Persegueix tot aquell que creua la seva zona d’influència com un gos de presa. És un fidel guardià que custodia la rereguarda sota qualsevol circumstància, traient tota la seva intensitat i entrega. Ensenya les dents per atemorir a l’adversari en la pressió però també per patir, el sacrifici portat al límit és una de les seves característiques. I és que Yeray Sabariego és un futbolista de pura raça, un pitbull que des de la posició de pivot defensiu protegeix la seva defensa i el seu equip com si en això li fos la vida. Quan fa un any i mig Oriol Alsina es va convertir en el seu amo i Llagostera en la seva caseta, Yeray era un pitbull que lluitava per recuperar aquella intensitat ferotge que el definia després de passar per una ruptura de lligament creuat anterior. Avui torna a ser aquell pitbull agressiu que va a totes i sense por en el cos a cos. Un pitbull tan intens com fidel i noble –no li ensenyen moltes targetes-, a qui Alsina li ha estimulat encara més el seu gen competitiu. Avui gaudeix de la maduresa que li donen els seus 26 anys.
“L’any passat el club va apostar per mi després d’una greu lesió i jo vaig apostar per ell i em fa feliç que tant un com l’altre haguem tornat a Segona B i també estic content de poder conviure en un vestidor de 10. La temporada passada em va costar una mica l’aspecte de ser més agressiu en els xocs i els duels individuals després de recuperar-me però ja ha recuperat aquesta intensitat. Ara mateix em sento molt bé, tinc bones sensacions i em sento molt fort físicament. Torno a ser jo”, destaca el migcampista de Badia, que ha sobreviscut a dues de les pitjors lesions que poden martiritzar un futbolista: una ruptura de lligament creuat anterior i, anys enrere, una pubàlgia. El seu sacrifici ha conferit un poderós instint de supervivència a Yeray, un jugador amb una competitivitat salvatge que no té res a envejar a la portentosa musculatura que llueix un pitbull: en l’any i mig que porta al Llagostera no ha patit cap lesió muscular.
“Quan has passat per lesions tan greus te n’adones de la importància que té la prevenció i dedico molt de temps a ella perquè és frustrant no poder jugar per una lesió. A més del treball preventiu que fem amb l’equip, cada dia vaig al gimnàs i faig treball de tren superior i exercicis de prevenció. També em cuido molt l’alimentació i el descans. Al final els futbolistes vivim del nostre cos i has de preparar la maquinària per tenir-la al màxim”, destaca Sabariego. De fet, és habitual veure el jugador de Badia fent exercicis amb gomes abans dels partits per posar a punt el seu cos. Treball invisible però visible a l’hora de rendir sobre la gespa. I és que Yeray sempre compleix la missió que se li encomani. Sigui des d’on sigui. Fins ara, Alsina l’ha utilitzat de mig centre però també de central, posició en què va actuar els 90 minuts a l’últim partit contra l’Orihuela.
“Sóc un jugador comodí. La de pivot és la meva demarcació però en partits com el del Nàstic i l’Orihuela he jugat com a central i m’hi sento còmode. És cert que aquesta temporada no estic tenint tots els minuts que m’agradaria però hi ha molta competència a la plantilla i això és bo, fa que tothom competeixi per un lloc i ningú s’adormi. Lluito a cada entrenament per poder entrar a l’onze titular i, si no, aporto tot el que puc quan surto des de la banqueta”, reconeix Yeray, que ha vist com Oriol Alsina ha fet créixer encara més la virtut que el defineix. “Del que he après al Llagostera destaco la importància de la pilota aturada i també la competitivitat que m’ha transmès l’Oriol, aquesta motivació de guanyar sempre com sigui. Jo de per sí sempre he estat un jugador competitiu i ara ho soc encara més. Sense aquesta competitivitat no hagués arribat fins on ho he fet”, subratlla Yeray Sabariego.
La Segona A ha estat de moment el límit de ‘Yeri’, la categoria més alta on el pitbull ha clavat la dent. Ho va fer les temporades 13/14 i 14/15 amb el Sabadell, el club que l’ha vist néixer i créixer al que s’enfronta el Llagos aquest diumenge a la Nova Creu Alta a les 18:00. Serà el primer cop que el migcampista vagi al camp del Sabadell com a visitant. “Quan va sortir el calendari el primer que vaig fer va ser mirar quan jugaríem a Sabadell. La Nova Creu Alta és un lloc especial i diferent per mi, tinc un record immillorable de la meva etapa al club i molts amics i sempre m’he sentit molt estimat per l’afició. No sé quines sensacions tindré en anar a la Nova Creu Alta com a visitant, però segurament molt boniques. De totes maneres, jo ara defenso la samarreta del Llagostera i la defensaré a mort i vaig amb el pensament d’aconseguir els tres punts”, assegura Yeray, convençut de les possibilitats del Llagostera tot i tractar-se del feu del primer classificat.
“És cert que es tracta del camp del líder però camps com aquest se’ns donen bé com vam demostrar als partits del Nàstic (1-3), Castelló (0-0) i Hércules (0-0). Tenim una afició molt fidel i quan vas a camps visitants i veus gent i banderes del Llagostera et motives més i ho agraeixes. A excepció del partit de Villarreal (derrota per 4-1) hem competit tots els partits en aquesta mala ratxa, així que quan aconseguim una victòria estic segur de que vindrà una bona dinàmica”, destaca Yeray Sabariego. Tot i que part del color de la seva sang és arlequinada, el cor de ‘Yeri’ està ara mateix del tot ocupat pel Llagostera, que té el privilegi de tenir a la seva disposició un pitbull entregat, noble i fidel amb els que protegeix, de tenir un futbolista de pura raça.