Acumula quilòmetres el futbol semiprofessional, però no desgast. Es manté igual de veloç i fibrat que sempre, però ara és més reflexiu i menys intuitiu. I, per suposat, no es cansa mai. Córrer el que hagi de córrer. El correcamins del Llagos, o, el que és el mateix, David Crespo, accelera cap a l’horitzó de la plenitud futbolística. Va arrencar el trajecte de maduració a Llagostera i ja no ha parat. En el moment que arrenca i es fica en camp contrari, són molts els coiots els que intenten atrapar un correcamins al que ningú pot aturar. Ara, amb 24 anys, sap seleccionar quin és l’instant ideal per irrompre en el terreny dels rivals, en el terreny dels coiots. Quan canvia el ritme sona el ‘bip-bip’ a tots els camins, anunciant que alguna cosa passarà al territori de l’enemic. La diferència és que ara sap contenir-se quan toca, sap interpretar millor quan suposa un risc córrer cap endavant i exposar-se al perill dels coiots. I sap millor què fer quan toca amagar-se i protegir-se en camp propi junt amb la resta de companys.
“Aquesta temporada em noto més preparat, més fet. Les meves grans virtuts sempre han estat la resistència i la velocitat però potser abans me’n anava cap endavant de manera més descontrolada i ara sé seleccionar millor quan incorporar-me. En els aspectes defensius era on havia de millorar i en aquest sentit he progressat molt. L’Oriol m’ha inculcat la importància de defensar, als laterals sempre ens està molt a sobre i ens insisteix en què el primer de tot és defensar. Però no només he donat un pas endavant en seleccionar millor les projeccions, també en altres aspectes com les marques, el cos a cos i la orientació del cos a l’hora de defensar accions com centrades laterals”, reconeix David Crespo, que es troba en una prestigiosa escola de laterals drets, un de les millors per aprendre’n l’ofici. És el que té també tenir compartir demarcació amb dos jugadors doctorats en aquesta posició com Aimar Moratalla i Albert Dalmau. De fet, el lateral dret és ara mateix una de les demarcacions amb més competència al Llagos.
“L’Aimar, a més de ser un dels capitans, és una persona molt propera que et dona molts consells i que et corregeix les errades en el moment que les comets i això s’agraeix, faig cas del que em diu per ser millor futbolista. A l’Albert no el conec tant perquè porta menys temps aquí però també em fa correccions que em serveixen i tinc amb ell una bona relació. És una sort aprendre de dos jugadors que han competit a Segona A i han estat professionals”, assenyala el futbolista de Palma de Mallorca, que es va mostrar aplicat en tasques defensives a l’últim xoc contra el Barça B al Johan Cruyff -contenint amb l’ajuda de Cortés les constants incorporacions d’Akieme-, i incisiu en atac. “Feia temps que no jugava 90 minuts i em vaig sentir molt bé. Tinc molta competència al lateral dret perquè en som tres però això t’ajuda a millorar encara més i a afrontar els entrenaments encara més motivat perquè el míster tingui dubtes de qui posar. Ha hagut vegades que m’ha posat d’extrem i també m’he sentit bé”, destaca Crespo, un correcamins que arrenqui des d’on arrenqui -sigui més endavant o més enrere, segons la seva posició-, mai l’atrapen. Sobretot en vastes extensions de terreny.
