Com si la pilota una presa fos, corre i corre rere ella i amb ella. Durant quilòmetres i quilòmetres, com si el camp fos un prat. Al màxim. Sense abaixar el ritme. Com si esprintar fos trotar, burlant tot el que es troba al seu pas. Engoleix metres i devora rivals amb la seva velocitat i fa dels depredadors que traten de caçar-lo víctimes que queden asfixidades amb el seu ritme i rapidesa. Pau Salvans es com les gaseles. Lleuger i atlètic, vertical i veloç, un extrem pur, una d’aquestes espècies futbolístiques avui en perill d’extinció. No fa cara de dolent, però els les fa als rivals amb la seva murreria. No fa soroll, però és supersònic. Escapa de tot el que irromp al seu camí, siguin rivals, siguin lesions. Les dues lesions seguides de lligament encreuat patides els dos últims anys no li han fet deixar de ser qui era: segueix sent directe, determinat, fugaç.
“M’estic sentint molt bé, la confiança de tots els companys i també la del míster em fan sentir molt a gust. També ajuda molt l’estil de joc de l’equip. L’estil directe que tenim em va bé perquè sóc un jugador de banda ràpid i m’agrada anar a les pentinades de Sascha i els desplaçaments dels centrals m’afavoreixen. Però som un equip que també sap combinar i en aquest context també em sento còmode”, destaca el futbolista de 21 anys, cedit aquest any per l’Espanyol al Llagos. Un jugador que només sap mirar i jugar endavant. Decidit, sempre desafia el lateral rival o qui gosi aturar-lo. “El míster vol que encari, sigui vertical i doni profunditat i sempre que tinc opció encaro sense por. Puc associar-me per dins i actuar a cama canviada però m’agrada més jugar per fora amb la cama bona”, subratlla la gasela del Llagos, que va perseguir i caçar el seu primer gol com a almogàver al Prat.
“Vaig marcar però no vam guanyar només pel meu gol, sinó pel treball de tot l’equip. Va ser un gol de tot l’equip, sense el xut de Cortés que va rebutjar el porter i la posterior centrada de Genar no hagués estat possible”, subratlla un Pau que, com tots els jugadors del Llagos, deixa de banda l’aspecte individual en favor d’un vestidor on abunden els exemples de superació. Jugadors com Pitu i Bigas -que recentment han superat una ruptura de lligament encreuat anterior-, són alguns dels que han vençut lesions greus però també un Pau Salvans que va resistir al suplici de dues lesions d’encreuats consecutives. Duríssim tràngol que no li va prendre la il·lusió ni, per descomptat, la seva punxant velocitat. Una estoica i admirable actitud va ser la seva millor aliada per tornar a ser ell mateix sobre el camp.
“Al febrer del 2019 em vaig trencar els lligaments de la cama esquerra i al setembre del mateix any, en el partit del meu retorn, me’ls vaig tornar a trencar i a la mateixa cama. Però m’ho vaig prendre bé, vaig pensar que ja vindrien moments millors i inclús em va resultar més fàcil recuperar-me de la segona lesió que de la primera perquè ja coneixia el procés de rehabilitació. A l’Espanyol hi ha grans professionals i em van ajudar molt. La pretemporada tan llarga que vam tenir em va servir per agafar rodatge i ara ja em sento molt bé”, explica l’extrem de Gualba, format al futbol base del club perico i jugador del filial espanyolista durant dues temporades abans d’arribar a un Llagos llançat en aquesta primera part de la temporada.
“Hem fet una primera volta espectacular, estem en la lluita per les places capdavanteres i a la Copa Federació hem fet un treball espectacular, penso que competir com ho hem fet amb dos partits per setmana aquests dos últims mesos està a l’abast de molts pocs equips. El treball defensiu de tot l’equip és impressionant i hem de seguir així, tan sols hem de millorar la punteria a dalt”, ressalta la gasela del Llagos, que, tot i així, no ha pogut delectar amb les seves curses a l’afició tant com li hagués agradat. “Al poc de la meva arribada ja no va jugar amb públic. La presència dels almogàvers es nota que, tot i que no puguin venir als partits, els tinguem presents. Esperem que puguin tornar a camp l’abans possible perquè ens ajudaria molt”, destaca el futbolista vallesà, preparat per al següent repte, un dels més grans de la temporada per la plaça i el rival: el camp del tercer classificat, l’Andorra (Diumenge, 17:00, en directe per Footters).
“L’Andorra és un dels millors equips de la categoria i així ho diu la classificació. A més a més, tenen un joc associatiu molt bo. Però nosaltres ens plantejarem el partit com sempre, amb la màxima concentració i il·lusió per intentar treure els tres punts”, subratlla Pau Salvans, extrem que no sap jugar a una altra velocitat que no sigui esprintant i que no sap prendre’s els duels individuals d’una altra manera que no sigui mirant de front el rival i desafiant-lo. El terreny de joc, sigui quina sigui la seva grandària, serà sempre un prat on la gasela del Llagos corri i corri sense límit. Ara, més veloç i decidit que mai, a veure qui l’empaita. I, sobretot, a veure qui l’atrapa.