Acostumat a manar sobre les lesions greus, a mai veure un quiròfan a les seves trinxeres, amb 35 anys i molt de fet -però també amb molt per fer i així ell ho sent-, mariscal Lucas Viale ha d’obeir, per primer cop, a una lesió de temps, d’aquelles que et priven del més saborós plaer del futbol durant mesos. Vuit setmanes va ser el màxim que va haver d’estar orfe del futbol quan va passar per una ruptura de lligament lateral intern del genoll al Sabadell, tot i que sense ser operat. Encara que oculta durant dos mesos, una ruptura del menisc extern se li ha presentat al mariscal, operat amb el mètode de la sutura, i li ha ordenat romandre entre quatre i sis mesos de baixa. Postrat encara al sofà, però amb ganes d’aixecar-se i començar la recuperació, Lucas es mostra decidit a sotmetre la lesió al seu esperit de superació per tornar a impartir ordres al verd, per tornar a escampar el seu caràcter fort i noble dins i fora del camp de batalla. “Una lesió així mai l’assumeixes, s’accepta i poc més es pot fer. Portava dos mesos jugant amb dolor fins que al Prat el cos va dir prou. Però encara tinc fam de futbol i puc donar molt”, relata el central argentí.
Viale va seguir el consell del doctor Cugat de sutuar el menisc i no extreure’l, opció que l’hagués pogut fer tornar en dos o tres mesos però que no li garantia del tot tornar a jugar a futbol. “Tenia clar que la millor opció era suturar i no arriscar-me per voler tornar abans. És la primera lesió greu que pateixo i el primer cop que passo per quiròfan però tinc sort que m’hagi passat ara i no quan tenia 25 anys. Llavors hagués estat molt més dur perquè tenia molts anys de futbol per davant. És cert que ja n’he jugat molts però, com dic, encara puc donar molt”, assegura Lucas, imprescindible al vestidor i molt estimat pels seus companys, que clamen pel retorn d’un dels seus capitans. “Mariscal, tornaràs!”, proclamava la samarreta que amb orgull es van enfundar els jugadors dissabte just abans de començar el partit contra l’Hospi. “Va ser quelcom molt emocionant per mi, notar en aquests moments el suport de l’equip suposa una il·lusió molt gran per recuperar-me i ajudar de nou l’equip, ja tinc ganes de poder veure els companys. El millor d’aquest club és la família que som, perquè la família està tan en els bons bons com els mals moments. També vull agrair totes les mostres de suport que he rebut dels almogàvers. Que no tinguin dubte que tornaré amb més força”, subratlla un animat Lucas Viale.
Però l’entusiasme no supera la paciència. L’experiència li aconsella que no tingui pressa. “Vull tornar però tinc clar que m’haig de posar metes realistes i a curt termini. El primer és superar els dolors del postoperatori i després començar la rehabilitació, on el primer pas serà que el genoll torni a agafar força per després córrer i recuperar la forma que tenia abans de la lesió. No haig de tenir pressa”, assegura Lucas Viale. El mariscal també ha hagut d’obeir aquesta campanya a una realitat poc habitual per ell, acceptada amb l’extraordinària noblesa que el defineix. “Aquesta temporada no estava participant tant com en d’altres i em va costar ser titular perquè Diego i Julen estan a un molt bon nivell. Però jugar menys no m’ha importat, el més important és que l’equip funcioni bé i qualsevol futbolista de la plantilla és determinant i pot aportar en un partit, estigui a la banqueta o a la graderia, i això és el que he intentat jo i seguiré intentant”, explica amb senzillesa i naturalitat el central, que ensenya el seu esperit d’equip amb un discurs impecable.
“El primer objectiu d’un jugador és ajudar l’equip. Quan ets més jove et costa apreciar-ho perquè tens una visió més individualista que col·lectiva, que vas guanyant amb el pas dels anys. Els èxits no els aconsegueixes tu sol, sinó la suma de la resta de companys i el cos tècnic. El més fàcil és queixar-te perquè no jugues però el que has de fer és treballar i tenir paciència perquè amb aquesta actitud t’acabarà arribant la oportunitat. A part, encara que no juguis, si no t’esforces al màxim no només et perjudiques a tu mateix, també als teus companys i a l’equip, perquè de tu depèn que tinguin una bona competència i així siguin millors futbolistes i l’equip se’n beneficiï”, argumenta el mariscal, mereixedor d’una condecoració per aquest encomiable esperit d’equip. I no només són paraules. Predica el mariscal amb l’exemple: semifinals de la Copa Federació contra l’UCAM Murcia, primera irrupció a l’onze titular i autor dels dos gols que van fer viatjar el Llagos a Madrid per portar la Copa Federació cap a Llagostera. Actuació esplèndida que dona encara més sentit al seu discurs. “Quan he jugat he rendit a un gran nivell i en l’aspecte personal també estic molt content”, subratlla el mariscal, posseïdor d’un rang que li atorga el dret de ser un dels millors assessors per a qualsevol jove de l’equip. Per ascendència al vestidor, pels mèrits acumulats sobre el camp i, per descomptat, per una trajectòria que contempla passos per altres clubs com Sant Andreu, L’Hospitalet i Sabadell.
“L’aprenentatge al final és recíproc, ells poden aprendre coses de mi però jo també d’ells. Jo els puc donar en consells en base a l’experiència que tinc al futbol i, si ara que estuc lesionat els puc ajudar encara més en aquest sentit, ho faré”, destaca el central de Córdoba i ara resident a Sabadell. “Estem fent una gran temporada, vam guanyar la Copa Federació i a la Lliga seguim amb opcions a tot. Som molt sòlids defensivament i hem de treballar per millorar a nivell ofensiu”, ressalta Lucas Viale, un mariscal encara amb moltes ordres per donar i amb moltes guerres que lliurar. Durant uns mesos no hi podrà ser al camp però en realitat hi serà, ajudant fins on els límits li permetin. Tot per l’equip i per a l’equip.