San Marcos Pérez, 100 partits i més de 100 miracles

Són molts partits ja en Lliga gaudint de Marcos Pérez, molts partits contemplant els miracles del Sant del Llagostera, molts partits sota la protecció del que s’ha convertit en l’àngel de la guarda de l’equip llagosterenc, aquell que espanta el diable del gol, el que pren el caramel als davanters quan aquests estan a punt d’assaborir-lo: ni més ni menys que 100, encara que els miracles -que com a mínim sempre n’obra un per partit-, són més. El porter del barri de Bon Pastor (Barcelona) va bufar 100 partits en Lliga contra el Nàstic dimecres al Municipal i aquest diumenge es disposa a superar el centenari al camp de l’Ejea (16:30). Si l’anterior partit a Llagostera contra el Nàstic va ser el de l’ascens a Segona A, aquest últim ja queda immortalitzat com el del centenari de San Marcos, encantat d’estar al Llagos. I nosaltres de tenir-lo a ell.

“Estic molt content per haver complert 100 partits amb el Llagostera, club, jugadors i afició m’han fet sentir molt a gust des de que vaig arribar. Aquest club és molt especial perquè és molt familiar, inclús les persones que manen, l’Oriol i l’Isabel, estan al teu costat dia a dia i això converteix el Llagostera en un club diferent”, destaca Marcos, que compleix la tercera temporada al conjunt de la Costa Brava. “Quan vaig arribar no m’imaginava arribar a aquesta xifra però sóc un porter que sol estar bastants anys als clubs i espero complir més partits aquí, em sento molt a gust i estimat”, assegura el porter de 35 anys, amb passat a altres equips com Espanyol B, Gramenet, Gavà, Badalona -on també va arribar als 100 partits-, i Cornellà.

Oblidar totes i cadascuna de les aturades inversemblants que ha regalat a la nostra retina Marcos es fa difícil, encara que ens ha salvat en tantes situacions límit que també es podria dir que es fa complicat quedar-se amb una parada. Tot i així, ell té clar quines són les intervencions que preservarà per sempre la seva memòria. “És cert que és complicat escollir una, però si m’haig de quedar amb algunes són amb les que vaig fer al partit d’anada del play-off d’ascens a Segona B contra el Portugalete. Potser no van ser de molta dificultat però escolleixo aquestes pel que van significar i pel valor que va tenir deixar la porteria a 0 a casa”, subratlla Marcos. On ja no dubta gens és a l’hora de triar el partit que més  feliç el va fer d’aquests 100.

“El gol de Crespo a Portugalete que va suposar l’ascens és el millor moment que he viscut. L’ascens era una il·lusió tremenda pel club i pels jugadors, sobretot pels que ens vam quedar de l’any anterior tot i el descens. Els que seguíem i tots els que van arribar vam formar un gran bloc”, explica, encara emocionat San Marcos. Més enllà de les seves parades, el que està clar és que ni el club ni els almogàvers oblidaran la decisió del porter de quedar-se al Llagostera després del descens a Tercera Divisió malgrat que el més fàcil i comprensible hagués estat marxar. La lògica invitava a dir adéu a Llagostera per continuar a Segona B però Marcos va escoltar el seu cor, per on circula sang almogàver, i va quedar-se per tornar a fer de bronze el seu estimat Llagos, on el de Bon Pastor combrega sobretot amb el valor de la humilitat. Com sempre que se li pregunta per la seva transcendència a l’equip amb els seus miracles, respon amb modèstia:

“Treballo cada dia per afrontar les situacions que se’m presenten, hi ha algunes que puc resoldre bé i d’altres que acaben en gol. Però com sempre dic, el mèrit és del treball defensiu de tot l’equip. De moment estem fent una temporada brutal i això és perquè tots anem a una”, assenyala San Marcos Pérez, que amb 35 anys viu un gran moment de forma. El porter manté aquest component emocional molts cops infravalorat a l’hora d’entendre la longevitat d’un futbolista: la il·lusió. “Entreno cada dia amb molta il·lusió i estic molt content. No sabria dir si estic en el millor moment de la meva carrera perquè n’he viscut molts, però sí que és un dels millors. Em sento físicament molt bé i això és gràcies al treball diari que fem amb el Jordi Cumelles, que m’ajuda molt per poder competir a un bon nivell”, destaca Marcos. La fortalesa mental que atresora el porter del Llagos és un altre dels actius que li permet ser un dels millors de la categoria.

“Si amb el pas dels anys he pogut perdre explosivitat i velocitat ho he compensat amb la veterania. Amb el transcurs del temps madures i tot perdre coses en guanyes d’altres com el saber estar i la tranquil·litat de no patir la pressió, saber controlar-la. Quan ets més jove l’ímpetu et porta a cometre algunes errades”, assegura San Marcos, que vol continuar molts partits amb l’elàstica del Llagos enfundada. Al camp de l’Ejea passarà ja dels 100 en Lliga en el partit que tindrà lloc diumenge a les 16:30. “El de l’Ejea serà un partit molt complicat com tots els de Segona B, estem veient que cada setmana els resultats són molt ajustats. Haurem de treure la nostra millor versió per competir bé”, ressalta Marcos Pérez, el sant al que tots els almogàvers s’encomanen quan hi ha una situació límit. Tenir San Marcos a la porteria significa tenir un àngel de la guarda, un guardià que custodia la porteria del Llagos com si fos un tresor, un porter que es fa infinit en les situacions límit. Algun dia el comptador de partits amb el Llagostera s’aturarà -tant de bo que encara tardi en fer-ho-, però la llegenda de Marcos no s’acabarà mai. Per tots i cada un dels almogàvers ja és un jugador etern.