Un Llagostera-Espanyol aquest dimecres al Municipal (19:00, Esport3). Copa del Rei. Tot està dit. L’únic que es pot fer és jugar. Competir. I, per suposat, gaudir. Distància infinita, els pericos volen a anys llum de nosaltres. Però, per una vegada, tindrem la oportunitat de posar-nos a la seva alçada, per petita que sigui. Perquè ja se sap que el Llagos té aquest do innat d’igualar al camp tota diferència. Amb la raça, gosadia i il·lusió que ens defineix podem somiar. I, per què no, fer-ho. Ho haurem d’intentar, però, sense els almogàvers. Ens envaeix de tristor que no puguin està en aquest dia tan assenyalat, ens encantaria que vestissin el Municipal com ho van fer aquella llòbrega nit del 30 d’octubre del 2012 contra el València (0-2). Però la seva ànima jugarà amb nosaltres i ens dotarà de la força necessària per intentar abordar un altre llagosterasso. Segur. “Encara que l’afició no pugui venir jugarem si hi siguessin, els vull dir que pateixin i gaudeixin amb nosaltres”, destaca Oriol Alsina.
“Estem molt il·lusionats i amb moltes ganes de competir. És impossible igualar la seva superioritat però competirem al màxim nivell. El futbol sempre et dona algunes opcions i malgrat la seva qualitat no renunciem a res”, assegura l’entrenador d’un Llagos que, per enèssima vegada, tornarà a posar Llagostera al mapa. “És un gran premi tornar a jugar Copa del Rei, una competició que ens porta molts bons records. La llàstima és que no ho podem gaudir junt amb la nostra gent”, lamenta Alsina. El quatre vegades campió de la Copa -els anys 1929, 1940, 2000 i 2006-, arriba a Llagostera en una molt bona dinàmica, en segona posició a la Lliga, camí del retorn cap a l’únic lloc on es mereix competir.
“L’Espanyol és un equip de Primera que està a Segona. Té molt de nivell a totes les seves línies, molta profunditat de plantilla i un míster que sap de què va això. Per alguna cosa està en places d’ascens, estic segur de que l’any que ve tornarà a la categoria que es mereix. Desitgem a l’Espanyol tot el millor excepte en aquest partit”, subratlla Oriol Alsina. Diego López, David López, Darder, Fran Mérida, Melendo, Wu Lei, Raúl De Tomás… i no passaria res si nombréssim tots i cadascun dels futbolistes de l’equip blanc-i-blau. La qualitat desborda el bloc que entrena Vicente Moreno, que només ha cedit tres derrotes en els 18 partits i presumeix de ser l’equip més golejador de Segona Divisió amb 28 gols i el segon menys golejat amb tan sols 8 rebudes. “Jugar en un camp petit com el nostre no els beneficia, però la gespa està en bon estat i la pilota corre i tenen tanta qualitat que s’adaptaran. A part, també tenen jugadors físics”, adverteix el tècnic d’Arenys de Mar.
L’últim i únic precedent oficial entre almogàvers i pericos data del 17 d’abril del 2013. L’equip blanc-i-blau, llavors entrenat per Javier Aguirre, va guanyar per 3-0 a les semifinals de la Copa Catalunya. Pel que fa als precedents de l’equip llagosterenc a la competició del KO, el club de la Costa Brava hi ha pres part fins a sis vegades sense comptar amb aquesta, amb els setzens de final de la temporada 15/16, on va estar a punt d’eliminar el Deportivo, com a millor resultat. L’any passat l’Haro va deixar fora el Llagos de la Copa a la primera ronda després d’un gol a la pròrroga en un partit molt renyit al Municipal (0-1). El simple fet de disputar aquesta competició ja és, com es diu en l’argot del Llagostera, haver-la fet grossa. Però volem més.