Alguna cosa ressona al Municipal de Llagostera i les seves immediacions. És el galop de David Bigas, que ja trota. Cada dia amb més força, cada dia amb més ímpetu, el poltre de Peralada es prepara per tornar a cavalcar sense parar i ho fa al mateix hipòdrom que gaudirà de les seves curses l’any que ve, és a dir, el Municipal. No li treu l’ull de sobre Edu Bardera, el genet que doma les seves ganes, al temps que arria la seva pota greument ferida al novembre contra l’Ebro, que ja llueix forta, musculosa, pletòrica, preparada per cavalcar a Llagostera per tercer any consecutiu.
“Des del principi vaig tenir molt clar que volia continuar al Llagostera, aquí he fet un gran grup d’amics i companys i em sento en deute amb l’equip després de no poder jugar tot aquest temps amb la lesió. Des del primer moment, tant els companys, com l’Oriol i tot el cos tècnic m’han recolzat i donat tranquil·litat durant tot aquest temps. A part, tinc ganes de trobar estabilitat a un club i estic motivat per fer coses maques amb el Llagostera. Penso que el club ha valorat també el gran estat de forma que tenia abans de la lesió a l’hora de renovar-me”, confessa David Bigas, que amb aquesta tercera campanya a l’equip blau-i-vermell superarà les dues temporades i mitja que va militar a l’Olot. El poltre del Llagos espera estar a la línia de sortida de la primera cursa.
“No em poso dates en els terminis de recuperació per prudència i perquè si no els compleixes després et frustres però espero estar disponible pel míster ja a la primera jornada. La rehabilitació va molt bé i sobretot, he millorat molt aquest últim mes. Amb el confinament no he perdut però tampoc he pogut avançar en no poder anar al fisioterapeuta ni estar sota la supervisió de cap metge. Però la cama ja respon molt millor, els metges m’han dit que el lligament creuat ja està molt fort i ara l’únic que falta és adaptar al cos, recuperar la confiança i que el genoll recuperi els mecanismes de tots els moviments”, explica Bigas, que ha tingut a la mateixa plantilla dos grans exemples en qui emmirallar-se: Pitu Comadevall i Jordi Maymí.
“Tots dos són un model a seguir. Encara que a mi ja no em falta molt per fer-ho, ells ja toquen pilota i em posa content veure com progressen”, destaca el lateral altempordanès, que ha sentit el caliu dels mateixos companys i tècnics i, com no, els dels que no es cansen mai d’insuflar energia al Llagos des de fora del camp, els almogàvers. “Dona gust que, vagis al camp que vagis, i sigui el dia que sigui, sempre vegis un racó amb aficionats del Llagostera. Encara que siguin pocs, agraïm el seu suport, són molt fides i es preocuoen per nosaltres, a mi mai m’han deixat de preguntar per la lesió quan m’han vist pel camp. Estem encantats amb ells”, ressalta David Bigas, que no pot deixar de pensar en la nova campanya.
“La propera temporada serà una mica diferent pel format que pugui tenir. Però, independentment, ho donarem tot. Ja tinc ganes de que tots junts ens retrobem per entrenar”, subratlla el poltre del Llagos, que rendeix on sigui, tingui menys o més extensió per galopar. Així porta demostrant-ho dos anys al club de la Costa Brava. “Una de les virtuts que tinc és que m’adapto ràpid al camp que em posin, sigui gran o petit. És cert que en un camp gran tinc més espai per córrer però m’adapto a qualsevol terreny de joc, si haig d’anar al xoc més vegads, com és el cas del Municipal, hi vaig sense por”, ressalta Bigas, desitjós de tornar córrer, de tornar a cavalcar desfermat, com un poltre salvatge, imparable, com un poltre que seguirà meravellant amb les seves portentoses exhibicions a l’hipòdrom de Llagostera.