Sense complexe d’inferioritat, sense sentir-se menys en cap moment, es va vestir el Llagos de líder els 90 minuts per prendre-li a l’equip més en forma de la categoria un enorme empat. Blindat el Municipal de Cornellà, més d’un any sense que ningú hi celebri una victòria en partit oficial, a punt inclús va estar el conjunt llagosterenc de profanar aquesta imbatibilitat a la recta final. Saborós punt al final per un equip que, tot i petit, acostuma a comportar-se com els grans. Una sola derrota en 11 partits oficials aquesta campanya, dos gols encaixats en sis partits de Lliga per convertir-nos en els més sòlids de moment del subgrup i un Llagostera que mira il·lusionat, decidit, amb optimisme, la cita amb la història de dimecres a Las Rozas (18:00).
Infon respecte el Llagos. Fa temps que se l’ha guanyat. Per això, en una primera meitat de tanteig, l’esquadra de la Costa Brava va manifestar respecte pel Cornellà però el Cornellà pel Llagostera també. Determinat però no temerari, el conjunt de Guillermo Fernández Romo va abordar amb constància la porteria de Marcos. Tenien més la pilota els del Baix Llobregat però el Llagos no es quedava callat i contestava en transició. Orfe pràcticament la primera part d’ocasions, la segona en va tenir, sobretot amb la firma dels d’Alsina. El Cornellà va empènyer més el Llagostera cap enrere però la sensació de perill que transmetia el Llagos al contraatac es deixava sentir cada vegada més.
El conjunt del Gironès va saltar amb Marcos en porteria; Julen i Lucas com a parella de centrals; Aimar de lateral dret, Genar de lateral esquerre; David García i Manchón al doble pivot amb Guiu i Pau per bandes i Sascha a dalt amb Dubasin enganxant. El Cornellà, replet de futbolistes de molt alt nivell -entre ells l’ex del Llagos Eloy Gila-, va prendre la pilota des dels primers minuts però, com sol fer, els blau-i-vermells van deixar sense efecte la possessió. Bloquejada tota via interior, els de Guillermo Fernández Romo intentaven sortir per fora i, a partir d’aquí, trobar jugadors entre línies o canviar el joc de banda. Pels costats també es va saber protegir un Llagos molt solidari que rebutjava totes les pilotes llançades en una defensa de l’àrea brillant.
Despertava inquietud l’equip blau-i-vermell atacant. Pau desbordava, Sascha les baixava i Guiu i Dubasin suposaven una amenaça cada vegada que empaitaven la pilota a l’espai. Tan sols li va faltar al Llagos un xic de malícia a l’últim terç de camp per generar ocasions en un primer temps que va trobar a faltar més oportunitats de gol i en què el Cornellà, mestre també de l’estratègia, va disposar de la més clara en un servei de banda que va acabar amb rematada fregant el pal d’Ontiveros, qui minuts abans va rematar a les mans de Marcos en una altra arribada.
Les situacions de gol es van anar deixant caure a poc a poc a un segon acte on va entrar en escena Gil Muntadas per Pau en el primer relleu del Llagostera. Amb l’entrada del ’10’, Dubasin es va desplaçar a banda esquerra. El mitjapunta osonenc va exercir de conductor de transicions del Llagos cada vegada més incisives. Conduïa Gil contraatacs, atreia rivals i alliberava al seu torn línies de passada. El Cornellà també va guanyar profunditat fent retrocedir el Llagos fins a tres quarts però sense trobar la manera de fer trontollar la porteria, salvada per Marcos als primers minuts de la segona meitat amb una gran estirada a míssil d’Agus Medina.
Alsina va continuar movent la banqueta i Aleix Roig va ingressar per Dubasin i Dieste per Genar. Roig se situava de lateral esquerre i Dieste d’extrem esquerre. El Llagostera va fer témer el Cornellà per la imbatibilitat del seu camp als últims minuts des de la pissarra. Fins el moment havia neutralitzat l’equip verd l’estratègia de l’equip llagosterenc però l’equip del Gironès te tanta varietat a pilota parada que sempre acaba trobant escapatòria. Aimar, amb dues rematades al segon pal de córner, va veure passar el gol de molt a prop, igual que Guiu en una potent rematada escorada. El premi va poder ser encara més gran però prou gran que és un punt al camp del líder. I prou gros que pot ser també si dimecres guanyem la final de la Copa Federació. Patirem, suarem, però, sentint els ànims dels almogàvers, podem tornar-ho a fer, podem tornar a fer-la grossa.
Fotos cedides per UE Cornellà / Éric García