Qualsevol partit en què un dels contendents sigui un rival del Llagostera. Rugeix la gent, els crits abarroten l’estadi i la pilota arrossega milers de mirades. La seva, la que més. Entre la multitud, discret, un infiltrat roman a l’ombra en silenci sense perdre detall de res. Veu el que veu tothom però també el que no veu ningú, té un ull que despulla el contrincant. Esmicola cada equip com un científic, l’estudia tècnica, física i tàcticament. Quan algú repara en ell, ja ha arrencat tota la informació que volia de l’enemic. Un cop arriba a casa, és el moment de processar totes les dades de l’enemic per elaborar-ne un complet i meticulós informe final. Li portarà hores, i fins i tot barallar-se amb allò que és tan necessari conciliar. “M’he arribat a passar nits senceres analitzar el rival”, deixa anar amb tota naturalitat, com si per ell fos un plaer desafiar la mateixa son. Així és Cristo Avilés, l’espia del Llagostera, l’analista de rivals del conjunt llagosterenc: metòdic, constant i perfeccionista fins l’infinit. Una obsessió per estudiar amb una inusitada profunditat el rival que emanen d’una devoció passional pel futbol i d’un sentiment convençut pel Llagos.
“M’encanta el futbol i el seu estudi però aquesta passió neix del meu amor pel Llagostera. En aquest club s’ha de treballar molt perquè som poca gent i l’única manera de treballar tantes hores és fent-ho de manera passional. És brutal el que ha fet el Llagostera i el que ha fet aquest club i sempre estaré agraït eternament a l’Oriol i l’Isabel per donar-me aquesta oportunitat”, assegura Avilés, que va arribar al Llagos la temporada 13/14, just la de l’ascens a Segona A. “Que el Llagostera ascendís a Segona A era per nosaltres com guanyar la Champions. Va ser indescriptible anar a camps com San Mamés, El Molinón, La Romareda i el Benito Villamarín. Recordo que al Villamarín, on vam empatar 2-2 la primera temporada, quan pujava escales amunt per gravar el partit, un aficionat del Betis em va pregunar “Pisha, ¿Vosotros de dónde habéis salido? Es feia creus de que el Llagostera estigués jugant contra el Betis (que aquella temporada tornaria a Primera)”, assenyala, contenint, encara, l’emoció i la nostàlgia d’un moment i d’una època que sempre es mantindran vives. Aquell 2014, com si el futbol hagués decidit saldar amb Avilés un deute contret 20 anys enrere, l’esport rei va ser magnànim amb ell i li va lliurar la oportunitat de treballar com a analista al futbol professional després d’haver-li-ho denegat com a futbolista el 1995, quan no va poder pujar a la categoria de plata com a jugador en perdre el ‘play-off’ d’ascens amb la Grama.
Tot i així, l’analista d’Arenys de Mar es reserva les emocions pels partits on juga l’equip que li posa el cor a 200 pulsacions, ja que tota la resta del temps només es deixa portar per una fredor absoluta, la que li permeti la més intensa reflexió. Encara en els moments previs de viure i gravar els partits del Llagos i deixar que es desencadeni la seva passió pel club blau-i-vermell, Cristo Avilés continua sent l’ombra de l’enemic, estudiant cada moviment de l’adversari en l’escalfament.“Avui dia s’escalfa pensant en com jugaràs el partit, així que els rivals et proporcionen informació. Mirar els escalfaments em serveix per corroborar el que he posat a l’informe anteriorment i de vegades per donar-me compte d’alguna sorpresa”, explica. Fins a última hora Oriol Alsina pot rebre informació privilegiada a més de la fotografia del rival en forma d’informe que li entrega el seu espia. Informes de 10 minuts de visionat en vídeo i de 5 minuts de lectura en suport de paper però derivats d’hores de treball setmanals. I és que fora de l’estona prèvia dels partits, Cristo Avilés, com el monjo que es tanca a la seva cel·la, es recull al seu despatx, buscant la calma més absoluta i el silenci més sepulcral que li permetin l’estudi de l’enemic. Un confinament davant l’ordinador que dura hores i hores, tot i que abastit per la seva passió, Avilés mai demana que s’acabi, mai implora auxili al rellotge.