“És cert que a camps grans com el Johan Cruyff o la Nova Creu Alta has de córrer més però m’agraden perquè tinc més espai per atacar. Però, en general, a tot l’equips se’ns està donant bé competir a camps així, ja que hem puntuat a llocs molt complicats com Tarragona, Castelló i Sabadell”, agrega el mallorquí, que amb aquesta maduració ha optimitzat un rendiment sempre cimentat en gran mesura en un físic d’escultura amb uns abdominals de portada de revista. Un físic tan estètic com ràpid i eficient. De fet sembla que el correcamins sigui com un bòlid perfecte: corre i consumeix poc, ja que no es cansa mai. I, per si nos fos poc, no té avaries. En aquest sentit, la dada és contundent: no ha tingut lesions musculars els últims cinc anys. “Puc tocar fusta d’haver passat per poquíssimes lesions musculars. La meva preparació física no ha canviat però ara em sento més segur perquè futbolísticament he guanyat en aquesta maduresa que et dona el pas dels anys. Però realment penso que la maduració futbolística és un procés que mai culmines perquè cada any aprens coses noves. A l’equip tenim exemples com Sascha, Lucas i Aimar. La prova és que, tot i tenir més de 30 anys, són dels que més minuts tenen. Estan en un moment espectacular i demostren en cada partit que l’edat és només un número”, assegura David Crespo.
Tot i tenir només 24 anys, el correcamins ja ha recorregut molts quilòmetres al futbol semiprofessional amb els seus passos per Ferriolense i Llosetense (Tercera Divisió balear), Formentera (Segona B) i el propi Llagos (Tercera i Segona B), on hi va arribar des de Ses Illes l’estiu del 2018. En un dels quilòmetres recorreguts amb el Llagos, va haver un punt molt concret on hi va deixar marcada una profunda i inesborrable petjada amb la seva pota dreta: a Portugalete. Allà, va marcar l’1 de juny del 2019 el gol que va convertir de nou el conjunt de la Costa Brava en un equip de bronze. Encara que a Llagostera ja hi va deixar marcada una primera petjada marcant un dels dos gols de l’anada (2-0). “Fins ara el dia de Portugalete m’ha donat els millors moments que he viscut dins d’un camp de futbol. Va ser un dia molt emotiu, amb felicitat per tots els costats. De tant en tant, em ve al cap aquest moment i de vegades em surten al mòbil fotos antigues de celebracions amb els companys d’aquell dia i això t’apuja l’ànim”, afirma Crespo, encara pres per l’emoció d’aquella tarda a Bilbao.
La diana del balear va catapultar el Llagos a una categoria que ara intenta mantenir. L’equip llagosterenc, en una d’aquelles ratxes inexplicables pel bon joc mostrat, no guanya des del desembre. Encara que amb 33 punts, el marge sobre el descens és encara ampli, de set. “Aquest 2020 estem patint una mala dinàmica i encara no hem guanyat però penso que és només una mala ratxa de resultats i no de joc, ja que aquesta temporada, tret de dos o tres partits, l’equip sempre ha donat la cara. A més a més, i com ja he dit, hem competit i puntuat últimament a camps com els del Sabadell i l’Hércules. Si seguim així, guanyarem”, assevera el lateral dret, encara que les dues properes setmanes la Lliga queda suspesa com a mesura de prevenció per evitar la propagació del coronavirus. En aquestes dues jornades cancel·lades, el Llagos havia de rebre l’Andorra i visitar l’Ebro. “L’aturada perjudica a tots els equips i serà complicat afrontar aquestes dues setmanes sense la motivació de jugar els caps de setmana. Però entenem que estem en una situació delicada i hem de fer tot el possible per evitar més contagis”, subratlla el lateral de Palma de Mallorca.
Dues setmanes excepcionals en què els almogàvers no podran gaudir dels jugadors. Ni aquests dels almogàvers: “Tenim pocs aficionats però els que ens segueixen són molt fidels i els hi estem molt agraïts, valorem molt el seu esforç, ens donen un suport incondicional i impagable. Inclús ara que estàvem en una mala dinàmica han continuat venint”, destaca David Crespo, esperonat encara més per l’esperit dels almogàvers cada vegada que fa i desfà camins pel lateral dret. El correcamins del Llagostera ja ha acumulat molts quilòmetres però, rumb a la seva plenitud futbolísitica, encara li’n queden molts per recórrer. Tant en quantitat, com, sobretot, en qualitat.