara i molt en el nus de la història d’aquesta nova victòria. Llançat per la necessitat i per la seva acreditada fama de líder, el Nàstic va executar el pla de l’empat a la segona part però sense obtenir el rèdit desitjat. No es va deixar el Llagos empènyer cap a la seva àrea fins que es va albirar el xiulet final i, inclús per moments, semblava més pròxim el 2-0 que l’1-1. Tot i que endarrerida, va irrompre la ofensiva final del Nàstic. Marcos va treure amb els punys un potent xut de l’ex del Llagos Fullana i, abans, un de Carbià amb la cama.
Va tenir a prop Cortés el segon de falta directa i, en la més clara del Nàstic, Lasso va rematar fora a l’interior de l’àrea. La següent notícia va ser el final del partit i la consumació d’un nou triomf d’aquest cada vegada més atractiu Llagostera, que visitarà diumenge que ve l’Olot en la penúltima data d’aquesta primera fase (17:00). No té caducitat la pissarra del Llagos però sí això de jugar sense públic: la propera cita al Municipal, contra el Prat, ja amb aquests almogàvers que tantes ganes tenim de veure. Així que el millor de la temporada encara està per venir.