“Elaborar un informe em pot portar entre unes 15-20 hores setmanals, sóc molt escrupulós i en els set anys que porto al club sempre l’he entregat al cos tècnic el dilluns de la setmana de partit amb el rival en qüestió. Analitzo la fase ofensiva d’aquest rival, la fase defensiva, les transicions, l’estratègia i també analitzo jugador per jugador. Hi ha un lema que em va dir un analista amb el que em sento molt identificat i el qual intento posar en pràctica: “Un analista ha de mirar on tothom mira i veure el que ningú veu o pocs veuen”. Partint d’aquest principi, vaig més enllà. No et pots quedar només amb el sistema amb què juga un equip, ja que aquest no determina realment la disposició tàctica dels seus futbolistes: per exemple si un rival juga amb un 4-4-2 no és el mateix que jugui amb extrems purs que ho faci amb dos jugadors de banda que juguin a cama canviada i se’n vagin cap a dins, així que has d’estudiar molt bé el perfil de cada futbolista. Llavors, també s’ha de tenir en compte el tipus de joc i veure quins jugadors estableixen més assocacions entre sí i de quin tipus. Per posar un altre exemple, si un equip opta pel joc directe s’ha d’analitzar si un dels davanters busca la pentinada perquè l’altre vagi a l’espai o bé aquest davanter baixa la pilota per a partir d’aquí construir”, argumenta Avilés, que incideix en la rellevància d’analitzar específica i profundament cadascun dels futbolistes rivals.
“Saber com juga concretament cada jugador és molt important per l’estudi de l’estil de joc del rival en sí però també per saber quines alternatives de joc pot oferir. En el cas del Llagostera això últim és rellevant perquè tenim un tipus de joc i un tipus de camp que obligen els rivals a adaptar-se quan venen a jugar al Municipal. Sabent les característiques de cada jugador, podrem saber si un adversari pot buscar un joc més directe quan ve a Llagostera”, subratlla l’espia del Llagos. “Uns jugadors són més complexos d’analitzar que d’altres. Un perfil de futbolista que pot ser especialment difícil analitzar és un jugador que es comporta diferent a casa de com ho fa fora, com, per exemple, un lateral que es projecta en atac al seu camp però no a domicili”, agrega l’analista d’Arenys de Mar. Cap tipus de contrincant se li resisteix a l’espia de l’equip de la Costa Brava a l’hora d’analitzar-lo, encara que n’hi ha que exigeixen més atenció i esforç. “Penso que els rivals amb una bona transició ofensiva són més difícils d’analitzar perquè has de saber llegir quins són els jugadors clau en les jugades, quin tipus de moviments fan, el tipus de passada… Però els que tenen una bona estratègia ofensiva també demanen un estudi profund perquè has de saber identificar els possibles rematadors, els jugadors que arrosseguen, els que bloquegen…”, assegura Cristo Avilés.
Tot i que és un fanàtic de la seva feina, Avilés adverteix que no tot és l’espionatge del rival. S’ha d’estar pendent d’ell però no obsessionar-se. Del contrari, conviuràs amb el risc de trair-te a tu mateix. “No em vull tirar pedres a mi mateix, però no pots jugar única i exclusivament en funció de com ho faci el rival. El més important és que els jugadors tinguin clara una idea i com executar-la. A partir d’aquí, és important saber com juga el rival per estar previngut del que farà al camp, ja que del contrari potser tardes 20 minuts en assabentar-te de com juga i potser llavors ja serà massa tard. La clau és adaptar-se a l’adversari sense deixar de ser tu mateix”, puntualitza l’analista d’Arenys de Mar, que com a bon espia, coneix les eines tecnològiques i exprimeix totes i cadascuna d’elles per extreure fins l’últim detall de l’enemic.
“Els últims anys ha crescut molt el tema dels anàlisi amb l’evolució de la tecnologia i els cossos tècnics poden disposar de molta informació. Al principi de quan vaig començar com a analista i l’any passat a Tercera Divisió sí que em desplaçava bastant als camps però ara Wyscout ens envia els partits, els programes han millorat molt i hi ha webs com Transfermarkt que et proporcionen moltes estadístiques dels jugadors. El gran perill d’ara és saturar d’informació tant entrenadors com jugadors, però conec l’Oriol molt bé de fa anys i sé quin tipus d’informe vol. A més a més, els altres membres del cos tècnic em faciliten informació puntual que em va bé”, comenta Cristo Avilés, un ‘boig’ de l’espionatge d’enemics, un espia que té l’ull que tot ho veu, un amant del perfeccionisme sense igual. Si vostè vol saber tot del seu proper rival, acudeixi al despatx de Cristo Avilés i li elaborarà un document replet d’informació privilegiada. Però Avilés, fidel als seus colors, només treballa pel club de la Costa Brava, que és l’únic que compta amb els serveis de l’espia d’Arenys de Mar. I aquest és el gran privilegi del Llagos.