Amb els seus escassos 4 anys Jordi Mir va començar a enfangar-se a la sorra del Municipal de Llagostera, A base de caigudes i ferides va descobrir un plaer massa atractiu per ell com el de jugar a futbol. I quan no jugava, el seu pare el portava a tots els partits del primer equip, transmetent-li l’amor per l’equip del poble, il·lustrant-lo sobre els valors del seu estimat Llagostera. Així que, fora de l’escola, feia vida al camp. Amb prou feines tenia ús de raó -8 anys-, quan el Llagos va començar a escriure aquella història que escapava de la raó amb l’ascens a Segona Regional de la temporada 97/98. I aquell marrec va anar creixent de la mateixa manera que l’equip llagosterenc es va anar fent més alt, més fort. I es va enamorar del Llagostera. I l’equip dels seus amors el va correspondre i es va estrenar amb ell quan encara era un adolescent, amb 17 anys. Manifesant-li el seu sentiment amb una entrega absoluta al camp, va començar a consolidar la relació amb els ascensos a Primera Catalana de la temporada 07/08 i l’ascens a Tercera Divisió del curs 08/09. I la va consagrar del tot quan va passar a formar part del cos tècnic amb l’equip a Segona A.
I avui, com a preparador físic, la unió entre el Llagostera i Mir ja és un matrimoni: li dedica 30 hores setmanals al club i viu amb ell. O quasi: només 200 metres separen casa seva del camp. Ningú li hagués dit a aquell vailet de 4 anys que acabaria vivint, en part, de l’equip del seu poble i que per aquell vetust camp de sorra acabaria veient desfilar grans com el València. L’últim jugador nascut a Llagostera que ha jugat al primer equip és un autèntic romàntic del Llagostera. Pur, sincer i passional sentiment pel club del seu poble. “El meu pare sempre ha col·laborat amb el club de sempre i va ser qui em va aficionar al futbol i al Llagostera, recordo encara quan jugava l’Oriol a l’equip, llavors era un jugador top de l’època. Considero que sóc un privilegiat per treballar al Llagostera: treballo en el meu hobby, al costat de casa i a l’equip del meu poble. I ho gaudeixo cada dia”, confessa Jordi Mir. Pels que han arribat al Llagostera amb el club a categories altes la seva història és impactant. Però per un llagosterenc que ho ha viscut des que seguia el conjunt de la Costa Brava amb aquest competint a l’última categoria de totes, és, simplement, esfereïdor.
“Penso que encara no sóc conscient del que el club ha fet. No sóc conscient de que vam passar de jugar en un camp de sorra a jugar en uns anys a Segona A i penso que no ho seré fins que sigui un avi i miri enrere. Crec que el Llagostera és com el nen que coneixes de tota la vida i que, tot i que creixi, com el veus cada dia no te’n dons compte. Però hi ha un moment que compares el nen d’ara amb una foto del d’abans i te n’adones que ha crescut molt. Tot i així, és una cosa que crec que li passa a molta gent del poble”, explica precisament el nen que, sense adonar-se’n, va créixer junt amb les fites del Llagostera. Tot i que el club de la Costa Brava sigui el de la seva vida, el llagosterenc també va militar com a jugador al Girona al futbol base i al Montcada en la seva etapa amateur. Un futbolista concebut a imatge i semblança d’Oriol Alsina: lluitador, intens i tenaç. “Jo era un jugador que m’ho deixava tot al camp i això obviament li agradava molt a l’Oriol. Com l’Aimar, jugava de lateral dret, però ell era molt millor que jo i em va retirar”, explica, somrient, Jordi Mir, que en finalitzar la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb 22 anys va concloure també la seva carrera com a futbolista, penjant les botes i agafant la pissarra: va treballar durant tres anys al futbol base del Villarreal, del 2012 al 2014, per incorporar-se a la coordinació del Girona mateix 2014. A finals d’any va passar a formar part del cos tècnic del Llagostera. Ni més ni menys que a Segona A. Mir, ajudant de Xevi Coll en la preparació física, es va convertir a tots els efectes en preparador físic del Llagos la temporada 16/17. Avui és l’encarregat d’escolpir el físic dels jugadors, d’endurir els seus cossos per la competició, i un dels homes de confiança d’Oriol Alsina, en qui es recolza el tècnic d’Arenys de Mar per treure el màxim rendiment als seus pupils.
