Quasi victòria d’un Llagostera que va fer un gran partit en la immensitat de l’Estadi Municipal de L’Hospitalet. La culpa del quasi, detalls com la rigurosa segona groga a Aleix Roig a falta d’un quart d’hora pel final i com la prodigiosa irrupció d’Aliaga a ultimíssima hora. La glòria absoluta estava a només un metre, i Guiu va acudir ràpid a la cita, però la seva rematada la va repel·lir, molt àgil, el porter riberenc. El 2-3 hagués coronat del tot la bravura d’un Llagos agosarat i, com sempre, competitiu des del primer minut a l’últim. Veloç, Dieste es va acabar de convertir en el malson de l’Hospitalet amb el penal convertit abans del descans. Salinas va equilibrar les coses al minut 54 però Sascha i Guiu, amb ganes de fer-la grossa, van sortir de la banqueta i van elaborar junt amb Duba l’acció de l’1-2 embocada pel ‘gladiator’ del Llagos. Per desgràcia per a l’esquadra de la Costa Brava, el marcador encara havia de registrar un últim moviment amb el xut des de mitja distància de Carmona. Un bon punt al final però, per a un gran Llagos.
Després de tot un gener lluny del Municipal, i amb un cap de setmana de pausa, els d’Oriol Alsina obriran el febrer deixant al darrere amb una facturació d’un triomf, un empat i una derrota a domicili. A l’Hospitalet el conjunt blau-i-vermell, mantenint la seva fisonomia d’equip competitiu i consistent, va tornar a ensenyar una extraordinària capacitat d’adaptació, fent mans i mànigues per obstruir el ric joc associatiu d’un Hospi que va haver de treballar a fons per a trobar escletxes en el sòlid sistema defensiu del Llagos, com sempre punxant a l’atac, acadèmic i pràctic en l’atac posicional i amenaçador en l’estratègia i les transicions ofensives. D’entrada el bloc de Jonathan Risueño ja es va veure sorprès pel canvi de sistema del conjunt blau-i-vermell, desterrant aquest cop el 4-4-2 de costum i confiant en el 4-3-3, confeccionat per un onze diferent al de l’últim partit. Com sempre, conseqüència d’una plantilla on cap posició és propietat de ningú, era imprevisible endevinar l’alineació titular. En aquest cas els escollits van ser Marcos en porteria; Alejandro Marcos i Julen a l’eix de la defensa, amb Pere de lateral dret i Aleix de lateral esquerre; un mig del camp amb David García de pivot més posicional amb Cortés i Magallán d’interiors i un trident ofensiu amb Dieste de davanter i Gil i Duba per bandes.
Ple de piloters i de jugadors interiors, el Llagos va equilibrar la superioritat numèrica que busca sempre l’Hospi per dins per, a partir, d’aquí, sortir de les pressions i accedir a camp obert. Valent i decidit, el conjunt del Gironès va anar a envair el camp de l’Hospi amb una pressió d’home per home i va subjectar prou bé l’equip de Risueño, resignat a jugar en moltes ocasions en llarg o bé veient com el Llagos recuperava en camp contrari per llançar pilotes a l’espai en direcció a futbolistes fugaços com Duba i Dieste. La defensa de l’Hospitalet va interceptar una passada de gol del punta aragonès i Cortés va xutar desviat en dues arribades molt incisives del Llagostera. Dues accions que van ser el preludi del penal convertit pel mateix Christian Dieste, que inaugurava el seu compte particular a la Lliga. L’equip llagosterenc desfilava satisfet a vestidors després de contenir amb èxit un Hospi que quan aconseguia superar la pressió avançada del Llagos es trobava amb un bloc que replegava ràpidament i que tan sols va tenir en dues accions de Salinas, una d’elles rebutjada per Marcos, les situacions més clares.
El Llagos va decidir abrigar-se al segon temps i replegar en camp propi per protegir el que ja teniai confiat en fer mal al contraatac, sabedor que l’equip del franja, que cada vegada va prendre més riscos, deixava llaminers espais a la seva esquena. Potser en l’únic cop que L’Hospitalet va aconseguir filtrar per dins dues passades seguides, Salinas va controlar a prop de l’àrea petita en posició una mica escorada i va col·locar la seva rematada al pal llarg al minut 54. El gol del ‘9’ riberenc van donar pas als millors minuts de l’Hospi, amb joc més clar, però sense generar ocasions a un Llagos que seguia blindant-se bé i impulsat de nou cap a l’avantatge de nou al 69’. Sascha i Guiu tenien ganes de fer-la grossa amb la seva entrada al camp, tantes, que quan no s’havia consumit ni mig minut des de la seva entrada al verd, van teixir l’acció de l’1-2 en combinació amb Duba. Guiu va centrar al punt de penal i allà, en posició de ‘killer’, s’hi trobava el ‘gladiator’ del Llagos per atorgar un desenllaç feliç a la jugada. Sascha havia entrat per Dieste i Guiu per Gil. Després, Manchón va ingressar al verd per Magallán i Diego per Duba.
Però el matx va tornar a virar cap a l’Hospi, a qui la pujada cap a l’empat se li va fer més fàcil amb la rigurosa segona groga a Aleix Roig al minut 77. Malgrat el gol de la igualada de Carmona al 80’, el Llagos va aguantar prou bé la tempesta i inclús va acaronar el triomf a l’última acció amb la parada d’Aliaga a Guiu. Digníssim partit d’un Llagos que va mèrits per adjudicar-se la victòria i que tornarà, per fi, al Municipal el pròxim dissabte rebent el Lleida (18:30). Desagradable paradoxa la de tornar a casa però sense els almogàvers. Ara, més que mai, toca jugar per ells i per a ells.