Enlluerna cada cop que entra en acció, sigui per fer un treball obscur o per donar claror al joc. La seva brillantor il·lumina el mig del camp del Llagos amb la seva gosadia, intensitat i serenitat. I quan més es compliquen els partits, més brilla. I el millor, que és un diamant que encara no està del tot polit. Pau Juvanteny és un diamant forjat a la pedrera de la UE Llagostera-Costa Brava, la joia de la corona del planter, el mirall en què mirar-se per tots els petits almogàvers que somien amb arribar al primer equip. Un diamant de molts quilats que no està polit, però quasi. És normal que encara no ho estigui, ja que, encara que no ho sembli pel que ensenya al terreny de joc, té 19 anys i, encara que sigui ara titular amb el primer equip, fa tot just quatre mesos encara era juvenil. Per fora és un bailet amb cara de nen, però per dins, un jugador madur, amb el cap ben posat, tant dins del camp com fora del rectangle de joc.
“Estic molt content de poder formar part d’aquesta plantilla, jo em veia al filial però no al primer equip, així que no m’ho esperava. Però em veig bé, el grup m’ajuda a millorar i crec que estic aportant. Això sí, l’Oriol em diu que treballi fort cada dia i que no em pensi ja que per jugar partits amb el primer equip sóc el millor. Sóc conscient de que, encara que ara entreni i jugui amb el primer equip, el filial és el meu equip en realitat”, assegura, amb humilitat, el migcentre de Torelló, que ha estat titular en tres dels cinc partits que el Llagos ha jugat fins ara. ‘Juvi’ va entrar a l’onze titular ja a la jornada inaugural al camp del Nàstic, aportant equilibri i clarividència des de la medul·lar a la primera victòria de l’equip llagosterenc. Des d’aquell momen,t va deixar bocabadat tothom. Era el seu debut a Segona B i, a sobre, a tot un Nou Estadi de Tarragona, però la naturalitat, serenitat i atreviment amb què va jugar van ser impressionants. Una actuació, simplement, estratosfèrica.
“Al principi estava nerviós per ser la meva estrena a Segona B i a sobre en un camp com el del Nàstic però un cop vaig tocar la primera pilota ja em vaig mentalitzar”, recorda el futbolista osonenc, que amb el pas dels minuts va exhibir tota la classe i ofici que porta dins. “Em considero un jugador molt contundent que va bé en el joc aeri i que sempre intenta estar ben posicionat. Amb la pilota no sóc una estrella però intento jugar fàcil a dos tocs buscant les bandes o els puntes i a més a més puc jugar amb totes dues cames i no tinc pèrdues. Però sé que haig de millorar amb pilota i que també haig de treballar dur per tenir més cos”, explica Pau Juvanteny, amb 1,79 m d’alçada i 69 kg de pes. Una de les mostres de la maduresa avançada de què gaudeix el jugador de Torelló és que també sap competir molt bé quan té targeta groga. “Sé gestionar-me quan porto una amonestació i no m’afecta. No em poso nerviós i no em condiciona”, destaca ‘Juvi.
La ràpida adaptació de Pau Juvanteny al primer equip és també un exemple de com s’està treballant al futbol base del Llagos. I és que al planter del club de la Costa Brava es treballa en tots els equips en la mateixa direcció aplicant els mateixos principis que han regit i regeixen conjunt d’Oriol Alsina. “La veritat és que no m’ha costat gens acostumar-me gens a l’estil del primer equip perquè amb el juvenil jugàvem de la mateixa manera, replegats i intensos sense pilota i construint l’atac a partir de la segona jugada quan la tenim. Els companys també m’han facilitat molt l’adaptació, ja que m’ajuden molt i, si tinc algun dubte, pregunto i m’ho expliquen perfectament”, destaca Juvanteny. Un dels que més l’ajuda és el company amb què ha compartit doble pivot en aquestes primeres jornades, David García. D’alguna manera, el seu ‘pare’ futbolístic de la plantilla, al menys al mig del camp. Els seus 19 anys contrasten amb els 33 que té el pivot de Castelldefels.
“El David m’aconsella en tot moment i em diu sempre el que haig de fer, és un plaer tenir-lo al meu costat. D’altres com en Sascha i en Lucas també m’ajuden molt”, afirma el que l’any passat era capità del juvenilasso. Però la seva fugaç progressió no és conseqüència només del seu do innat per jugar a futbol, si no també d’un treball diari disciplinat i constant. “Penso que les claus per haver pogut debutar al primer equip i rendir són entrenar al màxim cada dia i després de la sessió cuidar-se i no fer tonteries. No surto de festa ni bec i menjo bé i després de cada partit sempre penso el que he fet malament per millorar”, assevera Pau Juvanteny. Aquesta mentalitat és la mateixa que li va permetre superar una greu lesió fa sis mesos, una d’aquelles que saps quan comença però no quan acaba: una pubàlgia. El migcampista osonenc va haver de parar el desembre per tornar al març.
“Van ser tres mesos bastant durs. Estava malament perquè això de veure els companys entrenant i no poder fer-ho tu és dur. Anava fent exercicis de recuperació però el mal no passava i vaig estar trist durant dies, pensant que potser estaria mig any lesionat. Però em vaig poder recuperar i ara cada dia faig exercicis de prevenció perquè no em torni a passar”, explica ‘Juvi’, que també gaudeix de l’entorn ideal per començar a despuntar com a futbolista professional. “El Llagostera és com una família. Tothom ajuda a tothom, ni hi ha cap mala paraula i tots els equips s’ajuden entre ells. Em sento molt còmode en aquest equip i aquest club”, destaca Pau Juvanteny, un diamant extret de la pedrera del Llagos després d’anys picant pedra, tant per part d’ell com pels treballadors del futbol base del club. Un diamant que enlluerna i que s’està acabant de polir al club on ha començat a brillar com a futbolista absolut i que tant aprecia: la UE Llagostera-Costa Brava.
FOTO 1: Pau Juvanteny ha deixat tothom bocabadat en aquest inici de temporada
FOTO 2: La clarividència amb la pilota, una de les virtuts de ‘Juvi’, a un partit amb el juvenilasso de l’any passat a la imatge