Una confiança a la que respon dedicant 30 hores setmanals al Llagostera. A part del seu treball al conjunt blau-i-vermell, el preparador físic regenta junt amb el fisio del Llagos, Edu Bardera, el centre de La Palestra de Llagostera. Però malgrat tenir aquesta altra feina, Mir no escatima en hores de dedicació a l’equip llagosterenc. “Els dilluns ens reunim amb l’Oriol i en Gerard Garrido per planificar la setmana d’entrenaments. Pels matins preparo les sessions i per la tarda faig feina de camp, repartint-me les tasques amb el cos tècnic. L’Oriol assumeix més les tasques d’estratègia, en Gerard les tàciques i jo les físiques. En acabar la sessió agafo de manera individual cada jugador perquè m’expliqui com es troba”, relata sobre el seu rol al Llagos Jordi Mir, que descobreix el seu mètode, aquell que fa el Llagos estar en unes condicions físiques excepcionals partit rere partit. Un mètode molt definit per preparar el cos humà per a la pràctica del futbol. “Considero que la meva manera de treballar es mou en una escala de grisos. Hi ha preparadors físics molt obsessius amb algun aspecte en concret però a mi m’agrada la variabilitat sense donar prioritat a cap aspecte en concret. Al final, em valoren perquè no es lesionin els jugadors i s’ha de tenir en compte que les lesions es poden produir en diferents tipus de situacions. Per això treballem la variabilitat de situacions i variem molt el tipus d’estímuls que reben els músculs perquè perquè aquest estigui preparat per qualsevol tipus d’acció. Així, repetim les mateixes vegades cada tasca, siguin sprints amb la pilota, tasques d’alta intensitat, força general…”, argumenta Mir.
“Al principi els futbolistes rebien la mateixa preparació física que els atletes però després es va parlar de que la preparació física s’havia de basar només en exercicis amb pilota. Jo no estic en cap dels dos extrems, estic al mig. Considero que un esportista és un atleta i per tant ha d’estar individualment molt fort per aguantar el ritme d’un partit però aquest a la vegada s’agafa jugant a futbol. Però també hi ha un punt molt important que s’ha de tenir en compte que cada jugador té unes característiques diferents i també has de saber personalitzar la preparació de cadascú”, explica el preparador físic del Llagostera, que assegura que intenta mantenir un mateix punt de forma tot l’any. “Per nosaltres era igual d’important el partit de la primera jornada contra el Nàstic que l’últim contra el Barça B, no hi ha períodes en què hi hagi més càrrega que d’altres”, detalla Mir, un preparador físic reflexiu que no es deixa arrossegar per l’entusiasme de portes cap a fora. La passió va per dins, encara que es fa més difícil contenir-la quan el rellotge anuncia l’arribada imminent d’un partit. Sobretot a l’escalfament. És llavors on es desencadena la passió per la seva professió. I, per suposat, pel Llagos. “Em considero bastant tranquil. No sóc tan actiu com el ‘profe’ Ortega (preparador físic de l’Atlético de Madrid), sóc bastant reflexiu, però quan toca posar intensitat, en poso. Depèn de la situació”, assenyala el llagosterenc.
Home de reptes, Jordi Mir afronta ara un vertader desafiament. El confinament ha esdevingut un poderós enemic per mantenir el físic dels jugadors forjat a base d’hores i hores d’entrenament -i en el seu cas també d’hores de despatx-. Però, tot i que encadenat a la incertesa com tots, Mir té recursos de sobre per combatre’l. Sempre ha estat un home important de Llagostera però amb aquesta situació ara és el que més. Treu la màxima punta a la seva imaginació perquè els futbolistes mantinguin el físic sense caure en la monotonia. “Més que en pretemporada, ara mateix ens trobem en un període transitori. Està clar que els jugadors perdran forma però la nostra feina és evitar que la perdin el menys possible. Ara es tracta de conservar el físic de manera general per fer un treball més especícic quan tornem, ja que és evident que el físic que et dona les accions amb pilota es perdrà. He elaborat un ‘planning’ perquè els jugadors treballin resistència cardiovascular, potència i força, adaptant-me a les condicions de cadascú, ja que no tothom té una bici estàtica o cinta. Les sessions que proposo són variades: HIIT, ioga o pilates, zumba, multisalts, kick boxing…”, detalla el preparador físic de l’equip blau-i-vermell, un romàntic del Llagos que ha jurat amor i fidelitat eterna al club del seu poble natal, per qui ha donat, està donant i ho donarà tot.