Capaços de sobreviure a tot, de buidar-nos i tornar a omplir-nos, de discutir a qualsevol rival siguin quin siguin els jugadors que tenim al camp. Apallissat per un calendari exigent, extenuant, extrem, va encara tenir forces el Llagostera per tombar el FC Barcelona B. Honorat pel passadís del filial blaugrana -detalls que diuen molt d’un club-, va seguir honorant el Llagos la seva identitat i el nom de Llagostera al verd. Com si res hagués passat, com si la càrrega de partit no pesés, es va prodigar l’esperit de Las Rozas: golàs de Cortés -al minut 61-, i aturada de penal de Marcos a les acaballes. Mateixos protagonistes, ordre invertit, i també idèntic esperit d’equip. Inversemblant. Però real. I victòria contra el segon equip d’un dels millors clubs del món després de vuit partits en tres setmanes perquè el Llagos es planti a la part alta de la classificació. Casualitat, miracle, diran. Miracles continuats més aviat. Però més encertat seria dir meravellosa i insòlita rutina.
Escorten els números aquest mes impressionant després d’un confinament davant el que l’ambició i la motivació del conjunt llagosterenc van romandre impassibles: quatre victòries, tres empats i una sola derrota. Set gols a favor i quatre en contra. Escrit amb lletres d’or el capítol de la Copa Federació, es disposa el Llagostera a continuar explicant una història sense fi amb els almogàvers com a més àvids lectors. Tan sorprenent com bella la pancarta desplegada i escrita per l’afició. “No sempre guanyen els millors, també ho fan els que no deixen de lluitar mai”. Tal qual. Som pobres però la nostra riquesa és aquesta obstinació. Ens preguntaven Els Golfus aquesta setmana si després d’haver estat subcampions de Catalunya i d’haver guanyat la Copa Federació s’havia d’esperar alguna gesta més del Llagos aquesta temporada. Qui sap.
Poderós oponent al davant, però un onze preparat. Van sortir aquests, però si haguessin sortit uns altres ho haguessin fet igual de bé: Marcos en porteria; Lucas i Julen com a parella de centrals; Aimar de lateral dret, Genar de lateral esquerre; David García i Cortés al doble pivot; Pau i Guiu a les bandes, Sascha a dalt i Gil enganxant. El públic que ho va poder seguir per la televisió va gaudir d’un xoc d’estils tan antagònic com apassionant: el futbol directe del Llagostera contra el futbol combinatiu del FC Barcelona B. Rock and Roll contra balada. La contundència i la força del Pic i pala contra la finor del compàs. Encara que aquest Llagos també és capaç d’interpretar una balada i traçar amb el compàs. Sincer i directe el Llagos, l’equip d’Alsina va plantejar el partit de tota la vida al Municipal, aquell pel qui ningú ha trobat antídot en un 2020 on, a falta de dos partits, ningú ha estat capaç de guanyar al poble del Gironès.
Va poder sortir il·lès l’equip de García Pimienta de l’esperat inici desbocat del conjunt blau-i-vermell que va disposar de més d’una arribada, sobretot a pilota aturada, que no va poder concretar. A partir d’aquí, el Barça B va prendre la pilota i entorn el seu futbol estètic i acadèmic va intentar articular el seu discurs per guanyar. Igual d’estètic és veure un equip ordenat, coordinat, que es mou com un acordió d’un costat a l’altre per bascular i solidari. Si Konrad o qualsevol dels altres jugadors desequilibrants que atresora el filial blaugrana marxava d’un, sempre hi havia un al darrere esperant. Es multiplica aquest equip per defensar i converteix en maldecap trobar espais. De fet, és impossible de moment marcar un gol al Llagos quan es troba replegat. Ho diuen els números: els d’Alsina no han rebut en Lliga cap diana defensant en camp propi. I tampoc n’han rebut cap a la primera part. El perfecte sistema defensiu del conjunt llagosterenc va absorbir el talent del Barça B i, a dalt, les oportunitats van córrer a càrrec de David García, que la va tenir en una rematada de cap d’un servei de banda i Cortés, que va xutar al pal en una arribada de segona línia.
Inexpugnable el Llagos, el filial blaugrana es va afanar en incrementar el ritme en la circulació de pilota mentre els d’Alsina, que van donar entrada a Dubasin per Pau, també ho van fer carregant l’àrea de centrades. Ensumaven els de la Costa Brava el perill cada vegada que treien el cap a les immediacions de Carevic i la caça del gol es va produir en una d’aquestes arribades. Tal com li venia, Cortés, depredador de golassos, va rematar a l’escaire amb poc angle una centrada de Genar en una nova diana d’autor. No en tenia prou el timó de Cardedeu amb el que va fer dimecres i, amb ganes de més, a punt va estar de robar una pilota que l’hagués deixat sol davant el porter.
Augmentava la intensitat el Barça B, però també l’entusiasme del Llagos per defensar el resultat. A quatre minuts pel final, un penal per unes mans que havien estat fora de l’àrea va poder prendre al conjunt de la Costa Brava quasi tot l’aconseguit. Però, com el nostre angelet de la guarda que és, els almogàvers van ser testimonis d’una nova aparició de San Marcos. Com contra Las Rozas va endevinar el llançament, en aquest cas de Jandro, i va custodiar els tres punts, agafats ja del tot per l’esforç de l’equip en el temps restant. Als darrers minuts va entrar Manchón per Cortés. Abans ho havia fet Aleix per Guiu. Brutal victòria i descomunal setmana. Un mes després, per fi tindrem descans entre setmana. Proper partit a la vista, la visita al Nàstic de diumenge (12:00). No ens cansem de competir, ni de guanyar i volem seguir fent-ho per continuar sent l’orgull de Llagostera i dels almogàvers.