UE Llagostera-Costa Brava 1-0 Lleida Esportiu: Una victòria de les de tota la vida

UE Llagostera-Costa Brava 1-0 Lleida Esportiu: Una victòria de les de tota la vida

Victòria per la mínima, d’estratègia i porteria a 0. Una victòria de les de tota la vida, forjada al vetust però per tothom molest Municipal, indesxifrable, laberíntic. Coneguda és la manera de ser del Llagos, sincera, directa i intensa, però pocs saben com tractar la bèstia al seu cau, el que ja porta un any immune. Futbol anglès, del nord, proclamat en una tarda britànica, amb fred i boira, on un noi del nord de la Península amb aparença irlandesa, Julen, va passar a formar part de l’extensa estirp de centrals del conjunt llagosterenc amb ànima de davanter. Alçant-se, amb tota la seva fúria de brau va embocar la centrada que amb tanta delicadesa es va desprendre de Cortés. Corria el minut 14 però el Lleida ja havia caigut el parany. I ja es va quedar atrapat la resta del partit, amb Marcos bloquejant l’escapatòria quan els de la Terra Ferma van poder collir el fruit de tot el seu noble esforç sembrat a l’inexpugnable Municipal.

Abraçat el Llagos al seu estimat futbol vertical i directe, el Lleida, que no li va fer el lleig a la proposta, també va entonar el joc directe en el seu discurs però no van admetre els jugadors de l’esquadra blau-i-vermella cap mena de debat en els duels individuals, inclòs el vigorós David Bigas. Aturat durant més d’un any per una ruptura de lligament encreuat anterior, el poltre va tornar a cavalcar fort, majestuós i poderós per l’hipòdrom de Llagostera, com si res li hagués afectat. La banda esquerra olorava a força, a velocitat, a un jugador que va devorar quilòmetres i quilòmetres els 90 minuts. Però també va ser el retorn d’un altre esprintador, Joan Maynau, pedra a la sabata pel Lleida l’estona que va jugar. Retorn de Bigas amb 90 minuts, retorn de Maynau amb un intens tast de la seva manera de ser sobre el camp i retorn triomfal al Municipal en la posada en escena a casa del 2021 per conformar un dia de retorns idíl·lic.

Nou onze titular diferent en un Llagos que juga de memòria però en què és impossible memoritzar una alineació perquè cada partit és distinta. La forma va tornar a ser la mateixa que a l’Hospitalet, un 4-3-3, però, el contingut, diferent: Marcos en porteria; Julen i Diego a l’eix de la defensa; Pere de lateral dret i Bigas de lateral esquerre; David de pivot amb Cortés i Manchón d’interiors i Sascha a dalt amb Duba i Gil per bandes. Un Llagos poblat de migcampistes i preparat per una exigent refrega contra el tercer classificat. Xoc d’intencions el que es va produir els primers minuts, amb la igualtat molt present i les ocasions, absents. Tot i així, s’adjudicaven els d’Alsina les arribades més clares fins que abans d’arribar al quart d’hora, persuadint la pilota amb una bella rematada, Julen es va estrenar com a golejador del Llagos, celebrant la diana amb l’emoció del primer petó.

Va intentar contestar un Lleida amb voluntat fallida de dominar però sense trobar respostes concretes als constants interrogants plantejats pel Llagostera, que sumia en un laberint als nois de Molo, determinats a atacar però indecisos per trobar solucions davant un sistema defensiu ben tapat i sense costures que no va rebre el primer tir entre pals fins el minut 22 a càrrec de Quim Araujo en una acció resolta amb seguretat per part de Marcos. Tot i que més necessitats els del Segrià, va correspondre al conjunt blau-i-vermell la següent situació clara de gol amb una quasi rematada de David García.

Tocava a la segona part contenir un adversari amb la urgència d’empatar i que anava a prendre tots els riscos que fessin falta per modificar un marcador que li somreia al Llagostera. Línies les juntes, sense escapatòria per dins, al Lleida no li quedava altra que centrar i llançar pilotes, decisió que va adoptar amb convicció en una radicalització de la seva preferència pel joc directe al Municipal. El Llagos va atendre les intencions dels de la Terra Ferma amb una apassionada defensa del resultat, encantat de lliurar constants batalles per dalt, content de gaudir patint como sempre fa. Julen i Diego, Diego i Julen, com senglars que es rebolquen al fang, van ser els que més van gaudir rebutjant pilotes aèries. Si en lloc de tennis es tractés de futbol, tots dos serien jugadors inexpugnables a l’altre costat de la pista.

La notícia més inquietant va arribar per part de Molinero al minut 55, amb un xut a l’escaire al qual es va oposar Marcos, reptil en algunes ocasions i voladors en d’altres, com en aquesta. Onze minuts després, va ser Yasser qui es va apropar a l’empat amb una rematada queva desfilar fregant el pal. Aquí van morir les ocasions més clares del Lleida, prou dissuadit de la seva intenció d’empatar a la recta final amb l’entrada al camp de Guiu i Maynau al minut 71, dos punxons que van llançar el Llagos a la contra. El de Tossa de Mar, ubicat d’extrem, supersònic, va quedar a res de celebrar el seu retorn amb un gol en un un contra un. L’últim jugador de refresc en entrar, Juvi, va ajudar a aguantar el resultat als minuts finals, on no es va produir cap altra notícia que un Llagos que va defensar amb extraordinària solvència el triomf per tornar a deixar palesa, de nou, la seva essència. Nou any i la vida segueix igual al Municipal.