Llòbrega tarda de tardor plujosa però sense fred. Gran contradicció però no menys sorprenent que l’agradable contradicció que es va donar al Municipal: de nou un petit poblat com Lacustaria enderrocant l’imperial Tàrraco. El cop de la primera part no va ensorrar els ànims de l’humil però orgullós poblat de la Costa Brava, que es va reconstruir a la segona amb l’estocada de Sascha al minunt 77 i va acabar d’enllestir una nova obra de remuntada a la pròrroga amb la canonada de curta distància de Cortés al minut 110 de la pròrroga. Quarts de final de la Copa Federació i a un sol duel de poder enfrontar-nos a la noblesa del futbol espanyol a la Copa del Rei. No hi haurà moltes més tardorenques tardes plujoses sense fred, però seguirem veient molts més cops a Llagostera un petit tombant gegants.
El Nàstic va desfilar cap al descans amb un somriure, però els partits al Municipal es fan llargs, pesats, eterns. El gol de Bonilla al poc d’entrar a vestidors no va destruir les esperances d’un Llagostera que sempre acaba trobant el seu moment. L’equilibri extrem de la primera part va donar pas l’explosió de futbol dels d’Alsina a la segona part, desbocats, imparables, pletòrics. La igualada es va fer esperar però ningú dubtava que acabaria arribant. Tot i així els blau-i-vermells no van arribar a temps per trencar l’empat i els aguardava una pròrroga. 30 minuts més de pallissa després de cinc partits d’extenuant exigència en 13 dies. Però ni això, ni l’entitat del Nàstic van alterar el conjunt llagosterenc, impulsat pel penal convertit per Cortés cap a un territori fins ara desconegut pels blau-i-vermells com els quarts de final de la Copa Federació. Si passem, cap a la Copa del Rei.
Marcos en porteria; Julen i Diego com a centrals amb Aleix Roig de lateral esquerre i Pere Martínez de lateral dret; Manchón i David García al doble pivot amb Guiu i Cortés per bandes i Sascha i Gil a dalt. Amb aquests 11 d’inici va sortir Oriol Alsina, sabedor de que a la banqueta hi havia uns altres nou futbolistes preparats per donar el màxim de sí. L’escenari, el petit Municipal, i els actors, dos equips que s’inclinen cap al futbol directe, anticipava un partit d’absoluta igualtat i així va ser. El desplaçament en llarg, les segones jugades i la preferència d’arribar per banda regnaven en un matx molt intens, físic i amb molt joc directe on Llagos i Nàstic havien de picar molta pedra per trobar el diamant. El va trobar Bonilla entrant a rematar una centrada al segon pal al minut 42 en l’única ocasió del partit clara fins el moment i l’única escletxa que van trobar els de Seligrat al rocós sistema defensiu d’un Llagos que tan sols ha rebut dos gols en aquests últims cinc partits.
Estimulat per la necessitat, determinat, i confiat en les seves possibilitats, el conjunt de la Costa Brava va acampar al camp del Nàstic al segon acte. Alsina va moure la banqueta amb l’entrada de Christian Dieste per Manchón i la de Genar Fornés per Roig. Dieste va passar a ser la parella de Sascha a dalt, endarrerint Gil a la banda, moviment que va recol·locar a Cortés al doble pivot al costat de David. El Llagos va carregar amb joc directe sobre Sascha però també va ballar portant la pilota d’un costat a l’altre. Interpretava Rock and Roll amb el seu clàssic joc intens, ràpid i directe sense treva pero també una simfonia amb belles i sonores triangulacions en què el fins i sonors tocs de pilota se succeïen sense parar. I l’allau d’ocasions va arribar: una de cap de Sascha, una rematada de Dieste, un altre cop de cap en acció d’estratègia de Diego, un xut al lateral de la xarxa de Guiu… El gol no corresponia al Llagos, però, encara que de manera tardana, finalment ho va fer. Genar, un maldecap per banda, va centrar ras al segon pal i Sascha, omnipresent, la va embocar cap a dins.
Inundat de futbolistes de perfil ofensiu, l’esquadra d’Alsina va refermar la seva idea i Magallán va entrar per David García. Els 90 minuts no van ser suficients per proclamar un vencedor i es va donar una nova pròrroga al Municipal. Continuava delectant el Llagos amb les seves combinacions, especialment una en què una paret entre Gil i Magallán pel centre van desbordar tot el Nàstic. Els mateixos autors dels gols, Bonilla i Sascha, les van tenir per decidir, però la diana decisiva va córrer a càrrec el Llagostera. El mateix Sascha, va ser objecte de penal en una acció a pilota parada i Cortés, inspirat en la creació i sempre encertat des dels onze metres, va convertir. Amang, el jugador de refresc dels tarragonins més incisiu, va voler discutir el triomf llagosterenc amb una centrada al cor de l’àrea que no va trobar rematador i un cop de cap a ultimíssima hora que va desfilar cap a línia de fons fregant el pal.
Eufòrics, jugadors i almogàvers van acabar entonant el crit del vencedor, un Llagos que creix sense parar. Cap de setmana de descans per preparar el que ve: la visita del Platges de Calvià de Mallorca al Municipal en els quarts de la Copa Federació i la també visita de L’Hospitalet a Llagostera en partit de Lliga el diumenge, 1 de novembre. Acabem de començar, però la il·lusió que aixeca aquest Llagostera és molta i cada cop més gran.