Va ser la primera derrota de la temporada, cert. Però va ser també un dia en què els almogàvers s’havien de sentir molt orgullosos dels seus jugadors. I en què els jugadors s’havien de sentir molt orgullosos dels almogàvers. Una jornada en què res li va sortir al Llagos i tot a un Villarreal B superior que es va acabar imposant amb una diferència massa àmplia després d’avançar-se al minut 31 amb un gran gol de Simón i ampliar el resultat a la recta final amb dianes de Millán al 80’ i Simón al 83’. Però malgrat que havia estat un partit en va amb absolutament tot en contra l’atmosfera que es respirava al Municipal al minut 90 amb el sever càstig del 0-3 regnant al marcador era espectacular, única: els almogàvers, del tot entregats, donant alè als seus jugadors i aquests vessant fins l’última gota de suor per aquesta samarreta. Al final, aplaudiments mutus entre afició i jugadors. Dissabte es van escapar tres punts del Municipal però amb aquesta unitat entre almogàvers i Llagos pocs més en volaran. De fet, des del 16 de febrer -ni més ni menys que set mesos-, que cap equip guanyava al Municipal en partit oficial. L’últim que va tenir l’honor de fer-ho va ser el Sant Andreu amb un gol, curiosament, de l’actual jugador del Llagos, Kuku Kanteh. Una estadística que ho diu tot sobre del que són capaços junts almogàvers i futbolistes.
Res a objectar al Llagos i tampoc res a dir al Villarreal B. El resultat va ser massa ampli pel que es va veure però s’ha de lloar i reconèixer l’exhibició de personalitat i la mostra de bon futbol que va ensenyar el filial groguet al Municipal de Llagostera. No li va témer a les reduïdes dimensions del camp i va saltar a la gespa disposat a no trair els seus pensaments, donant lloc a un apassionant duel d’idees totalment contraposades però igual de lícites, tot mostrant la varietat i la riquesa que regna a l’esport rei: l’intens, directe i disciplinat Llagos contra el fi, acadèmic i tècnic Villarreal B. Finalment es va imposar el del filial groguet, encara que durant molts minuts el Llagos va tenir possibilitats de fer triomfar el seu, de fer valer la idea que l’ha portat fins a competir contra gegants com aquest Villarreal B, on culminen el seu procés de formació les promeses d’una de les millors i més riques fàbriques de futbolistes del futbol espanyol.
Dos equips portats per dos tècnic immensos. I és que Oriol Alsina i Miguel Álvarez són, a part de dos grans entrenadors, són dos senyors en majúscules. Un i altre es van elogiar mutuament i van lloar el rival a la roda de premsa, demostrant que en respecte i educació també són dos entrenadors top del futbol espanyol. L’entrenador d’Arenys de Mar va començar a jugar amb un onze amb Marcos a la porteria; una defensa amb Lucas i Noel al centre de la defensa, amb Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; un mig del camp amb David García i Adri Lledó al doble pivot amb Eric i Nahuel per bandes i una dupla d’atac amb Sascha de referència i Gil Muntadas per darrere. Enfront hi havia un equip amb molta qualitat però el Llagos va voler marcar terreny, des del principi, posant-hi intensitat, enviant pilotes llargues a dalt i despenjant-les i amb una intensa pressió post pèrdua si no hi havia opció de continuar la jugada per neutralitzar el joc de possessió del Villarreal B. El filial groguet va saber aguantar la ofensiva llagosterenca en aquests primers minuts, que es van saldar amb un xut de Lledó des de la frontal i un un altre tir de mitja distància que va atrapar molt segur San Marcos.
A partir del minut 20, el conjunt de Miguel Álvarez va començar a poc a poc a imposar un monopoli amb la possessió de pilota, fent-la circular d’un costat a un altre i tractant de desbordar un Llagos a qui no li va agafar per sorpresa el domini groguet. Tot l’equip es va posar a treballar sense escatimar en esforços ni solidaritat i es va blindar contra la classe del filial del Villarreal fent-se fort per dins, intentant orientar el joc cap a bandes. Els laterals de l’equip castellonenc es projectaven en atac però aquesta solidaritat i la poca distància entre línies per part dels d’Oriol Alsina contrarrestaven la velocitat i la qualitat del Villarreal B. Els visitants s’apropaven poc a Marcos però costava recuperar la pilota davant d’un equip que a més a més sabia construir jugades sense prendre riscos, el que va fer també que el Llagos tingués dificutats per connectar contraatacs. En una transició, una jugada entre Sascha i Gil va estar a punt de deixar el mitjapunta osonenc sol davant del porter. Va ser pràcticament l’acció prèvia a la del primer gol, en què Simón va aconseguir rebre entre línies per marcar amb un xut llunyà a l’escaire. Un tir davant del que no es podia dir res, només aplaudir.
El Llagos va intentar reaccionar però no es va produir cap més novetat fins passat el descans. L’equip de la Costa Brava va sortir del vestidor encoratjat, disposat a donar un pas més al verd, i durant els primers minuts de la segona meitat va tractar d’instal·lar-se al camp del Villarreal B, que va saber controlar el joc directe i les segones jugades amb què tan mal fa el Llagos. Tot i així, els almogàvers van veure molt a prop l’empat amb un tir ajustat al pal que es va treure Sascha des de la frontal i que va marxar fregant el pal. Minuts després, Marcos va evitar el segon amb una intervenció prodigiosa. Alsina va començar a moure la banqueta i Kuku va entrar per Nahuel en el primer canvi. Més enllà d’arribades, ni Llagostera ni Villarreal B van produir situacions reals de perill. Continuaven tots dos anul·lant-se molt bé mutuament i seguia valent el gol de Simón. L’equip blau-i-vermell va intentar seguir agitant el matx amb l’entrada de Sergio Cortés per Eric Jiménez.
Tot i la voluntat i l’entrega del Llagostera, el filial groguet va encarrilar el matx amb un cop de cap de Millán al minut 80 perquè després, i amb un Llagos ja amb tres defenses, Simón sentenciés al 83’ de tir creuat ajustat al pal a l’interior de l’àrea. En l’últim canvi, Crespo va entrar per un Lucas amb targeta. El 0-3 era un càstig massa sever però aquest tram final va ser una successió de moments emocionants. Els jugadors continuaven entregats, els almogàvers no van deixar de cantar per animar els jugadors i aquests els van agrair el suport al final del partit amb un efusiu aplaudiment. No vam patir més que un cop del que el Llagos s’aixecarà, com ha fet sempre. Tocarà fer-ho al camp del Levante B el proper dissabte (19:00). Som-hi almogàvers!
FOTO 1: Nahuel, sempre vertical per la seva banda
FOTO 2: Els almogàvers no van deixar d’animar en tot el partit, ni tan sols al final
FOTO 3: Eric Jiménez, com tots els seus companys, es va deixar la vida sense pilota