Molts són els pesars que va carregar el Llagostera a la seva esquena. I variats: rebre un gol en la primera jugada, haver de competir durant 55 minuts amb un menys per l’expulsió de Sascha per doble groga al minut 35, una diana anul.lada discutible i un possible penal a Gil Muntadas. Però a pesar de tot, el Llagos, recolzat en la seva raça, va sobreviure i va caçar un punt al final amb una estocada de Nahuel des de fora de l’àrea al minut 85. En els dies en què tot se’t torna en contra, al Llagostera sempre li queda aquesta competitivitat innata. Gràcies a ella va poder aguantar tot el patiment al que va estar sotmès i suma un punt amb molt de valor moral i, no ho oblidem, d’un gran valor a la classificació: deixem un rival directe en dinàmica ascendent a 10 punts i li guanyem el goal average particular. En una categoria en què la igualtat és la reina, detalls com aquests són claus perquè el nostre tro al futbol espanyol sigui sent de bronze.
S’ha de posar èmfasi en el patiment extrem el que va haver de suportar el Llagos en un dels partits més complicats de la temporada amb la fatiga física pròpia de jugar gran part del matx en inferioritat numèrica i amb la fatiga mental donada, sobretot, pel fet d’haver de veure’s per darrere al marcador en el context d’una dinàmica negativa. La convivència amb aquesta inèrcia no està sent fàcil però amb una exhibició de caràcter com la que va ensenyar el Llagos un cop més al Municipal ens la traurem de sobre ben aviat. Arribava l’equip llagosterenc amb baixes com les de Maynau i Diego per sanció.
Però en aquest equip el qui surt de l’alineació inicial el reemplaça un altre que ho pot fer igual de bé. Com en una cursa de relleus, sempre hi ha un preparat per agafar el testimoni que li deixa l’altre. En aquest cas, Yeray va ser qui va entrar per Diego i Crespo per Maynau. Així, l’onze titular va ser el format per Marcos en porteria; Yeray i Lucas Viale com a parella de centrals amb Aimar de lateral dret i Crespo de lateral esquerre; Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i Sascha a dalt amb Gil Muntadas de mitjapunta. El gol de l’Orihuela va coincidir pràcticament amb el xiulet inicial en una jugada ràpida i sorprenent en què Chechu va deixar de cara perquè Solano rematés.
Però el rostre del Llagos no es va desencaixar pel fet d’encaixar un gol tan aviat. L’equip d’Oriol Alsina va fer front des del primer moment a les dures situacions psicològiques es que es van anar descencadenant durant el partit, la primera aquesta diana tan matinera del conjunt alacantí. El Llagostera va atacar amb estil i defensant el seu estil, el del joc directe, el del futbol intens, el de no donar treva el rival a través d’aquests trets d’identitat que sempre han format part del conjunt llagosterenc. Sascha va estrenar tota la sèrie d’oportunitats de gol que va produir l’equip de la Costa Brava a la primera part amb una diana de cap a la sortida d’un córner que li van anul·lar per una suposada empenta.
El Llagos combinava desplaçaments llargs amb altres moments en què va combinar portant l’esfèrica d’un costat a l’altre. En qualsevol cas, finalitzava les jugades amb certa freqüència i en algunes d’elles ensumava el gol tot i no arribar a tastar-lo. A pesar de que l’Orihuela intentava bascular per impedir que el Llagostera guanyés metres amb les accions de Cortés i Nahuel i les projeccions de Crespo i Aimar, era suficient amb què alguns d’aquests jugadors rebés per centrar i posar en problemes la defensa visitant. Sascha va veure de molt a prop el gol de nou en una centrada de Magallán, un xut de Gil des de la frontal se’n va anar llepant el pal i una rematada de Cortés a centrada de Crespo també va estar a punt de convertir-se en l’empat.
Però no per llançar constants ofensives el Llagostera va descuidar la part defensiva. Encara que va ser una rematada al pal, l’Orihuela només va tenir una aproximació perillosa en tot el primer temps al marge del gol. Tot i que l’empat es feia pregar, la sensació que regnava camí del descans era que si no arribava al primer temps ho faria al segon. Però una desgraciada jugada va deixar minvat el Llagos: Sascha va veure la segona groga en fer falta al porter de l’Orihuela en una disputa i el conjunt blau-i-vermell es va quedar amb 10 jugadors. La situació era frustrant pel Llagostera: perdent 0-1 des del primer minut, una igualada que es resistia i inferioritat numèrica. Tanmateix, el Llagos va saber canalitzar tota aquesta ràbia per seguir corrent i donant-ho tot per la remuntada.
El jugar amb cor no li va impedir a l’equip llagosterenc utilitzar el cap. L’Orihuela va arrencar la segona part prenent la pilota, encara que sense inquietar, potser més amb la voluntat d’utilitzar la bola com una eina de desgast, com una eina també per avançar la agulles del rellotge. El Llagos no va desesperar, no va caure a la trampa i va saber aguantar aquest primer tram de la segona meitat i esperar la seva oportunitat per sortir i caçar la presa. Qui primer la va poder capturar va ser Kuku -relleu de Cortés-, que va trencar molt bé a l’espai per quedar-se un contra un amb Aitor encara que creuant la pilota en excés. Com Kuku, els altres dos homes de refresc –Dalmau va ingressar a la gespa per Crespo i Eric per Yeray-, van aportar frescor i energia a un Llagos que no va cessar de creure tot i no tenir el millor dia. En l’única ocasió dels d’Albadalejo al segon temps, Marcos va treure una bona mà en un xut d’Entrena a l’interior de l’àrea.
Però per molt que pugui escassejar algun dia la inspiració, en aquest equip sempre abunda l’entrega fins el final. I d’ella es va servir el Llagostera per empatar al minut 85. Semblava que una centrada bombejada d’Eric podia morir a les mans d’Aitor però finalment la jugada va tenir continuïtat amb un rebuig que va empalar Nahuel des de la frontal per marcar el seu sisè gol aquesta temporada. L’esquadra de la Costa Brava es disposava a culminar la remuntada i així ho va intentar fins el final però sense poder fer realitat el seu desig. I desitjant estem ja que arribi el següent partit, d’anar a competir diumenge a la Nova Creu Alta contra tot un líder com el Sabadell. El repte és gran, però quan més gran és un repte, més es creixen el Llagos i els almogàvers.