El rostre de Pau Juvanteny, encara d’adolescent, denota timidesa, serenitat i aquella preuada humilitat juvenil. El noi de Torelló escolta i assenteix a cada consell, a cada cosa que se li corregeix. Fora de la gespa és un vailet que no fa soroll, dins és un ‘nen’ atrevit, descarat, que mossega en cada pressió, que gosa dirigir l’equip tot i els seus 20 anys. Es comporta com un veterà que, tot i no haver acumulat massa experiència, actua com un futbolista contrastat. Memorable va ser la seva actuació a Tarragona en el primer partit que tastava la Segona B. Semblava que portés tota la vida jugant a la categoria de bronze. Per tot això aquesta pròxima campanya passa de tenir fitxa del filial a ser un fix ja al primer equip.
“És un pas molt important. Estic molt agraït a l’Oriol perquè sempre ha confiat en mi, a ell li és igual que tinguis 25 anys o 19, si et veu capacitat per jugar et posa a l’equip i estic molt content. La temporada passada ja vaig tenir minuts i aquesta lluitaré per tenir-ne més, sigui sortint des de la banqueta o com a titular, és l’objectiu personal que em poso”, destaca ‘Juvi’, que bufa l’espelma de la seva quarta temporada al Llagos. “Diuen que aquest club és una família i realment és així. Aquí tothom et tracta bé i cap jugador posa cap mala cara, tothom es recolza. M’encanta l’ambient que hi ha al vestidor, hi ha moltes bromes i aquest últim any m’ho he passat molt bé als viatges i les partides a la Nintendo amb el Mario Kart”, assenyala el migcampista defensiu amb un somriure.
On no esbossa mai cap somriure ni cap mala cara ‘Juvi’ és al terreny de joc, on roman serè, tranquil, impassible, aliè a les emocions. Tot i així, l’osonenc afirma que vol millorar la seva relació amb la pilota. “Intento sempre jugar fàcil a dos tocs, però de vegades em poso nerviós amb la pilota i haig de millorar en aquest aspecte. Però també haig de continuar millorant tàctica i físicament”, assegura Pau Juvanteny, home que no perdona cap dia d’entrenament. Ni durant el confinament ha cedit a la seva disciplina. “Estic treballant per ser més ample ja que a Segona B el tema físic és molt important. Durant el confinament no he parat de treballar amb peses, cordes i cintes per millora en aquest aspecte. La qüestió física és molt important, penso que si la temporada passada vaig ser titular al primer partit va ser perquè vaig arribar molt fort a la pretemporada”, ressalta ‘Juvi’, que també va formar part de l’onze inicial en altres enfrontaments com els de l’Ejea a casa i l’Orihuela fora.
A partits com el de l’Orihuela el pivot de Torelló va jugar a la medul·lar al costat de David García, el seu millor conseller. Cap migcampista com el de Barcelona millor per aprendre l’ofici de migcentre. “El David m’ha donat molt bons consells, recordo que al camp del Nàstic em van estar a punt d’expulsar i ell em va saber tranquil·litzar i dir-me que no fes més faltes. Jugadors de la seva experiència saben com s’han de col·locar i ser forts mentalment. Però aquest últim any també m’he fixat molt en Santi Magallán i la seva pausa, sap molt bé quan girar la pilota d’un costat a l’altre”, explica Pau Juvanteny, un vailet que ja s’ha fet gran.