Enèrgica arrencada però abrupta frenada la que va viure el Llagos a Can Barça, on les concessions defensives van ser l’escletxa per on es va esfondrar l’elegant posada en escena del conjunt llagosterenc, agosarat, gens tímid, abocant tota la seva essència, sense notar el brusc canvi del rústic Municipal al majestuós Johan Cruyff. En Cortés, amb un modèlic llançament de penal al minut 20, va trobar el magnífic teloner i en l’artista Gil l’espurna dels focs artificials amb un gol monumental passada la mitja hora. Esperava però no s’amagava amb la pilota el Llagostera, que va veure com Rey Manaj escurçava la diferència abans del pas per camerinos. Devorador d’errades amb la seva qualitat, va treure màxim rèdit el conjunt de García Pimienta dels petits descuits del Llagos, copejat amb les següents dianes de Konrad, Lucas i Collado però no rendit. Fins el final van llançar ofensives els d’Alsina.
Significa molt que al marcador que presideix el Johan Cruyff hi llueixi l’escut del Llagostera junt amb el del Barça. Sideral diferència entre dos clubs reduïda al camp, pràctica en què hi és el conjunt del Gironès tot un catedràtic. Més commovedor va ser encara arribar a veure aquell 0-2 al marcador i veure com el Llagos va forjar la millor versió del filial blaugrana, just vencedor d’un duel on va haver de vomitar tot el seu futbol. Episodi d’aprenentatge al cap i a la fi d’un Llagos que continua ben ubicat a la classificació i amb la sort de poder disputar dos dels tres últims envits de la primera fase al Municipal, menys Municipal sense els almogàvers però contagiat de la seva aura que ens segueix arribant.
El Llagostera va irrompre al coliseu blaugrana amb Marcos a la porteria; una línia defensiva amb Julen i Diego a l’eix, Pere de lateral dret i Bigas de lateral esquerre, un mig del camp amb Manchón i Cortés al doble pivot amb Duba i Guiu per bandes i Sascha a dalt amb Gil enganxant. Sincer com sempre, li va deixar clar el Llagos al Barça B que assumia la seva major possessió de pilota però que no seria dominat i que quan tingués la bola la mimaria igual de bé per abraçar el gol. Laberíntic, orientava el sistema defensiu de l’ahir equip rosa cap a bandes les combinacions de l’esquadra blaugrana. Endreçat sense bola i exquisit amb ella, el Llagostera treia el cap amb freqüència el cap per l’àrea de Carevic. Fins que s’hi va veure plantat amb el penal convertit per Cortés. Pot ser ‘fàcil’ llençar un penal però no posar-lo a l’únic racó impossible d’accedir per al porter, l’escaire, com va fer el timó de Cardedeu.
El 0-1 no va saciar la conformitat del Llagos, que continuava ben protegit sense esfèrica. No es deixava de fer preguntes el Barça B sobre com superar la granítica defensa de l’equip llagosterenc i no deixaven els d’Alsina de trobar respostes en atac, il·luminats per la inspiració d’artistes com Gil Muntadas, que, sense necessitat de pensar molt en l’obra, va pintar un fulgurant traç a l’escaire. Un monument al gol que va aixecar un 0-2 que va sustentar Marcos amb una prodigiosa doble aturada però que es va esquerdar amb el gol abans del descans anotat per Manaj amb una rematada dins l’àrea. Tombava el Barça B la barrera psicològica dels dos gols amb un diana que li insuflava oxigen anímic.
Revifat, l’equip de García Pimienta va alliberar tot el seu talent i va trobar l’empat a la represa amb un col·locat tir escorat de Konrad. Muntat en una dinàmica de joc efectiu i veloç, el filial blaugrana va acabar d’avançar al marcador al Llagos amb un tir al pal llarg de Lucas a prop de l’àrea petita al minut 56 i el va deixar ja enrere amb una bona jugada personal de Collado al 65’ amb felina intervenció de Marcos en una jugada prèvia. Abans havia començat el Llagostera a moure la banqueta i Aimar va ingressar per Pere, Dieste per Duba i Pau per Guiu. Més tard ho van fer Alejandro Marcos per Bigas i Juvi per Manchón. Apel·lant a la seva identitat, es va llançar el Llagos cap a l’arc de Carevic per discutir el propietari dels punts però la bona gestió de la renda del Barça B va impedir que més moviments agitessin l’electrònic. Infeliç però digníssim final d’un Llagostera que va dir molt al Johan Cruyff i que comença a caminar cap a dissabte, on el Nàstic serà el foraster del Municipal (17:30). El primer de tres partits en els quals hi vessarem un mar de suor.