Exquisit futbol el que va servir la UE Costa Brava en el primer tast de Palamós. No va arribar a posar el tast final del gol en boca dels entusiasmats almogàvers, atipats tot així d’ocasions. A cabassos. Podria haver servit gols pels entrants, els primers, els segons i els postres però Falcón i la capriciosa sort ens van deixar amb fam. Com la que té aquest equip. No es faran molt de pregar les desitjades dianes i victòries amb aquest futbol d’alta cuina.
Plantava ancles a Palamós des de la Costa de la Luz l’Atlético Sanluqueño. 14 hores d’autobús suportades pels andalusos però qualsevol viatge, per llarg que sigui, val la pena ja només per veure una mica de la Costa Brava. Honorós primer visitant al Palamós-Costa Brava per donar lloc a un partit apassionant, desbordat de futbol i emoció. Es va jugar a veure qui la tractava millor i ho van resultar ser els blau-i-vermells. Per dins i per fora. De fora a dins. De dins a fora. Com la van remenar.
De moltes i varies maneres van triangular els d’Oriol Alsina i moltes jugades coronades amb ocasions. La major quantitat van correspondre a Cala -només aturat per Falcón-, la més clara a Gil amb un travesser a les acaballes de la primera meitat i, l’última, al redebutant Moussa. Agradable exercici de reminiscència de l’extrem per evocar aquell no tan llunyà meravellós any en què vam tornar a ser de bronze.
Marcos en porteria; Forlín i Julen de centrals, Manel Royo de lateral esquerre, Pere de lateral dret; Antonio i Galindo al doble pivot, Cala i Gil per bandes i Xumi i Boris a dalt. Entrava Cala l’onze en l’única novetat respecte de Múrcia. Dura i noble colisió d’intencions de tots dos des del principi fins el final: volien la pilota sí o sí, així que qui patia una neguitosa espera qui no la posseïa. Se la van alternar però la va administrar més i millor el Costa Brava, coral per defensar i per atacar. Acadèmic i pràctic es mostrava l’equip d’Alsina en cada pas.
Fixaven els centrals amb elegant conducció i ventall d’alternatives per devorar metres que inquietaven el Sanluqueño: projeccions dels laterals, aparicions entre línies tan variades com indetectables -ara Cala, ara Gil, ara Xumi-, amb els centrals mantinguts a ratlla per Boris o amenaçadors moviments a l’espai del mateix Boris. I així, amb els andalusos patint per endevinar les intencions dels blau-i-vermells, va ser com el Costa Brava va anar acumulant ocasions: un cop de cap a la sortida d’un córner de Forlín, un xut de Xumi i diverses rematades de Calatrava. No va trobar el Sanluqueño tractament per al trastorn que li causava la hiperactivitat de Cala.
Van seguir els almogàvers endrapant bon futbol al segon acte i, aquest cop, de la vora del plat. L’esfèrica va passar transitar del centre a la perifèria, agitada per l’activació de les bandes per part d’Ilyas i Moussa, dos dels homes de refresc que van entrar per Boris i Cala. Obert el camp, tots dos extrems van alliberar espais interiors i el Costa Brava va trobar posicions de rematada des de fora de l’àrea i també escletxes per trencar a l’espai i accedir de l’àrea de Falcón. Impulsat encara més al final l’equip amb l’entrada de Guiu, de nou les oportunitats van tenir diversos noms però el gol es va rebel·lar: ni Moussa en un un contra un avortat pel veterà porter, ni Xumi i Galindo des de l’exterior de l’àrea ni el mateix Musita als darrers minuts van aconseguir convèncer aquest resistent gol.
Amb més possessió durant alguns minuts, esterilitzada per l’extraordinària organització defensiva del Costa Brava, es va apropar molt al gol el Sanluqueño en una rematada a tocar de porteria de Lucas Gaúcho al minut 81. Però va irrompre el fidelíssim àngel de la guarda dels blau-i-vermells. El de sempre fent la de sempre de torn de cada partit. Sobra ja dir de qui es tracta. I sobra dir com es comportarà el Costa Brava al Johan Cruyff diumenge contra el Barça B (17:00).