Som el club amb el pressupost més baix de la categoria, tenim les instal·lacions més humils i som el poble amb menys habitants. Som els més pobres, però a la vegada els més rics. Els més rics en treball, obstinació, sacrifici i, també insistència. A pesats no ens guanya ningú i per això després de molts intents Sascha va marcar un gol a l’última jugada del partit que va penetrar al cor dels almogàvers tot embogint el Municipal. No era el dia més inspirat i les ocasions no volien entrar, però, encara que no et surtin les coses, no hi ha altra manera d’aconseguir el que busques que seguint insistint, percutint, creient fins el final. Al Municipal, literalment, els partits no s’acaben fins el final. 90 minuts al Municipal es fan llargs, molt llargs pel rival, massa. Ho fa l’empenta del Llagos, però també l’alè dels almogàvers, del tot compromesos amb la causa, que aquesta temporada és la de la permanència.
Així que al regne dels almogàvers va ser on l’equip llagosterenc va aconseguir mantenir el tro de Girona a Segona B. El rei de la província continua sent el Girona però el Llagos és el príncep. No llueix aspecte ric ni de club amb molts recursos però hem d’insistir en què aquest equip la riquesa la porta dins. Infinitat de virtuts que fan que el Llagostera no tingui límit. Una d’elles és el treball i això dona com a resultat un equip ordenat, solidari, amb les idees molt clares i amb gran capacitat d’adaptació a tots els contextos i rivals. L’Olot és dels adversaris de la categoria que millor domina la possessió -tant és així que és el menys golejat per la bona gestió que fa de l’esfèrica-, però l’equip de Garrido va sorprendre i va tirar de joc directe. El Llagos, encara que li agafés desprevingut un plantejament diferent del que esperava, es va adaptar per sumar la cinquena jornada consecutiva sense perdre.
El partit diferent a l’esperat que va proposar l’Olot no va ser l’única dificultat que se li va posar per davant al conjunt de la Costa Brava, carregat de baixes. Però, en realitat, això mai s’ha de considerar obstacle pel conjunt d’Oriol Alsina, ja que això no és un EQUIP, si no una PLANTILLA. Aquí el millor jugador no és cap futbolista concret, si no el col·lectiu. Alsina va alinear aquests onze però si hagués posat uns altres onze el resultat hagués estat al mateix: Marcos en porteria; Diego i Lucas com a parella de centrals amb Maynau de lateral esquerre i Dalmau de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot, Nahuel per banda esquerra i Crespo per dreta i Sascha a dalt amb Cortés de mitjapunta. L’equip olotí va saltar a la gespa amb la intenció de manar amb la pilota però fer-ho a través del joc directe, buscant que el punta, Joel Arimany, despengés pilotes. Malgrat aquest inici tan acaparador que va voler fer l’esquadra de La Garrotxa, el Llagos, ben ferm sense pilota, va aguantar amb molta solvència i, de fet, la primera aproximació significativa va anar a càrrec de Nahuel amb una centrada que no va trobar rematador.
I, malgrat la igualtat, també pel que fa possessió de pilota, el Llagostera era qui inquietava més, qui més s’aproximava al gol. Maynau va avisar arrencant la moto per banda esquerra i Lucas Viale ho va fer, primer, amb una rematada de cap a la sortida d’un córner, i, després, en un llançament d’una falta directa provocada per Cortés. El central argentí va estar a punt de sorprendre amb un xut ras l’Olot, que esperava que Viale, com de costum, intentés buscar l’escaire. Les notícies dels visitants a l’àrea de Marcos es van fer esperar en els primers 45 minuts. Un conjunt olotí que va acabar el primer temps amb 10 jugadors després de que Xumetra veiés la vermella directa al tram final de la primera part per tallar amb falta un contraatac que conduïa Nahuel. L’inferioritat numèrica i el 0-0 amb què es va arribar a la pausa van impulsar el Llagostera a la segona meitat. L’equip garrotxí, en una mostra d’equip competitiu i capaç d’adaptar-se a les circumstàncies, va decidir replegar línies sota un 4-3-2 per aguantar el temporal que anava a desencadenar al Municipal un Llagos que se’n va anar amb tot cap a dalt.
La posició tan endarrerida de l’Olot va obligar a modificar la seva habitual manera de jugar al conjunt blau-i-vermell, que, com no, també va exhibir la seva virtut d’amoldar-se a la situació. Així, el Llagos va passar a intentar jugar més per dins i amb els laterals més curts per guanyar en sortida de pilota. Kuku, que va sortir just després del pas per vestidors per Crespo, va ser el primer home de refresc que va introduir Alsina. Amb l’entrada del punta, Cortés es va situar en banda dreta. En els altres canvis, Dalmau va entrar per Aimar al minut 69 i Yeray per Nahuel al 90’. El Llagostera va sotmetre a base d’intensitat l’Olot sobretot els primers 20 minuts del segon temps i les millors situacions van ser les protagonitzades per Nahuel, que quasi es queda sol davant Vito, i un potent xut de Maynau que va blocar el porter visitant. Tremendes les incorporacions del lateral de Tossa de Mar, que va arribar a aixecar tot el Municipal en una d’elles. Quan arrenca la moto no hi ha qui el pari.
L’Olot, amb orgull i futbol de sobres, va fregar el 0-1 en una rematada a la que va arribar Marcos, que es va tornar a vestir de sant per salvar el Llagos. Com el personatge bo d’una pel·lícula, sempre acaba triomfant encara que la situació sigui límit. I fins el límit va lluitar el Llagostera per emportar-se la victòria que trenqués la ratxa d’empats. Kuku la va tenir al 88’ amb un xut escorat en la que semblava ser l’última oportunitat. Poc després, Comas va ser expulsat en veure la segona groga. Tothom donava per fet l’empat. Millor dit, tothom que no fos del Llagostera, perquè tant jugadors com almogàvers mai hi van deixar de creure. Estaven convençuts de que el gol podia arribar. I, en efecte, va arribar. Cortés va baixar una pilota de l’àrea i, Sascha, sense dubtar-ho va utilitzar totes les forces que quedaven per rematar cap a dins i celebrar el gol amb tota l’afició amb ràbia. Així se les gasta el Llagos, que dijous afronta una altre repte il·lusionant: intentar vèncer l’Haro per accedir a la següent ronda de la Copa del Rei. I, com sempre, només podrem superar aquest repte de la vostra mà almogàvers.
FOTO: La unió entre equip i almogàvers, la clau