Quan més alta és l’exigència, millor competeix el Llagos. Com més difícil és l’adversari, millor joc exhibeix l’equip de la Costa Brava. Ja li pot demanar a l’adversari al conjunt llagosterenc totes les condicions que vulgui que els d’Oriol Alsina, compliran tots i cada un dels requisits. L’Andorra, com una de les millors plantilles de Segona B que és, és un rival que et reclama el màxim, que et fa treballar fins el límit amb el seu joc ofensiu i que t’exigeix constància per contenir la qualitat dels seus futbolistes. I, no menys important, que et reclama que t’adaptis a l’altitud del Camp de Prada de Moles, de més de 1.200 metres. I el Llagostera va complir les condicions mínimes. I es va superar en els moments més complicats. El repte es va convertir en encara més majúscul quan Moussa va posar per davant el conjunt tricolor al minut 19. Però el Llagos es va fer més gran, va empatar amb la primera diana -i quina diana-, de Santi Magallán al 48’ i va fregar la victòria. Finalment va ser un punt. Un punt de solidaritat, de caràcter, de qualitat. Els reptes d’aquesta magnitud no espanten l’equip llagosterenc ni a uns almogàvers que van acompanyar de nou l’equip. És més, els hi posa.
L’Andorra, que a més de tenir grans futbolistes té una gran direcció des de la banqueta amb Gabri García i l’exllagosterenc Albert Jorquera, va voler governar el partit a través de la possessió de la pilota. Però el Llagostera, rebel, no es va deixar ser dominat, no va consentir que l’equip del Principat li mengés el terreny tot i acaparar la pilota. Ja fa uns quants partits que els de la Costa Brava coallen extraordinaris exercicis defensius i a Prada de Moles no va ser menys. L’Andorra va fer una defensa acarnissada de la seva idea insistint en les pacients circulacions de pilota, però el Llagos també s’hi va aplicar i va tancar files entorn la seva idea de joc, aquella amb la que ha arribat tant lluny i amb la que continua recollint punts pel camí. Els d’Alsina es van blindar sense pilota i llançaven interessants rèpliques al contraatac i a pilota aturada. Un apassionant enfrontament d’estils en un partit, marcat, per sobre de tot, per l’esportivitat. I per l’amistat. Enfrontar-se a exllagosterencs que tant ens van donar com Albert Jorquera, Kiko Martí i Moussa Sidibé va ser especial. Són molt més que persones que han passat pel club, són amics per sempre.
Oriol Alsina va posar en joc el mateix onze que contra el Barça B: Marcos en porteria; Diego i Lucas com a parella de centrals, Bigas de lateral esquerre, Crespo de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i Sascha a dalt amb Gil per darrere. L’Andorra va assumir la possessió de la pilota des del principi, tirant de paciència per trobar esquerdes en el sòlid bloc del Llagos, replegat, junt i situant la pressió al mig del camp. Molt era el potencial ofensiu de l’equip andorrà sobre la gespa, amb futbolistes com Ernest Forgàs, Víctor Casadesús -ex Primera-, o Moussa. La solidaritat i la disciplina del Llagostera van fer possible que l’Andorra gaudís de poques situacions real de perill. I el que va fer molt bé el conjunt del Gironès, sobretot, va ser tapar les temibles diagonals de Moussa amb què l’extrem de Mali tant de mal fa al rival. Però l’ex del Llagos té tanta qualitat que de vegades és difícil d’aturar com va demostrar en l’acció del gol. L’equip tricolor no havia gaudit de cap ocasió fins el moment però al minut 19 Moussa va acudir molt encertat a l’àrea per rematar una centrada rassa de Jilmar.
La reacció del Llagos, i aquí és on s’aprecia de què està fet d’aquest equip, va ser tan bona com immediata: Bigas es va marcar una gran jugada per banda esquerra per deixar una pilota franca a Sascha a l’àrea petita. El davanter va arribar molt bé però Nico Ratti es va saber anticipar i tirar-se a sobre per salvar l’empat. Quasi tot seguit, l’Andorra va disposar d’una transició ofensiva que va interceptar, molt ben col·locat, Diego, que creix partit rere partit. L’equip de Gabri García insistia en intentar fer moure la pilota d’un costat a l’altre a la recerca del segon però el Llagos no es va descompondre en cap moment. És més, va estar més a prop del gol que el conjunt del Principat, amb una nova ocasió de Sascha. Malgrat la lleugera superioritat de l’Andorra, la sensació, per quantitat d’ocasions, era que el Llagostera mereixia l’empat.
Una igualada que va arribar al poc de sortir de vestidors. Crespo, en una portentosa cavalcada, va provocar una falta lateral que va enviar cap a dins, com si res, com si fos un desplaçament de pilota, Santi Magallán. El pivot argentí només ha jugat tres partits amb el Llagos, però ja al primer d’ells es va apreciar la classe infinita que porta dins i el gust, el tacte, que té per tractar la pilota. Un guant amb què en aquest cas va acariciar l’esfèrica per assestar una bufetada al rival en forma de gol de falta directa. Perquè per qualsevol equip és una bufetada que et marquin en moments psicològics com l’inici d’una segona meitat. Però l’Andorra, que de fortalesa mental també en té, es va oblidar instantàniament de l’empat i en va disposar d’una molt clara amb un xut escorat just després del gol llagosterenc que va marxar fregant el pal. En aquell moment el Llagos ja havia instal·lat la seva pressió en camp contrari, posant en pràctica la segona part del pla d’Oriol Alsina i el seu cos tècnic. La intenció, pensant en la possible afectació de jugar a més de 1.200 metres d’altitud contra un contrincant del tot adaptat a aquestes condicions, era regular l’esforç al principi del matx per acabar-lo amb frescor. Així, el Llagostera va optar per situar la pressió a mig del camp a la primera part per guardar forces i pressionar amb més agressivitat a la segona.
L’equip llagosterenc va pressionar més a dalt, amb molta intensitat, i això li va fer recuperar moltes pilotes en camp contrari, adquirint més protagonisme amb la pilota i, a la vegada mantenint més allunyat a l’Andorra de l’àrea de Marcos. Els canvis van mantenir l’espurna i la frescor del Llagos a dalt. Eric i Maynau van reemplaçar Cortés i Nahuel a les bandes aportant desequilibri, mentre Yeray, relleu, de Santi Magallán, va sumar amb força i desgast físic a la medul·lar. En aquest tram final, Llagostera i Andorra les van tenir, una cada un, per desfer l’empat. Per part del conjunt de la Costa Brava, Maynau va xutar desviat en un un contra un escorat després de trencar molt bé a l’espai a pentinada de Sascha. Com a última acció inquietant, Diego va rematar de cap alt a la sortida d’un córner.
Al final, tros de punt a un camp on només el Villarreal B hi havia puntuat. Un gran empat i un Llagos que no para de créixer amb el pas de les jornades, un Llagos que transmet la sensació de que, ni molt menys, encara no ha tocat sostre. A la recerca del seu límit continuarà l’equip llagosterenc a casa dissabte que ve contra l’Ebro (18:00). I, per suposat, amb el suport inestimable i imprescindible de tots i cada un dels almogàvers.
FOTO 1: El Llagos va tornar a donar una lliçó d’equip
FOTO 2: Moussa s’enfrontava per primer cop al seu estimat Llagostera
FOTO 3: Magallán, molta classe amb la pilota