UE Olot 1-0 UE Llagostera-Costa Brava: Rebels a la lògica

Acudia a Olot un rebel de la lògica, un Llagos que s’havia i s’ha escapat un cop més de les regles. Dictava aquesta lògica que, per pressupost, havia de ser l’equip llagosterenc un dels quatre condemnats a implorar la permanència a Segona B a la fase de descens. Contundent desmentit dels números el que ha tornat a fer el Llagostera amb futbol i una passió infinita, sense més riquesa que el seu esperit d’equip, per quedar-se a la categoria i divisar un possible salt més. Una fase de descens que no mereix l’Olot. Ho va argumentar l’equip de Gabri García contra un Llagos que va sucumbir al gol de Juan Delgado al minut 34. En un gran dia dels garrotxins, no va ser el millor del conjunt llagosterenc. Però inclús en els seus dies menys inspirats és el Llagostera un equip inspirador per la seva èpica retòrica a sobre de la gespa. Testimoni de clares situacions per marcar a la segona part, el partit va veure com el tens silenci es va apoderar del Municipal d’Olot al final, sobretot quan volava la bola a pilota aturada. El Llagos sempre està viu.

Embellit per un viu sol de primavera, animat per la presència de públic, el derbi gironí va veure una erupció de joc i entusiasme. Encès per la seva afició -magnífica sensació que experimentarem nosaltres diumenge-, l’Olot va anar buscar el Llagos a la primera part i, en un interessant intercanvi de papers, el Llagos va anar a buscar l’Olot a la segona. Híbrid l’equip llagosterenc en aspecte -samarreta blaugrana i pantalons roses-, i en posada en escena -capaç d’inquietar tocant en el joc de posició, en les transicions i a pilota aturada-, va intentar contrarrestar amb variats recursos l’ímpetu de l’Olot, amb una superioritat efervescent a la primera part però més diluïda a la segona, obligat a retrocedir davant el futbol i la determinació dels blau-i-vermells, punyents per bandes, proveïdores de centrades a Sascha, que va tenir les millors situacions per empatar, avortada una d’elles per Pol Ballesté.

El conjunt de la Costa Brava va comparèixer amb Marcos a la porteria; una defensa amb Alejandro i Diego com a parella de centrals, amb Pere de lateral dret i Aimar de lateral esquerre; un mig del camp amb Cortés i Juvi al doble pivot amb Guiu i Maynau per bandes i una dupla ofensiva amb Sascha a dalt i Gil per darrere. Acompanyada de decisió, l’Olot va deixar palesa la seva qualitat amb una bona custòdia de la pilota, creant problemes al Llagos amb l’amplitud que donaven els seus carrilers al camp i la superioritat que intentaven crear els de Gabri García amb quatre migcampistes per dins. Pol Prats va espantar el Llagos amb un mà a mà errat però no es va deixar impressionar l’equip d’Alsina, a prop del gol amb dues internades i un cop de cap de Maynau i una altra rematada amb la testa de Diego. Consumits uns primers minuts enèrgics, l’Olot va prendre la pilota amb un Llagostera ben situat.

Calma aparent interrompuda al minut 34, quan Juan Delgado, amb un xut creuat, va portar la primera novetat al marcador. La reacció del Llagos es va veure condicionada per una altra oportunitat de Delgado i una altra de Soler i va arribar el temps de pausa. L’equip del Gironès va començar a agitar la banqueta i Pau i Dieste van ingressar per Maynau i Guiu. Determinat, va iniciar el Llagostera la persecució de l’empat, impulsat pels costats Pau i Dieste, freqüent compareixent de la banda esquerra. Sascha va esdevenir en el rei de l’àrea de l’Olot amb diverses rematades, sobretot un cop de cap intervingut per Ballesté. Pitu, relleu de Juvi, va prendre la direcció de la medul·lar. Es feia pregar el gol i s’exposava cada cop més el Llagos, tot i que contemporitzant amb bons balanços defensius les transicions de l’Olot, ben protegit tot el partit davant l’indesxifrable estratègia del conjunt llagosterenc, obstinat pretendent de l’empat fins el final.

Cauiguda però braços mantinguts en alçada per quedar-nos en tan exigent categoria l’any que ve. I perquè, tot i la dificultat, la fita pot ser encara més gegant. Només tindrem opcions d’acabar-la narrant amb les veus de l’afició, a qui, per fi, sentirem al nostre costat diumenge que ve al Municipal contra el Prat (12:00). Comença l’hora dels almogàvers. Anhelen animar l’equip. I anhelem nosaltres quedar-nos per ells ensordits.