Julen Monreal, d’aquells centrals intensos, conundents, que viuen el futbol amb desenfrenada passió, li ha donat ara el ‘sí vull’ al Llagos però ja feia temps que un sabia que estava fet per l’altre: Julen pel Llagostera i l’equip llagosterenc pel central. De fet, abans de que la relació es consolidés, havien estat coquetejant dos anys. “L’Oriol portava un parell d’anys insistint en què vingués i aquest desig de fitxar-me és una de les raons que m’ha fet venir al Llagostera, un club històric i especial. He estat sempre molt pendent dels resultats del Llagostera i és d’agrair que un entrenador tan important et vulgui pel seu equip. M’agrada el club i, sobretot, el míster”, explica el defensa nascut a Pamplona fa 26 anys.
Entremig de Julen i Alsina, Sascha va ser una espècie de missatger. “Conec en Sascha d’enfrontar-me a ell i de quan vam coincidir al Cornellà i també ha tingut molt a veure en què hagi vingut al Llagostera. Tinc una bona relació amb ell i m’ha explicat com és el club”, desvela Monreal. El defensa va créixer al futbol base del CD Pamplona, per després acabar-se de polir al Peña Sport i Mutilvera de Navarra, a Segona B, i ampliar la seva experiència a la categoria de bronze a Ontinyent, Oviedo Vetusta, i La Nucía, on ha militat l’última temporada. Monreal és d’aquells centrals que imposen amb la seva simple presència al terreny de joc amb els seus 193 centímetres d’estatura. Un futbolista amb unes característiques que fan que sigui un jugador concebut per vestir de blau-i-vermell.
“Em defineixo com un central contundent amb bona sortida de pilota i amb bon joc aeri. És cert que sóc un jugador robust però no per això m’oblido de tractar bé la bola”, assegura Monreal, que pot actuar a qualsevol dels dos llocs de l’eix de la defensa. “Malgrat que sóc central dretà sempre he jugat per l’esquerra. La meva cama hàbil és la dreta però amb l’esquerra em defenso bé, així que puc estar a un costat o l’altre”, ressalta Julen, dels pocs centrals privilegiats al que tant els hi fa jugar amb una cama que amb l’altra. Del navarrès emanen unes ganes tremendes d’aportar al Llagos i, com no, la convicció absoluta de que arriba a un equip fet per ell.
“El Llagostera destaca per tenir molt clares totes les seves idees, és un equip molt rocós. Tot i que no arrisca molt jugant des del darrere, també sap tractar bé la pilota i, com dic, té molt clar al que juga, sempre que he jugat contra el Llagostera els partits han estat molt complicats. La plantilla té jugadors corpulents i com que jo també tinc cos penso que em puc adaptar molt bé a l’equip”, ressalta Julen Monreal, que es frega les mans en arribar a un conjunt en què, els centrals, a part d’evitar els gols, també els marquen. Com oblidar, per exemple, les vuit dianes de Lucas Viale la temporada del retorn a Segona B sense que cap d’ells fos de penal. Una xifra que signaria qualsevol davanter. “Aquest any m’hauré de marcar una xifra de gols”, afirma, entre riures i en to murri Julen Monreal, conscient de que arriba al santuari de l’estratègia, on hi entra un jugador que venera l’esforç, la disciplina i la passió pel futbol. Un futbolista, en definitiva, nascut per jugar al Llagos.