Gran camp, punt segur. És la sana costum que del Llagostera cada vegada que el calendari li proposa una sortida complicada. Ho va fer al camp del Nàstic (1-3), a Castelló (0-0), a Alacant contra l’Hércules (0-0) i ahir al feu del Sabadell (1-1). Amb l’afegit de tractar-se de la casa del líder i de neutralitzar un marcador en contra després de que Gil Muntadas igualés al minut 71 el gol al 64 de Boris Garrós. La Nova Creu Alta va ser testimoni d’un Llagos que, tot i patir en alguns moments, no li va tenir res a envejar al líder. Com un dels millors equips de tota la Segona B que és, el Sabadell va exprimir el conjunt llagosterenc al màxim en alguns moments, però els de la Costa Brava van tirar del seu combustible, aquesta competitivitat inherent als blau-i-vermells, per sobreviure. Un combustible que es pot quedar en reserves però que mai s’acaba. Marcos Pérez, amb el penal que va aturar al tram final de la primera part, i Gil Muntadas, amb la diana esmentada seran aquesta jornada els noms més sonors. Però tots i cada un dels jugadors són garants d’aquesta competitivitat, el denominador comú de vestir la samarreta del Llagos.
El Sabadell, esperonat pel pols pel liderat que manté amb el Castelló, no es va guardar res des del principi. La Nova Creu Alta esperava elegant per acollir el duel entre dos clubs agermanats com el Sabadell i el Llagostera i per veure el seu equip defensar aquesta primera plaça. Els arlequinats sentien que havien de complir en aquesta cita. Els d’Antonio Hidalgo volien lluir la seva bona presència en camp contrari i van fer que la pilota circulés més pel camp del conjunt del Gironès. La tarda no anava a ser plàcida pel Llagos però tampoc per un Sabadell que va comprovar de primera mà la complexitat que implica ja no només guanyar un partit al Llagos, si no guanyar als d’Oriol Alsina un sol duel individual. Un Sabadell que va comprovar també com el Llagostera té una resposta per a tot. També per quan l’intentes sotmetre com va passar al final de cada part. Va ser aquí on els de la Costa Brava van exhibir una capacitat de patiment de la que pots equips poden presumir.
Alsina va sortir amb Marcos a la porteria; Diego i Lucas Viale a l’eix de la defensa, Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i Kuku a dalt amb Gil Muntadas de mitjapunta. Recorrent al pla dels grans camps, quasi infalible, el Llagos va ser aquell equip sòlid i solidari que avorreix el rival negant-li tot espai i que l’espanta quan surt en transició. Intentaven els d’Antonio Hidalgo construir però els onze futbolistes del conjunt llagosterenc eren onze obrers amb pic i pala que suaven en cada acció per destruir. Un Llagostera que podia esperar però que també se’n podia anar a buscar al Sabadell en camp contrari. En una d’aquestes pressions avançades, Nahuel va robar i va tenir una aproximació que va fer el silenci a la Nova Creu Alta.
El Sabadell, ordenat i acadèmic amb la pilota -i sent conscient de que havia de fer-la circular amb seguretat per no desencadenar les enèrgiques transicions del Llagos-, va anar fent retrocedir el conjunt del Gironès amb el transcurs dels minuts fins acabar tancant l’equip blau-i-vermell als darrers minuts de la primera meitat. Però els d’Oriol Alsina estan preparats per a tot i quan hi ha tempesta saben treure el paraigua fins que amaina. Marcos Pérez va mantenir el Llagostera sota aixopluc aturant un penal a Edgar i poc després el ’10’ del Sabadell va veure com Diego li treia una pilota quan es disposava a rematar. La tempesta es va acabar amb un travesser de Manu Lanzarote, que va llançar l’esfèrica des de 35 metres. I el Llagos, amb una extraordinària capacitat de sacrifici, va sortir ilès d’ella. I més fort. Els primers minuts de la segona part van veure dues perilloses compereixences del conjunt de la Costa Brava a l’àrea contrària amb una centrada d’Aimar que a punt va estar d’embocar Kuku i un xut des de la frontal de Gil que va blocar Mackay.
Però l’esquadra arlequinada, que tant s’havia estat trencant el cap per trobar la solució, per fi va donar amb aquesta espècie de fórmula secreta que fa falta per marcar un gol al Llagostera. En pràcticament l’única situació de descoordinació del Llagos en tot el partit, Boris Garrós va rematar una centrada prop de l’àrea petita. Tot i així, el Llagostera s’adapta a tot i també té solucions per a tots els problemes que l’adversari li planteja. Encara que sigui tot un equipàs i un líder com el Sabadell. La solució per remuntar un partit es diu personalitat. I, recorrent a ella, els d’Oriol Alsina ja han remuntar nou vegades un matx aquesta campanya. L’última a la Nova Creu Alta. Tan sols set minuts van haver d’esperar els almogàvers per celebrar l’empat. En una jugada rapidíssima, una paret entre Santi Magallán i Gil Muntadas va tenir com a epíleg un un contra un del ‘7’ del Llagos davant Mackay que el l’artista va resoldre amb una subtil pinzellada.
El Llagostera volia mirar endavant però sense deixar de mirar enrere. L’equip llagosterenc es desplegava amb energia en les transicions ofensives però també replegava ràpid quan tocava. En els canvis, Yeray va entrar per Nahuel i Oriol Alsina va passar a jugar amb un trivot a la medul·lar amb el de Badia, Magallán i David García. Més ciment per tapar qualsevol esquerda interior que pogués fer trontollar el mur aixecat davant Marcos. En les altres substitucions, orientades a mantenir la frescor davant i la verticalitat, Eric va entrar per Cortés i Dieste per Kuku. El trivot va atorgar al Llagos protecció per contrarrestar la sèrie d’atacs finals i ininterromputs del Sabadell. Edgar va fregar el 2-1 de cap però, a continuació, Dieste va veure passar el segon del Llagos de molt a prop en una jugada que va concloure amb un tir blocat per Mackay.
Nou empat en un camp dels grans, amanit pel fet de ser el feu del líder i per haver anat per darrere al marcador. El Llagostera ja ha convertit en rutina això de puntuar als majestuosos estadis de Segona B. Una sana costum que l’equip llagosterenc voldrà tornar posar en pràctica diumenge que ve en un altre temple: l’Estadi Johan Cruyff, on visitarà el Barça B (17:00).