El poltre aguarda a la quadra fent repòs, llepant-se la gran ferida que va patir a la seva pota esquerra amb aquella ruptura de lligament creuat anterior a l’hipòdrom de Llagostera contra l’Ebro a principis de novembre. Encara li falta per començar a córrer, per exhibir aquelles portentoses cavalcades que destil·laven potència, elegància i verticalitat. Però ja queda una mica menys. La pota ja comença a lluir forta, musculosa, definida, imponent. Però més enllà del físic, la ment de David Bigas ja cavalca sense parar cap a l’horitzó de tornar a jugar. “El primers moments van ser molt durs. Abans que em confirmessin la lesió m’aixecava pensant que no tenia res perquè els metges apostaven perquè no tenia el creuat trencat. Un cop vaig saber què tenia va ser complicat assumir-ho però els ànims i l’ajuda de tots els meus companys i de l’Oriol i tot el cos tècnic em van animar molt. El pitjor ja ha passat i ara és qüestió d’anar cremant etapes, encara que sense pressa”, afirma el lateral esquerre, amb el seu to de veu optimista i vital de sempre, amb aquella espurna conversant que contagia tot el qui parla amb ell.
Bigas, a qui la genètica ha premiat amb un quàdriceps amb una massa muscular estrosfèrica, amb un volum i una definició fora del comú, relata com els primers moments després de la lesió aquest quàdriceps tan únic va enganyar inclús els mateixos metges. “Els doctors em van fer la prova del calaix i em deien que era impossible que tingués el creuat trencat perquè la tíbia no es desplaçava. Tinc una cama tan forta que per això no es movia. Espero que això faci que pugui cremar l’etapa d’hipertròfia de la cama ràpidament”, explica el defensa de Peralada. De fet, quan David Bigas compareix cada dia a l’entrenament -fa treball a part amb el fisio del Llagos, Edu Bardera-, ningú diria que no han passat ni dos mesos des de l’operació. El seu impecable aspecte físic no del delata pas. “Tot i estar parat tinc més quàdriceps que els meus companys”, assenyala el defensa. Aquesta convivència amb els companys és el primer que li va fer veure la llum dins l’obscuritat de la quadra on el poltre s’ha vist obligar a recloure’s per recuperar-se.
“Entrenar amb els companys encara que tu facis altres coses és un altre món perquè ja convius amb ells i dia a dia et donen ànims i mostres d’afecte. Físicament penso que ja he passat el més dur, estic avançant correctament, em falten uns graus per l’hiperextensió de la cama i la flexió també va molt bé. Mentalment la rehabilitació és més dura que en l’aspecte físic perquè sóc una persona molt moguda i no porto bé això de moure’m poc. Quan vaig a veure els partits sento impotència perquè no puc jugar, però veig que avanço en la recuperació i estic animat”, assegura Bigas. El fet de tenir en qui veure’s reflectit –Pitu Comadevall i Jordi Maymí estan passant per la mateixa lesió-, fan tenir a Bigas un mirall en qui mirar-se en aquesta cursa per tornar a jugar. “Em posa molt content veure que van cremant etapes, em fixo amb ells, són un exemple. A més a més ells tenen més motius per queixar-se, Maymí perquè ho ha passat tres cops i perquè té afectat el menisc i Pitu perquè també li van quedar tocats els meniscos. Haig de pensar que al final he tingut sort perquè ‘només’ m’he trencat el creuat”, destaca el peraladenc.
David Bigas està absolutament bolcat en el seu genoll, entregat a la causa de tornar més fort que mai. La seva dedicació diària és gairebé monacal. Segueix un ordre, una rutina i una disciplina molt rígides. A pesar d’estar parat, la improvització i els excessos no hi tenen cabuda a la seva vida. I és que la professionalitat s’accentúa encara més quan un s’està recuperant d’una lesió greu. “Pels matins vaig a Llagostera a fer recuperació amb l’Edu (Bardera) i per la tarda a Girona -al centre SportClínic-. En total els exercicis de rehabilitació em porten unes 4-5 hores, però, en realitat, dedico les 24 hores del dia al genoll, ja que aspectes com el descans i posar-se gel també fomen part de la recuperació. Sobretot ara estic content perquè dormo molt bé, cosa que em va costar el primer mes”, assenyala Bigas, molt estricte també amb l’alimentació. “No per no haver de jugar faig peco d’excessos amb el menjar. Mantinc la pauta alimentària que segueixo quan jugo, encara que ara menjo menys carbohidrats. Tot el que consumeixo és saludable i no provo l’alcohol. Estic satisfet perquè no he guanyat gens de pes”, relata al lateral esquerre, optimista amb la marxa del Llagostera a la Lliga:
“Hem de fer un balanç positiu del que ha estat la temporada fins ara. És cert que últimament hem patit una petita davallada però estem més a prop del ‘play-off’ que del descens. Si fem memòria, l’any passat a aquestes alçades estàvem a vuit punts del líder, l’Hospitalet, i amb un partit més, i la temporada va acabar bé. El partit del Levante B del diumenge és molt important i penso que tenim moltes opcions de guanyar. Una victòria diumenge és fonamental i segur que l’Oriol sabrà transmetre a tots la importància d’aquest partit”, assegura David Bigas, que no es vol descuidar d’esmentar unes altres persones imprescindibles perquè aquest llarg camí es faci més curt i agradable. “Sempre que em veuen pel camp, els aficionats em pregunten com estic i em recolzen i donen ànims i això s’agraeix”, ressalta David Bigas. Els almogàvers troben a faltar el seu poltre, aquell que quan arrenca cavalca fort, elegant, amb una gambada imponent, sense pausa, sense importar-li qui es creui al seu camí. Ara es troba reclòs a la quadra però quan surti tornarà a ser aquell poltre incontrolable, aquell poltre indomable.
FOTO: David Bigas s’ho està deixant tot per tornar més fort. Foto d’Edu Bardera