Ja fa temps que estan junts. Han rigut, han plorat, s’han emocionat. Però s’estimen. Tant, que ni el temps s’entromet en la seva intensa i mutua passió. Tant, que un no pot viure sense l’altre. “Ens seguim donant guerra”, comenta tot esbossant un ampli i sincer somriure Aimar. El contemplen 10 temporades i més de 250 partits. Amb el Llagostera. Però no s’acaba aquí. “Estic molt feliç de continuar un any més. El Llagostera és casa meva, el club de la meva vida on ho he viscut tot. No és habitual estar tantes temporades en un mateix club. Però el Llagostera et fa sentir especial”, diu, des del cor, el 2. Orgullós, vestirà la blau-i-vermella per onzè any. Una tradició que no coneix traïció.
“Tan el club com jo teníem tan clar que volíem continuar junts que no va ser gens difícil arribar a un acord”, destaca Aimar Moratalla, impertèrrita la seva motivació pel futbol i pel Llagos. Accelerada, a més, aquest any. “Sempre et motiva jugar en una categoria nova com ho serà aquesta temporada la Primera RFEF. Fins ara, no hi havia opció de jugar en una divisió més alta de Segona B si no pujaves a Segona A però aquesta reforma que hi ha hagut i l’últim ascens ens dona aquesta oportunitat. Viurem noves aventures contra rivals contra els quals mai hem jugat. Però a Llagostera ja hi estem acostumats. Com sempre, la clau serà fer-nos forts a casa”, ressalta Aimar, acostumat a acompanyar el seu estimat Llagos en tot allò desconegut. Ja ho va fer quan el conjunt de la Costa Brava es va presentar per primer cop a Segona B el 2011 i a Segona A el 2014. I ara, ho tornarà a viure a Primera RFEF.
S’encamina també cap a l’eternitat la relació d’Aimar amb el futbol. Amb 34 anys continua sent la pilota la seva eina de treball. S’ha quedat atrapat en el temps el vallesà, congelat el seu físic com el lent però inexorable caminar de l’agulla. “Clar que el temps passa, però jo faig que li costi més passar”, etziba, amb to de murri, el lateral dret. “Cada vegada tens més deficiències físiques, però intento entrenar cada dia millor i suplir-ho també amb l’experiència. Intento fer cada setmana dos dies de treball de prevenció i també cuido l’alimentació. Al final tot això ho notes, ja que aquesta última temporada només m’he perdut dos partits per lesió. El més important és que mentalment em sento fort”, explica Aimar, amb quatre ascensos al seu haver amb el Llagos, a qui va conèixer la primera dècada dels 2000, el 2009. I amb aqui continua a la tercera dècada.
Com la posició que ocupa no ha marcat massa gols Aimar. Però al segon ascens a Segona B del 2019, en aquella tarda de maig al Municipal, seva va ser una de les seves dues dianes al Portugalete. Sempre encalmat, estoic, una captivadora bogeria el va prendre en la celebració. Irreprimible la seva passió pel Llagostera, va vessar en aquell moment tot el seu sentiment. Profund coneixedor de les entranyes d’aquest sentiment, li correspon també traspassar-lo als més joves perquè entenguin què significa el Llagostera. “Conec bé el club, estar aquí és com estar en una família i sempre intentes ajudar la gent nova perquè tingui la millor adaptació possible i entengui el que és formar part d’aquest club”, admet el lateral dret. Sobre el seu cor continuarà bategant l’escut que més ha estimat. No s’entén el Llagos sense Aimar. Ni Aimar sense el Llagos.