UE Llagostera Costa Brava 2-0 RCD Espanyol B: El Llagos pot amb tot

Pot amb tot i tots el Llagostera triomfal, incansable, imponent. Es digui fatiga, es digui Copa Federació, es digui Lliga, que va obsequiar el bon fer de l’equip llagosterenc amb la primera victòria al campionat domèstic. La il·lusió absorbeix el cansament i aquesta creix i creix. Ric en entusiasme, en disciplina i claredat d’idees, el Llagos redueix cada partit les virtuts del rival i ho fa amb tal constància que, transcorreguts nou partits, els d’Alsina no han hagut d’entonar la paraula ‘perdre’. És el que tenir una solidesa sense esquerdes, un domini de les àrees aclaparador i un equip que recita el futbol de memòria. El conjunt de la Costa Brava va atrapar l’Espanyol B en un laberint on no va trobar escapatòria per coincidir amb el gol. L’extrema consistència defensiva dels blau-i-vermells obligava el filial blanc-i-blau a donar voltes mentre el Llagos va trobar dos camins ben directes cap al gol. El primer al minut 36 amb un furiós cop de cap de Sascha a exquisita centrada de Gil i el segon a rematada inequívoca de Gil a intel·ligent prolongació del ‘9’. L’artista i el gladiador van ser els que van posar veu a un Llagostera simfònic.

Els dos cops van deixar estabornit l’Espanyol B, que vivia un bon moment just quan va arribar el primer i havia acabat d’assimilar el primer quan va pujar el segon. Acudien els pericos al matx amb major frescor però, per més que faci canvis de nomsa l’onze, el Llagostera sempre conserva la mateixa identitat. Aquest és un dels motius d’orgull d’un Llagos que no és un equip, si no un bloc, que no es construeix a partir de les individualitats, si no a partir del col·lectiu. Per això no importa els que donen noms a l’onze, que en aquest cas va ser el format per Marcos en porteria; Julen i Lucas a l’eix de la defensa, Aimar al lateral dret i Diego a l’esquerre; Manchón i Magallán al doble pivot, Guiu i Dubasin als costats i Sascha en punta amb Gil per darrere.

La bèstia que irromp al Municipal als primers minuts, aquella que apedra l’àrea rival amb centrades i centrades i desplaçament llarg, es va despertar com sempre però el filial perico la va poder apaivagar relativament aviat utilitzant la pilota com a anestèsia. Els 20 primers minuts van correspondre a l’Espanyol B, que va intentar ser fidel a sí mateix movent la pilota d’un costat a l’altre ràpid per descol·locar el Llagos i proveint de pilotes les bandes. Inclús a l’estratègia es van disfressar els blanc-i-blaus de Llagostera i van inquietar en alguna acció. Tanmateix, culpa del blindatge per dins i la solidaritat del conjunt de la Costa Brava, el domini mai va desembocar en situacions clares de gol per part dels pericos i la bèstia, de cop, va despertar. Si és que algun cop s’adorm el conjunt llagosterenc, actua com el sonàmbul que fa les coses sense voler i et fa el que et faria si estigués del tot despert, perquè juga de memòria. Sabia Gil que si la posava suau al cap de Sascha aquest marcaria amb un remat violent, apassionat, i així va ser.

La pilota, propietat de l’Espanyol durant un bon tram de la primera part, ho va passar a ser del Llagos a la recta final d’aquest primer temps però la segona diana no va tenir lloc al primer acte. Tot i així, no tardaria molt. Quan amb més ambició l’empaitava l’equip de José Aurelio Gay a Sascha i Gil els va donar per fer un intercanvi de papers i escenificar el segon gol prèvia introducció de Diego. El central, vestit de portentós lateral esquerre en aquest matx, la va posar l’àrea. Sascha, rei de les alçades, es va elevar per prolongar i l’artista, tan capaç de ser elegant com d’embrutar-se, es va tirar a terra per connectar una precisa rematada. El 2-0 ja va deixar del tot desconcertat un Espanyol B obstinat tot i així, perseguint sense parar el gol de l’esperança i exigint molt al Llagos fins el final. Com sempre, els canvis van aportar energia i idees al conjunt blau-i-vermell. Cortés i David García van reemplaçar el doble pivot titular, integrat per Magallán i Manchón al minut 62, Dieste va ingressar per Dubasin al 68 i Pere Martínez va ser el relleu de Lucas al 82.

La gran llàstima de tot això és no poder-ho compartir amb els almogàvers, que sabem que, tot i la distància, no ens treuen ull de sobre. Dimecres, obeint el que diu aquest calendari tan exigent però a la vegada tan apassionant, visitem un dels més sòlids aspirants a l’ascens com el Lleida a les 19:00. Amb els quilòmetres acumulats aquests últims dies més els del viatge anirem, però, com diu el míster, res és més poderós que la il·lusió.

Foto principal de Derar El Koumssi