Potser hi ha millors equips que el Llagostera, però cap amb la il.lusió, esforç i constància que exhibeix el conjunt de la Costa Brava. Jornada rere jornada, partit rere partit. Tots els duels són més complicats però resulten una mica més senzills quan treballes com equip. És un goig per la vista, un plaer, l’entrega que ensenya el Llagos en cada partit. És la norma general en un equip que no fa excepcions en tot el que sigui suar i treballar. En cap entrenament. Ni, per suposat, en cap partit. L’Orihuela-Llagos va ser tremendament igualat en moltes fases del matx però l’equip llagosterenc va enlluernar el Municipal amb un verdader recital d’ofici i sacrifici. 0-3 amb un doblet de Nahuel (minuts 40 i 70) i un gol de Diego (minut 89). Segona victòria consecutiva, tercera fora de casa i primer partit amb porteria a 0. Així se les gasta aquest Llagos al que poc li importa ser un recent ascendit.
Resulta encantador per qualsevol aficionat al futbol i també per qualsevol entrenador contemplar com juga un equip capaç de jugar de moltes maneres, però de competir sempre amb la mateixa. El conjunt llagosterenc tan aviat és capaç de jugar un futbol intens, ofensiu i directe com qualsevol equip anglès, que d’elaborar, que de replegar i contraatacar a la perfecció com un autèntic conjunt italià. Aquest va ser el cas a Orihuela, on el Llagostera va interpretar una fantàstica sinfonia defensiva: junt, basculant d’un costat a l’altre, amb els extrems sense separar-se un sol moment dels seus laterals, amb els pivots escombrant-ho tot i amb els jugadors ofensius com Sascha partint-se la cara. I amb Marcos esdevenint salvador. El resultat per qui no veiés el partit pot fer menys visible una aturada que no ha de passar desapercebuda: tremenda la mà que va treure amb 0-0 amb un potent cop de cap a mig metre.
El sant del Llagos va ser el porter titular en una alineació inicial amb Noel i Diego de centrals, David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; Pau Juvanteny i David García formant el doble pivot, Nahuel i Sergio d’extrems i Sascha a dalt amb Gil Muntadas per darrere. Davant, un Orihuela que venia en bona dinàmica després de vèncer al camp de l’Hércules i d’empatar a casa contra el Sabadell i, sobretot, amb el mèrit d’haver-se sobreposat a les inundacions de fa un mes. Admirable com ha lluitat contra aquesta desgràcia el club i tot el poble. L’equip que entrena Miguel Ángel Villafaina va assumir la possessió des del principi. Davant, un Llagos que tenia molt clar que havia d’aplicar-s’hi bé i a fons per frenar el potencial ofensiu del conjunt del Baix Segura. El brillant treball defensiu que va dur a terme el conjunt de la Costa Brava va començar des de Sascha i Gil, que orientaven cap a les bandes la circulació de l’Orihuela. A dins, David García i Juvi tapaven tot passadís interior i recollien les segones jugades i els centrals ho refusaven tot i, per bandes, solidaritat i ajuda absoluta entre extrems i laterals. En aquest extraordinari treball defensiu va començar a construir el seu èxit el Llagos.
L’Orihuela atacava i atacava i ho intentava, sobretot, per banda esquerra. I de totes maneres i amb molta mobilitat. Unes vegades entrava l’extrem per fora, d’altres doblava el lateral. O bé, l’extrem es ficava dins per rebre i crear superioritat o el mitjapunta intentava sorprendre trencant cap a la banda. En qualsevol cos, el Llagos no es va deixar sorprendre i es va imposar en els duels individuals. Això va fer que l’equip alacantí no pogués treure centrades molt clares ni a prop de la porteria de Marcos i que el gran perill dels alacantins, Antonio, es mantingués lluny de l’àrea.A dalt, Sascha les baixava totes, com sempre, Gil i Cortés interpretaven molt bé les transicions, contemporitzant quan era necessari i accelerant quan la situació ho requeria, i Nahuel desgastant la defensa local amb les seves arrencades. L’extrem de Santa Cristina d’Aro va tenir la primera ocasió amb un xut que va blocar Emilio i a Cortés se li va anar massa alt un tir en una mala sortida del porter de l’Orihuela. Malgrat l’extraordinari treball sense pilota del Llagostera, l’equip del Baix Segura va tenir tres clares ocasions, sobretot un cop amb la testa d’Antonio que va treure Marcos. Tot el camp celebrava gol però una mà prodigiosa de l’àngel de la guarda del Llagos va emergir, providencial, en l’últim segon. No hi ha adjectius per definir tan colossal intervenció.
I poc després d’un miracle de San Marcos, una obra d’art de Gil Muntadas, l’elegància del futbol personificada: jugada de fora cap a dins, aturada d’Emilio, i Nahuel, elèctric va ser el primer en caçar el rebuig i marcar al minut 40. El gol de l’equip del Gironès va fer avançar encara més línies l’Orihuela, que, tot i així, es va trobar amb un Llagos encara més rocós després del descans, que va forçar els del Baix Segura a treure centrades llunyanes i a conduir massa. L’Orihuela empenyia cap enrere el conjunt de la Costa Brava però els ‘velocistes’ del Llagos es llepaven amb els cada cop majors espais que deixaven els alacantins a la seva esquena. I els van assaborir al minut 70 en un contraatac de manual: Sascha va controlar d’esquenes i la va cedir a l’espai per Nahuel, que, després d’una espectacular exhibició de velocitat, va picar amb molta clase davant la sortida d’Emilio. Inclús un sector de l’afició de l’Orihuela es va aixecar per aplaudir.
El 0-2 va deixar el triomf del Llagos molt ben encaminat, i, els canvis, el van encarrilar encara més. L’entrada al camp de Pol Gómez va aportar més solidesa a la medul.lar i les d’Eric i Kuku més frescor a l’atac. Al minut 88, i en una nova transició ofensiva magistralment conduïda per Gil Muntadas, el ‘7’ va ser objecte de penal. Una pena màxima que, de manera magnífica, va executar Diego González, que es va estrenar com a golejador al Llagostera. 0-3, lliçó d’ofici i sacrifici i un Llagos que va fent camí cap a la permanència. I al que li esperen dos duríssims rivals les dues pròximes setmanes al Municipal -Sabadell i Barça B -, però amb la inestimable ajuda de tots els almogàvers. A seguir somiant i a seguir fent-ho!
FOTO 1: Juvanteny, una feina impecable a la medul·lar
FOTO 2: Gil Muntadas es va lluir, sobretot en l’acció del primer gol
FOTO 3: San Marcos, essencial en la victòria amb la seva aturada amb 0-0 al marcador