El caràcter d’un equip queda verdaderament al descobert quan es troba en una situació límit i la manera com reacciona. El juvenilasso sumava cinc jornades consecutives sense guanyar i quatre derrotes seguides. Pel moment de la temporada que és no era per preocuparse però una dinàmica negativa com aquesta deixa tocat qualsevol equip. Però si hi existia algun dubte entorn al caràcter, a l’essència competitiva d’aquest grup, l’equip de Guillem Ferrer va deixar ben clar contra el Badalona quina classe d’equip és, de quina pasta està fet. Exhibició (4-0) i ratxa trencada, deixada a l’oblit. Pocs equips són capaços d’acabar amb una inèrcia dolenta com aquesta amb tal recital, està a l’abast d’uns pocs privilegiats. I el juvenilasso és un d’ells.
Va ser, a més a més, fonamentat en la manera de ser del Llagostera, la que regeix la manera de competir de tots i cada un dels conjunts del club de la Costa Brava: intensitat, verticalitat, joc aeri, estratègia. Cada vegada que una pilota volava, el Badalona tremolava. No era per menys: tres gols dels quatre de cap. I l’altre, olímpic. Pol Lozano va deixar bocabadat el Municipal disfressant-se per un moment de Pitu Comadevall. Malgrat la mala ratxa que arrossegaven els de Guillem Ferrer, la convicció de que s’estava treballant bé i que les jornades anterior l’equip havia merescut molt més era plena, així que van saltar a la gespa amb la confiança de que les coses sortirien. I vaja com van sortir. De principi a fi.
El juvenilasso va arrencar amb un 5-3-2 amb Jordi Duran a la porteria, Pau Fortuny, Hugo Márquez i Joan Puig com trident de centrals, Dídac Gordils de carriler dret, Pau Llastarry de carriler esquerre, Pol Lozano, Gerard Palau i Adrià García al mig i Joan Arxer i Ibuki Nemoto a dalt. L’equip llagosterenc va sortir molt intens, a mossegar, com s’hi jugués la vida en cada acció. La verticalitat i la intensitat, sobretot en la pressió post-pèrdua, marcaven el futbol dels de Guillem Ferrer, que no donaven pausa a un Badalona asfixiat amb el ritme del juvenilasso. Dídac, amb les seves incorporacions, treia or per banda dreta amb les seves incursions en forma de serveis de banda i córners i en una acció a pilota aturada va ser com va arribar el primer gol. Pau Fortuny va rematar de manera impecable un córner i va posar per davant el conjunt de Guillem Ferrer al minut 22.
El Badalona, en una mostra de voluntat, va tractar de respondre i de tenir més presència en camp contrari però sense posar en problemes un juvenilasso també molt seriós sense pilota, tant quan els visitants atacaven en estàtic com quan ho feien a través de transicions. Més aviat, va estar més a prop el segon gol del juvenilasso. I de nou a càrrec de Pau Fortuny, que la va enviar al pal de cap. Abans del descans, el Badalona va disposar de la més clara enviant una rematada al pal. Res més sortir de vestidors, Jordi Duran va aturar molt bé un perillós llançament de falta directa. El porter va haver de ser substituït per un cop -encara que res greu-, i per ell va entrar Albert Hidalgo.
Malgrat aquesta reacció del Badalona, el juvenilasso va saber aguantar per assestar un cop quasi definitiu al minut 65. I de quina manera ho va fer, amb una obra d’art en què Pol Lozano va dibuixar una perfecta paràbola que es va introduir a la porteria. Una jugada de bojos a la que va seguir després l’expulsió per segona groga d’Adrià Miravet al minut 68. Una acció que va resultar quasi definitiva, ja que amb la inferioritat numèrica el juvenilasso ja es va fer del tot amb el control del partit. Si no tenia l’esfèrica, aguardava al darrere i sortia ràpid a la contra davant d’un Badalona que deixava molts espais entre l’home de menys i els majors riscos que va haver de prendre.
Als últims minuts, el partit va ser testimoni del recital d’Ibuki Nemoto. El japonès va estar brillant tot el matx, però va enlluernar ja del tot a l’últim tram, amb un parell de tastos de qualitat amb què va fer degustar els aficionats congregats al camp la seva tremenda classe. Primer, i després de diferents regatejos va posar literalment una centrada al cap d’Adri, que com va rematar. I quasi tot seguit, per arrodonir el seu festival, va rematar amb la testa una centrada per col·locar el quart. El punta nipó culminava d’aquesta manera un segon temps estratosfèric, en què el paper dels jugadors que van entrar des de la banqueta, a part d’Albert Hidalgo, també hi van tenir molt a veure: Adrián Guerrero, Gabri Artero i Roger Amores. En la propera cita espera el Mataró al seu camp (18:00). Després d’aquesta tremenda exhibició de caràcter, les coses ja es veuen d’una altra manera.
FOTO 1: El juvenilasso, un equip amb molt de caràcter
FOTO 2: Ibuki, quina exhibició que va donar!