La cavalcada era per la tarda. Però els reis van arribar a Llagostera pel matí. Desfilaven per la gespa del Municipal, aclamats pels nens, els almogàvers, pels qui els seus reis són els jugadors del Llagos. Per retornar tot aquest afecte, els Reis Mags del Llagos van repartir caramels en forma de salutacions i abraçades en acabar el partit a l’afició. És el reflexe de la unió que hi ha en aquest moment entre jugadors i seguidors, de la il·lusió mutua que tots dos senten. No es va guanyar, però amb aquest empat contra un dels millors dels equips del moment com el Badalona acabem la primera volta amb 28 punts. I concloure el primer tram de la Lliga en aquesta temporada del retorn a Segona B a 10 punts del descens és el millor regal possible, el millor regal anticipat pels almogàvers, als que desitgem que aquesta nit Ses Majestats hagin estat molt generosos amb tots i cadascun d’ells.
Com el camí d’Orient cap aquí, el camí cap a la permanència és llarg, però el Llagos ja ha cobert bona part del trajecte. Camina amb pas ferm, allà per on passa, sigui territori propi o foraster, deixa petjada. Els rivals saben com se les gasta el Llagostera, que és un equip amb una identitat reconeixible partit rere partit. En quan a caràcter i en quan a futbol. Contra el Badalona l’equip i blau i vermell va ser el de sempre, un conjunt intens en cada acció els 90 minuts, valent, convençut del seu joc directe i determinat a fer mal en l’estratègia. Les ocasions van premiar el joc del Llagos, però no així l’encert, que no va voler somriure en cap moment l’esquadra d’Oriol Alsina. Tot i així, no s’ha d’infravalorar, per res, l’extraordinari partit del Badalona. Admirable la resurrecció del conjunt que dirigeix Manolo González. En dos mesos ha passat d’estar a l’infern al cel, d’estar estancat a l’última plaça a no semblar tenir límit a la classificació. Cinc jornades seguides sense perdre contemplen la seva fantàstica evolució.
I quasi tres mesos sense perdre a casa contemplen la fantàstica dinàmica del Llagos al Municipal, on cada vegada costa més guanyar. I si es tracta de contemplar, almogàvers i adversaris contemplen cada jornada com al Llagostera no es parla de noms, si no d’equip. A part de les tres baixes de llarga durada -Bigas, Maymí i Pitu-, Gil Muntadas i Sergio Cortés s’unien a aquesta llista. Però aquí el qui entra ho fa igual de bé. La decisió d’Alsina va ser posar Magallán a la mitjapunta per darrere de Sascha i un recuperat Eric per Cortés a la banda dreta. A la porteria, Marcos, a l’eix de la defensa Diego i Lucas, al lateral dret Aimar, a l’esquerre Maynau, al doble pivot Noel i David García, mentre Nahuel era l’escollit per ocupar el costat esquerre i Sascha la punta de l’atac.
La igualtat es va apropiar del partit i no va voler marxar, no va voler deixar de governar un matx en què mai ningú va ser netament superior a l’altre. La consistència defensiva de tots dos -el Badalona havia encaixat només tres gols en els darrers sis partits i el Llagos quatre-, posava molt alt el preu de fabricar situacions, encara que a l’inici el Llagostera en va produir dues de molt bones. Primer, una gran combinació entre Nahuel i Maynau va acabar en córner i després Magallán no va arribar per poc a rematar des de segona línia. Els 10 primers minuts van ser per l’equip blau-i-vermell, veient-se el Badalona obligat a rectificar la seva disposició al camp com va destacar Manolo González en roda de premsa per contenir Magallán. L’equip del Barcelonès, que va començar amb cinc defenses, va passar a jugar amb 4-3-3 i a partir d’aquí, amb més gent al mig del camp, va poder lligar millor l’argentí, que tot i així sempre aportava molta clarividència al joc cada vegada que rebia.
El Badalona, valent i decidit, va gosar sortir amb la pilota controlada des del darrere i ho va fer amb fluïdesa, encara que el Llagos no cedia un sol metre d’espai. L’equip blau-i-vermell va saber interpretar molt bé les ofensives dels escapulats per neutralitzar totes aquelles virtuts amb què els de Manolo González podien fer mal. Máyor, clau en el joc directe quan el Badalona decidia llançar, va estar molt ben subjectat pels centrals -Diego i Lucas-, Noel i David sempre van estar molt atents a les caigudes i el carriler dret, Robert, no es va poder incorporar tant en atac com li agrada. Les salvatges arrencades sempre incisives de Maynau l’obligaven a contenir-se per no deixar molt d’espai a la seva esquena ni marge a un jugador com la MotoGP del Llagos a qui no pots deixar rebre a l’espai. Les incursions pel costat dret del menut però habilidós Cris Montes van ser les més inquietants però el fet de que s’anés sempre per dins en ser esquerrà va fer que el Llagos acabés trobant la manera de subjectar-lo bé. Fins el descans poques novetats es van donar al Municipal, encara que, si es va donar alguna, va ser per part del Llagos. Eric va trencar a l’espai en una prolongació en una acció que no es va quedar en situació d’un contra un per poc. Per part del Badalona, Diego va bloquejar amb el cos la més clara dels escapulats en un xut a l’interior de l’àrea.
Si el Llagos era el que a menys distància havia estat del gol, més es va apropar a l’inici de la segona part. Maynau, imparable de nou en un canvi de ritme per banda esquerra, va posar una passada a la frontal a la que va arribar molt bé Noel, que va xutar fora. Instants després la va tenir Sascha. Tot i així, la rèplica del Badalona va ser contundent, encara que més fort es va fer Marcos. Els almogàvers van assistir a un nou miracle del porter. Ningú sap com es va treure de sobre un xut quasi a boca de canó de l’exllagosterenc Marc Carbó. Menció especial mereix el duel de porters grandiosos que es va viure en aquest partit. A una àrea José Miguel Morales, a l’altra, Marcos Pérez. Poc més a dir.
En els canvis, Crespo va entrar per Eric, Dalmau per Nahuel i Kuku per Magallán. Precisament dos dels homes que van ingressar, van tenir a la mà el gol, ja que l’última jugada Kuku no va arribar per poc a una passada a l’espai del mallorquí. Al final, un 0-0 que hem de valorar, i molt. Posem fi a una primera volta impecable, on el Llagostera ha demostrat ser el Llagostera, un equip que competeix contra qualsevol, sense importar el nom, la història ni els recursos del contrincant. No iniciarem la segona volta fins el dimecres, 15 de gener, quan rebem el Nàstic al Municipal (l’equip grana juga el cap de setmana que ve Copa i per això ha d’endarrerir el seu partit de Lliga). No sabem quin serà el resultat, però el que sí sabem és que, quan es tracta de competir i ser fidel a una manera d’entendre el futbol, aquest equip sempre dona la talla. Com els Reis Mags, aquests jugadors no es cansen de repartir il·lusió.